Carta oberta a Éric Abidal
Admirat N° 22:
Marxes. Em costa de creure, però és cert. Avui ho has anunciat i ho has fet en un escenari nou del Camp Nou: el flamant Auditori 1899, un lloc reservat per les grans ocasions i pels grans. Com tu, o Neymar, que el dilluns serà presentat en societat culé aquí.
Marxaràs per motius futbolístics, per motius tècnics. Perquè el cos tècnic considera que ja no et necessita. I això m'alegra. Marxes com qualsevol jugador o treballador a qui es prescindeix dels seus serveis. Cosa que vol dir que la malaltia, que has sofert, que t'ha fet més estimat i que t'ha fet símbol del Barça i dels malalt del mal lleig, no té res a veure amb la decisió. Si marxes és per una decisió estrictament esportiva. I si, Éric, a mi també m'hauria agradat saber aquests motius tècnics i que Andoni Zubizarreta, el secretari tècnic no hagués tocat el violí avui.
Marxes. I això em posa trist. Te'n vas com a pal de paller de tots els que hem conviscut, directe o indirectament, amb el càncer. Però també marxa un gran defensa, un lateral que es pot reconvertir en central, posició que a Can Barça és com posar el coll a la guillotina: si falles el soci, et talla el cap.
La teva projecció al Barça és directament proporcional al moment actual del club. Vas ser fitxat de l'Olympique de Lió en l'últim any nefast de Frank Rijkaard. No vas fer un any gaire lluït, com tots, inclòs un Ronaldinho en decadència. Però, quan totes les travesses et situaven fora del club, Pep Guardiola et va mantenir al Barça. Per alguna cosa seria. Amb Guardiola vas explotar. Et vas convertir en un mur, i en un fix a les alineacions.
La teva expulsió el dia de l'Iniestazo et va consagrar, paradoxalment. La por per la teva absència es va apoderar del culé fins al gol de Lo Puto Crack.
De tu també se't recordarà 2 gols vitals. Un el de San Mamés, contra l'Athlètic de Bilbao, als vuitens de final de Copa del 2010. Va valdre la classificació per quarts i que Joan Maria Pou es fes un compte a Twitter. L'altre, el del Santiago Bernabeu a la Supercopa d'Espanya 2011.
Però Éric, tu no només passaràs a la història del Barça i del futbol per les teves habilitats. Ets un cas únic i especial en la medicina, superior a l'operació a cor obert de Johan Cruyff al 1991. Ets un miracle mèdic. Et van detectar un tumor al fetge, a inicis de 2011, et vas operar i vas tenir temps d'aixecar la Champions de Wembley. Poc després et sotmets a un transplantament de fetge. I quan ningú s'ho pensava has tornat a jugar a futbol. I en paral.lel a tot això has hagut de patir com Tito Vilanova s'enfrontava i superava també el mal lleig. I és que com bé saps Éric, el Barça, també en això, és molt més que un club de futbol.
Éric, gràcies per tot, pels títols i per la lluita; per ser guardià de la defensa del Barça i el guardià de les esperances de tots els malalts. Gràcies per la lliçó de vida. Gràcies a l'Éric persona i a l'Éric futbolista.
No sé on jugaràs l'any que ve, ni tu tampoc, però sé que tornaràs al Barça perquè ets un símbol del barcelonisme i d'humanitat. Ocuparàs un càrrec a la Fundació del club per ajudar als més desafavorits, i seràs el màxim responsable tècnic de totes les escoles del Barça al món.
Merci Éric per tot i fins aviat que a tu no et perdrem mai. Au revoir, Abi.
Marxaràs per motius futbolístics, per motius tècnics. Perquè el cos tècnic considera que ja no et necessita. I això m'alegra. Marxes com qualsevol jugador o treballador a qui es prescindeix dels seus serveis. Cosa que vol dir que la malaltia, que has sofert, que t'ha fet més estimat i que t'ha fet símbol del Barça i dels malalt del mal lleig, no té res a veure amb la decisió. Si marxes és per una decisió estrictament esportiva. I si, Éric, a mi també m'hauria agradat saber aquests motius tècnics i que Andoni Zubizarreta, el secretari tècnic no hagués tocat el violí avui.
Marxes. I això em posa trist. Te'n vas com a pal de paller de tots els que hem conviscut, directe o indirectament, amb el càncer. Però també marxa un gran defensa, un lateral que es pot reconvertir en central, posició que a Can Barça és com posar el coll a la guillotina: si falles el soci, et talla el cap.
La teva projecció al Barça és directament proporcional al moment actual del club. Vas ser fitxat de l'Olympique de Lió en l'últim any nefast de Frank Rijkaard. No vas fer un any gaire lluït, com tots, inclòs un Ronaldinho en decadència. Però, quan totes les travesses et situaven fora del club, Pep Guardiola et va mantenir al Barça. Per alguna cosa seria. Amb Guardiola vas explotar. Et vas convertir en un mur, i en un fix a les alineacions.
La teva expulsió el dia de l'Iniestazo et va consagrar, paradoxalment. La por per la teva absència es va apoderar del culé fins al gol de Lo Puto Crack.
De tu també se't recordarà 2 gols vitals. Un el de San Mamés, contra l'Athlètic de Bilbao, als vuitens de final de Copa del 2010. Va valdre la classificació per quarts i que Joan Maria Pou es fes un compte a Twitter. L'altre, el del Santiago Bernabeu a la Supercopa d'Espanya 2011.
Però Éric, tu no només passaràs a la història del Barça i del futbol per les teves habilitats. Ets un cas únic i especial en la medicina, superior a l'operació a cor obert de Johan Cruyff al 1991. Ets un miracle mèdic. Et van detectar un tumor al fetge, a inicis de 2011, et vas operar i vas tenir temps d'aixecar la Champions de Wembley. Poc després et sotmets a un transplantament de fetge. I quan ningú s'ho pensava has tornat a jugar a futbol. I en paral.lel a tot això has hagut de patir com Tito Vilanova s'enfrontava i superava també el mal lleig. I és que com bé saps Éric, el Barça, també en això, és molt més que un club de futbol.
Éric, gràcies per tot, pels títols i per la lluita; per ser guardià de la defensa del Barça i el guardià de les esperances de tots els malalts. Gràcies per la lliçó de vida. Gràcies a l'Éric persona i a l'Éric futbolista.
No sé on jugaràs l'any que ve, ni tu tampoc, però sé que tornaràs al Barça perquè ets un símbol del barcelonisme i d'humanitat. Ocuparàs un càrrec a la Fundació del club per ajudar als més desafavorits, i seràs el màxim responsable tècnic de totes les escoles del Barça al món.
Merci Éric per tot i fins aviat que a tu no et perdrem mai. Au revoir, Abi.
Firmat
Un amic
PostData 1: El Barça va guanyar ahir a Lleida la setena Copa Catalunya en superar l'Espanyol a la tanda de penals després que el partit acabés empatat a 1.
PostData 2: Més comiats. Contraprogramant Abidal, l'entrenador del Sabadell de Segona A, Lluís Carreras, després de 3 anys anuncia que marxa del club arlequinat. Demà Víctor Valdés, el porter del Barça dirà perquè marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada