Sandro Rosell al Titànic

Sandro Rosell ha plegat. I ho ha fet amb la mateixa celeritat i confiança en què va dir dilluns que volia que el jutge Pablo Rúz l'imputés per l'afer Neymar. La millor decisió que ha près la Junta directiva de Sandro és paradoxalment, el què l'ha dut a la tomba. Jordi Cases ha guanyat la partida sense jugar-la. I Eduardo Inda des del Mundo s'endú el tanto. I el més trist de tots: ha guanyat la volència. La violència dels 4 imbècils de sempre que sota el paraigua protector dels colors blaugranes, la samarreta dels ultres i el pollastre fatxa tatuat, amenacen a Rosell i la seva família. Que li tirotegin la casa fa feredat. Volien que Rosell plegués i Rosell ha plegat. però que no s'enganyin. L'afer Neymar ha estat la punta d'un iceberg molt més gran. Ser president del Barça és navegar amb un Titànic a l'espera de topar sempre amb icebergs que fan trontollar i enfonsar la nau. Sandro Rosell, el capità de la nau, salta del vaixell abans que s'enfonsi, no per les seves decisions, sinó perquè quedi clar d'una vegada, fins a quin punt, el fitxatge més il·lusionant dels últims anys al Barça ha estat irregular. Per cert com molts d'altres clubs. I el més important per protegir, la seva dona i als seus fills.
La decisió de Sandro Rosell és valenta, si voleu, lògic. Tant, que cap altre membre públic ho fa quan salten casos bastant més bèsties. Perquè el 3% de l'era Maragall és molt greu, perquè el cas de la Camarga és molt greu, perquè els hilillos de platilina és molt més greu, perquè que un President del Govern menteixi al poble és més greu, perquè un Rei se'n vagi de cacera, torni trencat o tingui afers extramaritals és més greu, i perquè un Duc, exjugador d'handbol, és imputat per tenir la mà llarga és més greu... I perquè els pelotazos de Florentino és més greu. I cap d'ells ni ha dimitit ni l'han cessat.
El rerefons de l'adeu de Rosell és més profund que el cas Neymar. Però el cert és que el dilluns El Mundo va treure els papers, al mateix dia Sandro demana que se l'imputin; l'endemà l'imputen; dimecres a la nit salta la llebre i ahir plega. Plega per preservar la imatge del club.
Ara poc importa si realment té raó Jordi Cases, si Rosell anirà al jutjat o no. Sandro ha plegat. Aquest és el fet. Si Rosell té raó i el contracte de Neymar és correcte, legal i sense problemes, Rosell quedarà com a víctima innocent d'un fosc assumpte i amb un botxí, anomenat Jordi Cases i ves a saber de qui al darrere, com executors de la sentència de mort de l'ara expresident. Si el jutge considera irregular el contracte de Neymar, Rosell quedarà com un trilero més del món del futbol que ha trincat i ha estat trincat per algú que diu que només vol el millor pel club, però que ha generat una altra crisi al Barça.
Però, reitero, si Sandro ha plegat no és pel cas Neymar. L'iceberg més gran on ha topat el capità del Titanic blaugrana, és estrès, és crítica constant dels taurons dels mitjans de comunicació, són amenaces de mort a la família, són casos que sobrepassen les seves funcions com la malaltia de Tito, són 4 anys de desgast en un club on un any són com 5 en un altre.
Evidentment demanem transparència en tot el que faci el Barça. Però el que faci el Barça i el que faci tot personatge. Si Rosell és culpable d' "apropiació indeguda en la modalitat de distracció" dit d'altra manera passar bou per bèstia grossa, desinflar el preu d'un trapàs per obtenir beneficic, que li caigui el pèl quan sigui jutjat. Sino, que se li demani disculpes qui sigui.
Sandro Rosell ha estat lògic. I si voleu dir-ho, valent. Ha plegat, ell. Una cosa molt difícil de fer en aquesta societat més de boca que de fets. Aplaudeixo a Sandro Rosell, per la dimissió i per la valentia. Ja veurem si l'hauré de criticar pel què ha fet amb Neymar. Per cert, que quan es va fitxar al brasiler, el soci i seguidor del Barça poc li importava el preu, li importava i li importa que la foti a dins. I si amb Neymar es guanya la Champions, la gent estarà contenta i tot quedarà ensorrat sota la catifa d'herba de l'èxit.
Ara, amb la suposada poma podrida esxtirpada del Barça i amb el club net, li toca a Josep Maria Bartomeu portar les rendes del club i seguir amb la senda esportiva d'èxit dels últims anys.
Sandro deixa com a llegat 2 lligues, una Champions, un Mundial de Clubs i una Copa del Rei 1 Supercopa europea i 3 d'espanyoles, en 4 anys de mandat.
Però, què passarà ara amb Tata Martino, aposta unipersonal de Rosell? I el projecte del nou Camp Nou? Respostes que com sempre colindaran amb el més important per a tots, que la pilota entri, mentre en sorgiran de noves. Noves preguntes, nous èxits, noves crisis setmanals, mensuals o anuals i com sempre amb l'estil autodestructiu i d'espiral de la casa.
Plega Rosell. A Madrid riuen a cor que vols. Però ningú, ni molt menys Eduardo Inda, investigarà el cas de Gareth Bale, l'home dels 100 M €. No deu interessar.
Sort en el futur a Sandro Rosell, víctima de l'impecable gegant del futbol, que t'esclafa i elimina quan menys t'ho esperes. Però sobretot, molta sort al Titànic Blaugrana en la nova travessia pels icebergs. Sort Barça.

PostData: El rècord de victòries consecutives de la Penya 1977-78 (34) seguirà vigent. El Madrid, després de 32 victòries va patir la primera derrota de la temporada en perdre en jornada del Top16 de l'Eurolliga a casa del CSKA de Moscou. Per la seva banda el Barça va derrotar l'Unicaja al Palau