El no-negoci de l'esport televisat

Aquest matí a "El Món a Rac1" de Jordi Basté han entrevistat a Josep Manuel Silva, membre del consell d'administració de RTVE i se li ha discutit sobre el futur de TDP, el canal esportiu de TVE. Les retallades a l'ens públic fa que per eixugar els 200 M € que es vol reduïr no es renovin els contractes per exemple amb l'ACB o alguns torneigs de tennis. La mamella per tant deixa de rajar. S'ha acabat la xauxa. Això significa que en molts casos també es pot haver acabat amb els èxits de l'esport estatal.
Moltes entitats esportives d'aquest país, que ara va amb presses per escapar del barranc triomfen perquè fitxen a grans estrelles gràcies als diners que aporten les televisions als clubs.
És moment per tant que en comptes de fitxar a portuguesos milionaris fitxéssin el què el club pugui generar per si sol, perquè el negoci televisiu se'n va com el país en un carreró sense sortida.
Una dada: TVE, és a dir tothom, vam pagar 85 M € pels drets dels JJOO. És un escàndol majúscul, i ho dic jo com a consumidor d'aquestes competicions a través de la meva pantalla de cul de got. I així totes les competicions grans que veieu. Si ho paga una televisió privada, allà ells, però que una televisió pública pagui la morterada que paga per oferir els JJOO, la Champions o l'Eurolliga de bàsquet és indignant i fastigós. Dic TVE com TV3, en el cas català
En bon criteri TV3 i La Sexta han renunciat a l'emissió del partit en obert de lliga dle dissabte. El negoci de la Lliga es genera en els partits del Barça o del Madrid, no en un Granada-Llevant.
Una pregunta a l'aire: és viable, ara, per un país, canals com Teledeporte o Esport3, que generen els seus continguts a través de transmissions de competicions esportives, que costen molt i generen pocs rèdits? I ho dic jo, un malalt del silling ball
Veurem, reïtero, com repercuteix el fet de no ingressar tants diners de la tele, com afecta en el rendiment esportiu dels equips estatals. S'ha acabat el xollo. La mamella ja no raja