Crònica d'una mort anunciada

Histèria al Bernabeu. Capítol ves a saber i últim? Crònica d'una mort anunciada. Ahir, el mateix dia que Iker Casillas feia 32 anys, el mateix dia que el Barça feia 21 anys guanyava la Primera Copa d'Europa, i 15 anys de la "Setima" dels blancs amb Vicente del Bosque a la banqueta.
Florentino Pérez ho va anunciar amb la mateixa veu eclesiàstica que ho fa tot. Jose Mourinho marxa. Ho fa ell. Ningú el fa fora. Que consti. I que consti que amb la frase de l'Ésser Superior es demostra que el veritable amo era Mou.
L'entrenador portuguès ha fracassat per complert. Venia a canviar el cicle exitós del Barça, i només ha aconseguit que es refermés. Venia a fer un pols futbolístic a Pep Guardiola i l'únic que va aconseguir és que el Pep marxés esgotat de les criaturades de Mou. Volia la Décima i l'ha vist guanyar: la Desena Copa del Rei guanyada de l'Atlètic de Madrid al Bernabeu. I volia la Champions i com a molt ha aconseguit que almenys, el Madrid, passi de vuitens. Un palmarès irrisori, ridicul pel curriculum que avalava. Tres miserables títols, en tres anys.
I enmig terra cremada. Insults, desprestigis a la institució, agressions, bronques amb Déu i sa mare...
Florentino es va jugar tots els trumfos en un All-in absolutament inconscient. I ha acabat en calçotets.
Vestidor dividit en clans, fins i tot els seus afins com Pepe han passat de l'entrenador, un equip odiat per mig món, i un dictador que no tolera que se'l discuteixi... 
El Madrid viu en l'histèria permanent per un tio que per fer créixer el seu ego és capaç de pixar-se a la Cibeles i defecar sobre la tomba de Santiago Bernabeu. La premsa ja no li riu les gràcies i està fart dels shows. L'afició ha petat en veure com Casillas, pal, bandera i escut blanc, escalfa banqueta. El públic de Chamartín xiula Mou i ell es fa el sord. Per no tenir no té ni el suport de Tomás Roncero, el director adjunt de l'As i el seu més fervent seguidor. Mou ha acabat sol, però tant se li en fot. Ell és ell i les seves circumstàncies.
Mou marxa del Madrid i els deixarà amb el cul a l'aire. Com l'Inter o el Chelsea, que vol tornar a enfonsar. La diferència és que a Chamartín ha embogit. El personatge s'ha menjat la persona.
En caure-li els fils, a Florentino se li ha caigut l'escut que el protegia. Sense Mou, ha de governar un vaixell que fot aigües per arreu. Mou s'ho ha carregat tot i marxa amb la consciència tranquil.la i deixant el merder als altres.
El Bernabeu és, avui, una gran X d'una equació amb ple d'incògnites. Qui serà l'entrenador? (Carlo Ancelotti és el millor posicionat i no oficialment està fitxat) Hi haurà neteja al vestuari? I Cristiano Ronaldo? Qui serà el líder del vestuari? I la més important. Què fara Aitor Karanka? On anirà el gran titella sense el titellaire? Ha perdut tota credibilitat.
El 16 de juny hi haurà eleccions a la presidència blanca on Florentino malgrat tot tornarà a ser reelegit perquè ningú excepte ell pot avalar 70 M €, el 15% del pressupost de l'entitat (500 milions) que manen els estatuts del club. I aquesta és la seva sort. En altres llocs, ja estaria al carrer, per portar l'empresa a la decadència més absoluta. En 10 anys, en 2 etapes, 8 tècnics han saltat de la banqueta blanca i només 6 títols.
La gran culpa de la situació actual del Madrid és de Florentino Pérez per donar les claus de la casa a Atila.
I per on passa Atila ja no creix res més. La casa blanca està desvellestada i plena de cadàvers; i Mou, en acabar la Lliga, marxarà com si res al Chelsea, o a on sigui. I des d'allà farà com sempre: rajar del passat i de tots els equips que creu que l'han tractat malament.
I serà, llavors, quan a Madrid tastaran la seva pròpia medicina. Ara ells seran el blanc de les ires de Mou. I veurem si quedarà algú que li rigui les gràcies.
Benvinguts a l'Apocalipsi. Que després no diguin que no els vam avisar.