dimecres, 9 de març del 2011

Un bany de quarts

Carta oberta al soci i seguidor del FC Barcelona

Estimat culé:

Ets l'hòstia. Des de fa tres anys el teu equip et demostra setmana rere setmana que mai dóna cap partit per perdut, que lluita cada pilota i que ha fet del futbol, quelcom més que art. Tot i això, tu pateixes. Ahir abans de començar el partit ja paties perquè pensaves que com que jugava Van Persie, a les files de l'Arsenal ja no passavem. Quan saps de sobre's que el perill de l'Arsenal és Cesc. Tot i que des del primer moment veies que el Barça controlava el partit, la possessió i el joc tu paties per si en un contraatac venia el gol. Vas veure una meravella de gol de messi que obria el camí de quarts, però en comptes d'alegrar-te pensaves que amb un 1-1 estàvem al carrer. Vas patir en veure com Busquets es ficava la pilota en pròpia porteria i evidentment vas pensar "ja està, ja l'he cagat". Tot i que Cesc va estar anul·lat, que l'Arsenal no va xutar mai a porta i que jugava amb 10 per expulsió del temut Van Persie (rigurosa però reglament amb mà era la segona groga), paties perquè no arribava el segon. I va arribar gràcies a Xavi i a un sublim Andrés Iniesta. Però tu paties. Paties perquè en molts u contra u el Barça no la ficava a la porteria d'Almunia, que va sortir per lesió del porter titular Szczesny. Paties tot i veient l'extraordinària feina de Mascherano (quin gran fitxatge), Abidal (ara si nano que justifiques la calerada que vam pagar per tu) i Busquets (Busisolutions), els rondos gegants. La teva frase preferida d'ahir segurament era "menys mariconades i més ficar-la a gol que encara ens la fotran". Amb el gol de penal de Messi tampoc et vas quedar tranquil. "Si ens en foten un ja estem al carrer". I segurament vas justificar el teu patiment quan Mascherano, reconvertit en Sant, aquests dies va salvar al Barça d'una eliminació injusta. Segurament aquest patiment va fer que ahir fessis una cosa molt lletja: xiular a Cesc quan va ser canviat. Després ets el primer que demanes el seu fitxatge. En què quedem. Fins que no va xiular el senyor Bussaca el final del partit no vas parar de patir. I si, després vas poder sopar tan tranquilament, mentre pesaves a qui voldries pels quarts. "Ui els ucraïnesos aquests no que allà fot fred, jugar a València no fa Champions, el Tottenham ni en pintura, i el Madrid, a la final com sigui", vas pensar. Tant de patiment no et va fer veure en cap moment el recital, el bany que ahir els homes del Gurú Pep Guardiola van exhibir damunt de la gespa del Camp Nou davant d'un Arsenal decepcionant. Renuncio a saber perquè ets així. Només ser que mai canviaràs.
Firmat:
Un psiquiatra frustrat

Postdata: Aquest Mascherano és molt gran com a futbolista i parlant. Avui ha dit el que molts jugadors pensen, per respecte i per això de quedar bé: "El Barça nunca gana por sus pases, juego, goles, posesión...Siempre por el árbitro. Koscielny, gol en Londres de eso no hablan". Pim pam pum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada