Migdies

El migdia. Potser el millor de cada dia. Temps entre obligacions, temps lliure, temps teu. No has de donar cap explicació. Aturat, surt, llegeix, córre, passeja, queda, padaleja, navega, neda, però sobretot amics Villar i Roures no fotin res. No s'inventin rareses com la Supercopa xinesa o els partits del Barça a les 12:00. El futbol sempre a les 17:00 amb llum de focus, o si volen a la nit. I no el migdia on amb el contrast sol i ombres és impossible distingir res. I sobretot, quan més a prop de casa millor. Després no es queixin que no hi va ningú els estadis. Normal si han d'anar a la Xina a jugar.
Sorpren-te, tu i no els altres. Un aperitiu, un dinar, o un senzill entrepà, i si vols una migdiada. Però sobretot amics meus que us senti bé. Digeriu-ho bé i que les cremors d'estómac no us facin dir o fer més bestieses.
Són les diminutes vacances o el petit cap de setmana de cada dia, que no se t'escapin d'entre les mans. Dues hores, un quart o cinc minuts. Aprofitin el migdia per fer qualsevol cosa més profitosa que imitar als bombers amb idees estrambòtiques
Cada migdia que perds, és un migdia que no torna. Per tant facin el què vulguin, però déixin el futbol en pau. L'han manipulat, tocat i violat tant que al final li hauran de canviar el nom per "lo que vulgui el Roures"
Per continuar atura't. Aturin-se, pel bé de tots, el seu també. No sigui cas que algun eixelebrat faci alguna bestiesa amb vostès i se'n penedeixin

Estrella Damm, no, un aficionat vintage