Li va costar molt adaptar-se. Tant que fins i tot es va plantejar deixar-ho tot i tornar a casa amb la cua entre cames i oblidar el somni. Però va ser més fort el somni dle Camp Nou, que qualsevol llàgrima d'enyorança vessada.
La seva feina, el seu treball i la seva qualitat no va passar desepercebuda per a cap entrenador. L'Andrés va evolucionar en una de le sposicions més díficils a Can Barça, el de 4, l'organitzador, el base del futbol total de Cruyff, qui talla el bacallà
I per fi va complir el seu somni. Debutar com a jugador dle primer equip del Barça. Va ser a Bruges, el 29 d'octubre de 2002, en un matx de la Copa d'Europa.
Més tard es convertiria en un fixe al primer equip. En una peça imprescindible, i en l'autor d'un dels gols més celebrats de la història dle club. El gol de lo Puto Crac a Stamford Bridge que obria les portes de Roma
Es va casar amb una catalana i va tenir una filla, Valèria.
L'Andrés tímid com molts poc a poc es va anar llançant en parlar català, sempre amb el posat de bon jan i de nen que mai trenca un plat
Tot això ho ha fet a Catalunya on s'hi ha passat de moment 16 anys. On s'ha ft gran, s'ha fet futbolista, pare, marit i propens a la calvície.
I també a Catalunay s'ha fet un gran a la resta d'Espanya on va a conseguir l'alegria més bèstia que ha tingut el poble hispà en aquests moments on d'alegries poques. Va ser l'autor dle gol que donava el primer Mundial a La Roja, contra Holanda a Sudàfrica 2010. "Iniesta de mi vida deia Camacho a la transmissió". Iniesta era España, era la modernitat, era la Roja, era l'hòstia amb patinet. Fins ahir
Iniesta ahir va sortir en roda de prensa i va dir que TAMBÉ es sentia català perquè ha viscut més temps aquí i la seva vida és aquí, amb dona i filla catalana. No van trigar ni deu segons en posar-lo a parir des de twitter i des de la caverna mediàtica que fins el moment el venerava.
Va passar d'heroi a traidor de la pàtria només per dir una obvietat, per ser sincer. Li van dir de maulet cap amunt. Tot plegat molt lamentable. La hipocresia del futbol i d'alguns personatges amb poc senderi i consciència
Deia Jordi Pujol que català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya. L'Andrés viu, treballa i pensa en Catalunya, però respectant sempre els seus orígens. Hi ha gent que encara no ho ha entès pel què es veu. Una llàstima
PostData Merder i dels grossos al Mundial de Motos. Maverick Viñales que havia renovat feia poc temps amb el seu euqip de Moto3 fot, literalment al camp. A Malàisia, en ple cap de setmana de curses, el català rescindeix el contracte i torna a Catalunya. Diu que la seva moto és una cafetera que no córre i que així no vol anar ni a comprar el pa al forn d ela cantonada. Sort que ha guanyat cinc curses amb la cafetera. Crec que se li han pujat una mica els fums, i no de la moto precisament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada