Mama, jo de gran vull ser metge

Que el Barça és més que un club és facilment constatable: la significació que té amb Catalunya, unes seccions exitoses, deficitàries, però exitoses, fets que passen l'estrictament esportiu (el segrest de Quini) i episodis mèdics. L'hèrnia de Pep Guardiola, només fa créixer un historial de casos mèdics que podrien constituïr perfectament una assignatura universitària (Medicina blaugrana I i II) o un capítol d'"A cor obert". Repassem-ho i que em perdonin tots els que estudieu medicina (en especial les amigues Laura López i Laura Soldevila)
L'any 55, la tuberculosi podia haver acabat en la història del Barça i del Camp Nou. Ladislao Kubala, el millor jugador del món aquells temps, un home que va fer petit el camp de Les Corts i va fer edificar el Camp Nou, va patir un episodi de tuberculosi que va estar a punt de costar-li la vida. Durant mig any va ser tractat en un sanatori del Vallès per recuperar-se. Per sort es va recuperar, en una època on la tuberculosi feia molt estralls a occident. No cal que us parli del què passava i passa al Tercer Món.
L'any 83 no va ser un bon any per a Diego Armando Maradona. Va fitxar pel Barça, l'any 81, com a gran promesa i futur referent del futbol mundial. Aquell 83, el defensa de l'Athlètic de Bilbao Goicochea li trenca tot el que es pot trencar d'un genoll, amb una entrada terrorífica. Goicoches, per cert, l'any següent, es carregaria els genolls de Bernd Schuster. A més pateix una hepatitis que el deixa KO. Ja no tornaria a ser el mateix. A més tots sabem que després d'aquest fet, Maradona no ha tractat massa bé el seu fetge. Va filtrejar amb l'alcohol i va visitar diversos oasis en busca de material que proporcionaven certs camells italians. I no precisament aquells camells amb gepes del desert. però això ja és una altra història.
Els entrenadors blaugranes tampoc s'escapen de problemes mèdics. A mitjans dels 80 Luís Aragonés, pateix una crisi d'ansietat fruït de les tensions amb els seus jugadors i que deriven amb el famós Motí de l'Hespèria (els jugadors demanen la dimissió del president Nuñez i de tot el què faci pudor a nuñisme. No ho aconsegueixen i el "pecident" es carrega tot l'equip i fitx a Johan Cruyff. Es gesta el Dream Team)
En plena voràgine del Dream Team, el cor de Johan Cruyff va estar a punt de petar. El tabac, que ja havia matat al seu pare, va estar a punt d'acabar amb la vida del Profeta i d'un dels millors equips de la història del futbol
I ara l'hèrnia de Guardiola. Ves a saber la causa. Segurament la seva passió i el fet que el Pep es desviu pel futbol l'hi ha passat factura.
Amb tot aquest historial, no us extranyi que un dia els vostres fills us diguin: "Papa/mama jo de gran vull ser metge per curar el Messi"

PostData 1: El Barça-Saragossa, previ al partidàs de l'Arsenal ve precedit, a part de l'hèrnia de Pep, per la iniciativa de la directiva d'omplir la llotja de només dones, coincidint amb el dia de la Dona. Una reflexió de tres lletres: CAL?

PostData 2: Als que pensen que amb el 7-0 del Madrid al Màlaga, els blancs tornen a fer por, una frase: "El partit més important per nosaltres és el de diumenge amb l'Osasuna. Hem vingut al Bernabeu a passar el tràmit" Manuel pellegrini, entrenador del Màlaga. Patapam Per cert segons ha avançat un periodista de la SER, van intentar agredir Mourinho a l'aeroport de La Corunya. El fet és lamentablñe, però que consti que ja el van avisar que si el portuguès seguia rajant de tothom pendria mal. Li ha anat de poc

PostData 3: Més futbol, aquest cas aeri. Ja tenim definits els quarts de final de l'Eurolliga. Barça-Panathinaikos, Caja Laboral - Maccabi, Olympiakos-Montepaschi - i Madrid -València. L'ACB es garanteix un representant a la F4 del Sant Jordi. Tongo? Això deuen pensar els grecs. Per cert, després del lamentable partit que va fer ahir el Madrid on va caure de 18 davant Montepaschi, Ettore Messina ha presentat la dimissió. Demà, en el partit davant la Penya s'asseurà a la banqueta, Clyford Luyk