La lliga és blaugrana
Definitivament la lliga és blaugrana i només hi ha dos factors que ho puguin evitar. Ni Mourinho, ni Florentino ni el Madrid. O el Barça s'acomoda i pensa que ja està fet (impossible) o el col·lectiu arbitral. Ahir aquest grup de persones, amb Pérez Lasa com a portaveu, va donar falses esperances al madridisme. Ahir a Sevilla, el Barça va fer la millor primera part de tota la temporada. Va marcar dos gols (un legal de Bojan, si Bojan, i un de falta de Messi, anul·lat ves a saber tu perquè), va crear inmenses ocasions i va acular el Sevilla. Pérez Lasa, però va decidir convertir-se en el protagonista del partit. Es va posar al mig com el dijous en tots els atacs del Barça, no va parar el joc violent dels andalusos i va anul·lar un golàs de falta, que encara no sap perquè. A la segona, una llacuna defensiva va propiciar el gol de l'empat del Sevila. El Barça però no es va immutar i va seguir buscant el gol. Iniesta ho va tenir en una jugada estranya en els homes de Pep Guardiola: xut llunyà que es va estavellar al pal. Acostumats (massa) a veure com marquen anant fins a la cuina, veure xutar Iniesta, com el dia d'Stamford Bridge, ens va recordar que aquest Barça també pot fotre gardeles. En definitiva 1-1 final, i amb 5 punts més que el Madrid. El Barça ha ajornat l'alirón una jornada més. Un altra símptoma que el Barça ja té la lliga al sac: aquest matí ens hem despertat amb les declaracions que ha fet un tio de la COPE en nom del R.Madrid, acusant el Barça de tenir doctors implicats en operacions de dopatge. Els nervis són inaguantables a la casa blanca I una reflexió final als pessimistes. Si us diuen a principi de temporada que aquestes alçades estaríem a 5 punts del Madrid, no firmarieu? L'Espanyol va tornar a guanyar i continua somiant amb el somni europeu. A segona victòria del filial del Barça en el derbi davant el Nàstic i derrota del Girona amb el Betis
Empanats
Que siguent el líder de l'ACB (Barça), guanyís al cuer de la classificació (Menorca), en els últims dos minuts del partit jugant fatal, que continuís comptant els partits per pallisses (Joventut dissabte a València) i que en dos minuts et deixís un partit que podríes haver guanyat (Manresa a Canàries) només té un nom: empanada
Ànims Surrà
Diumenge a la Plana, el Junior A del Círcol va aconseguir la victòria més important de la temporada, enfront el Premià. Després de 3 derrotes seguides que van deixar un regust molt amarg, els nanos d'Andreu Lladó i Jaume Lleal, es van treure de sobre els neguits i els complexos apareguts.
Va ser una victòria forjada en tres factors: l'orgull d'un equip amb molta fam de victòria, una defensa fèrria i contundent al darrere i un contraatac letal. Ahir van córrer molt, tant que en algunes fases del partit es feia díficil controlar les estadístiques. Van convertit el parquet en un autèntic tartan d'atletisme. Va ser una victòria del col·lectiu, de tot l'equip, que tant a la banqueta com a la pista ho van donar tot per treure el partit.
El partit va començar amb alternança a l'electrònic i amb victòria visitant al final del primer quart. Després del descans el Círcol va apretar la defensa i a partir d'aquí van sorgir els contraatacs letals. Al final del partit, victòria de 10 punts (75-65) i amb la grata sensació que fent les coses senzilles, amb humilitat i siguent una pinya, es pot guanyar a qualsevol
Tot i la victòria del col·lectiu s'ha de destacar la labor de dos homes: un l'Albert Reverté, autor de 30 punts (un 40% del total de l'equip) i de l'Andreu Maños que va caçar 16 rebots (11 defensius i 5 ofensius)
La festa però no va ser completa. Durant el partit el base Albert Surrà, el petit del clan Surrà (una família de bojos més perillosa que els Corleone) va patir una lesió molt dolorosa al dit. Esperem que la cosa no sigui molt greu i que ràpidament el tornemm a veure sobre una pista de bàsquet. Ànims Surrà i sort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada