En el resum cinematogràfic de 2013 és d’obligada menció "Rush", l’extraordinari biòpic de Ron Howard sobre la rivalitat entre els pilots de F1 James Hunt i Niki Lauda als anys 70. Un dels moments més impactants del film és com Lauda lluita per salvar la seva vida, des d’un hospital, després del greu accident al Circuït de Nürburgring a Alemanya, el 1976 on va patir greus cremades.
La història de Lauda, tant ben reflectida en la pel.lícula pel català Daniel Bruhl, em recorda salvant molt les distàncies, al que està vivint Michael Schumacher que per cert avui fa 45 anys.
Les circumstàncies que van dur a Lauda i Schumi a l’hospital són diferents, les lesions també igual que l’època. Però tant amb Lauda com amb Schumacher, no tant sols la F1 queda commocionada, sinó tot un país: Àustria en el cas de Lauda i Alemanya amb el 7 vegades campió del món, que el diumenge passat va patir un accident esquiant que l’ha deixat en coma induït i en estat crític.
Repassant la trajectòria del Kaiser i sentint experts, amics i coneguts de Schumacher, com Joan Villadelprat, el seu cap a Benetton i actual analista tècnic de TV3, podem concloure que Lauda i Schumacher comparteixen més coses que un fatal accident.
Deu ser el caràcter metòdic, dur, pencaire i obstinat dels pobles germànics; el cert és que l’austríac i l’alemany vivien únicament per millorar el seu cotxe, els seus Ferraris. Eren uns obstinats per la feina. No els parlessiu de festa i farres. La seva vida era la F1. Vida i passió que en el cas de Schumacher va traslladar als seus companys i hereus. Amb Schumi va arribar l’exigència al circ. L’espectacle de la F1 necessitava a banda del glamour de les festes de Mònaco, la seriositat d’algú que té a les mans i al volant molts diners en joc i el més important la seva vida. Els 7 títols mundials de Schumacher són els 7 títols de la feina fosca, de passar-se nits en vetlla com els mecànics per fer de la seva eina, la millor de totes.
Espero que Schumacher millori. Cada minut que passa juga al seu favor. Ara la seva cursa no és a 300 per hora. Li interessa no córre. Anar a poc a poc i confiar en els enginyers del bisturí i a Déu perquè se’n surti de la millor manera possible.
Tant de bo Lauda i Schumi tinguin ben aviat una nova similitud: que els dos se’n surtin d’un tràngol tant fort. Ànims i força Kaiser.
La història de Lauda, tant ben reflectida en la pel.lícula pel català Daniel Bruhl, em recorda salvant molt les distàncies, al que està vivint Michael Schumacher que per cert avui fa 45 anys.
Les circumstàncies que van dur a Lauda i Schumi a l’hospital són diferents, les lesions també igual que l’època. Però tant amb Lauda com amb Schumacher, no tant sols la F1 queda commocionada, sinó tot un país: Àustria en el cas de Lauda i Alemanya amb el 7 vegades campió del món, que el diumenge passat va patir un accident esquiant que l’ha deixat en coma induït i en estat crític.
Repassant la trajectòria del Kaiser i sentint experts, amics i coneguts de Schumacher, com Joan Villadelprat, el seu cap a Benetton i actual analista tècnic de TV3, podem concloure que Lauda i Schumacher comparteixen més coses que un fatal accident.
Deu ser el caràcter metòdic, dur, pencaire i obstinat dels pobles germànics; el cert és que l’austríac i l’alemany vivien únicament per millorar el seu cotxe, els seus Ferraris. Eren uns obstinats per la feina. No els parlessiu de festa i farres. La seva vida era la F1. Vida i passió que en el cas de Schumacher va traslladar als seus companys i hereus. Amb Schumi va arribar l’exigència al circ. L’espectacle de la F1 necessitava a banda del glamour de les festes de Mònaco, la seriositat d’algú que té a les mans i al volant molts diners en joc i el més important la seva vida. Els 7 títols mundials de Schumacher són els 7 títols de la feina fosca, de passar-se nits en vetlla com els mecànics per fer de la seva eina, la millor de totes.
Espero que Schumacher millori. Cada minut que passa juga al seu favor. Ara la seva cursa no és a 300 per hora. Li interessa no córre. Anar a poc a poc i confiar en els enginyers del bisturí i a Déu perquè se’n surti de la millor manera possible.
Tant de bo Lauda i Schumi tinguin ben aviat una nova similitud: que els dos se’n surtin d’un tràngol tant fort. Ànims i força Kaiser.
PostData 1: Ha mort Josep Seguer, defensa del mític equip del Barça de les Cinc Copes als 91 anys. Va defensar la samarreta blaugrana durant 14 anys: de 1943 a 1957.
PostData 2: El Barça de bàsquet s’ha estrenat amb victòria al Top16 de l’Eurolliga en derrotar a l’Anadolu Efes turc al Palau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada