El so del silenci

Des de fa una setmana pel Santiago Bernabeu se sent aquesta cançó. És el so del silenci. un so estrident, que destarota els valors del madridisme. El señorio està en hores baixes, i el gag del Crackòvia d'ahir es queda curt. José Mourinho ha decidit per obra i gràcia seva instaurar el silenzio stampa, calla no dir res i no justificar la lamentable actuació dels seus a Vilarreal. Ahir vam tenir un nou capítol de l'histerisme del R. Madrid d'un Florentino Pérez que és incapaç, o el que em sembla més greu, que no vol parar aquesta bogeria que fa més mal que bé.
Ahir la UEFA va obligar a Mou a parlar en la prèvia de l'Apoel- Madrid. Com que no tenia ganes de xerrar i justificar-se es va maquillar amb la cara de tio que fa tres anys que no va al vàter i va aguantar tres assalts. Tres preguntes, tres respostes agries, i a mitja traducció d'una pregunta, el portuguès s'aixeca saluda a la traductora i fo el camp. La cara de "Yo lo flipo" dels periodistes presents és antològica, i un cop més la imatge del Madrid queda per terra. Avui segurament el Madrid guanyarà als xipriotes per golejada, però això no amagarà el soroll que hi ha a la capital del reino a l'entorn de la figura de José Mourinho i l'histerisme instal·lat a Chamartín
Un altre tipus de soroll més agradable, se sentirà aquesta tarda a Kazan (a les 18:00, des d'un quart d'hora abans a Rac1). És el de les bambes lliscant al parquet i el de les cistelles xuclant pilotes. Aquesta tarda el Barça Regal busca el tercer punt de l'eliminatòria de quarts que els hi donarà l'accés a la F4 d'Istanbul. Els russos entrenats pel mite rus Yevgeni Pashutin, i amb homes com Henry Domercant, inèdit dijous al Palau, tot i que l'Unics va plantar cara o Nathan Jawai, no ho posaran gens fàcil. El segon partit del Palau va ser un bon exemple de la dificultat de l'equip rus. El Barça haurà d'estar al 100% si no vol sortir escaldat de Tartaria.
Avui soroll de Champions i d'Eurolliga. Soroll d'esport a sac