És moment de repassar 7 anys de llums i ombres de barcelonisme
Joan Laporta comença la seva història d'amor amb el Barça a finals de segle XX, quan impulsa l'Elefant Blau, una plataforma opositora al nuñisme. El 2000 es presenta dins la candidatura de Lluís Bassat, en les eleccions que perd contra Joan Gaspart, el candidat oficialista.
La pèssima gestió de Gaspart porten el club a les urnes 3 anys després. És el moment de Laporta de llençar-se sol a l'aventura. Ell i uns quants amics, entre ells Sandro Rosell assoleixen el tro blaugrana.
Una nova il·lusió: Ronaldinho, Rijkaard i el jogo bonito
El 15 de juny de 2003 la nova junta té un repte dificil: aixecar de les cendres un club mort esportiva i econòmicament.Amb gent com Rosell o Ferran Soriano aixequen el club i fa reneixer la il·lusió al soci i seguidor culé. La base d'aquets projhecte té un nom: Ronaldinho. Amb ell al camp i Frank Rijkaard, mite del futbol holandès als 80, que com entrenador no havia tingut fortuna, a la banqueta, el Barça surgeix de nou a l'èlit del futbol mundial i comença a recol·lectar fruïts.
La felicitat al camp però no es correspondrà a la llotja i les desevinènces entre la juntqa es fan paleses. 3 de juliol de 2005, Sandro Rosell abandona el vaixell acusant Laporta de presidencialista. Amb ell marxen quatre directius més afins a Rosell. A la gespa, però són aliens als problemes i cauen 2 lligues i una Champions
La primera crisi de l'era Laporta: l'autocomplaença i el lloro
La Champions de París és el colofó a un equip de somni. La llegenda s'esvaeix quaan els jugadors cansats de guanyar s'instal·len en l'autocomplaença, escenificada el mateix matí abans de la Supercop d'Europa a Mònaco, quan els jugadors es dediquen a cobrar per actes publicitaris i no per entrenar. Els fets es precipiten. Al loro, les eleccions precipitades a causa d'una interpretació malèvola dels estatuts i les rajades d'Eto'o, encenen la metxa de la crisi. L'aord amb UNICEF i el caire catalanista de la junta no salven al club d'una moció de censura
La renixença o el miracle Guardiola
El juny del 2008 el club estava inmers en una greu crisi institucional. Dues temporades de mals resultats esportius van portar la directiva a les urnes per ser ratificada pels socis. Al juliol la crisi semblava arribar també al camp: Ronaldinho era traspassat al Milan. I enmig d'aquest moment complicadissim Laporta se la juga oferint la banqueta del primer equip a Pep Guardiola, que només tenia una any d'experiència a tercera divisió amb el filial del Barça. En la decisió final hi pesa molt el coneixement que té l'excapità del Barça de tot l'entorn del club
Just començar dos partits de lliga i cap resultat posen en dubte la base del projecte. Però Guardiola no canvia res segueix fidel al seu estil i sobretot comença a explicar a tothom les claus de la seva filosofia. Al Molinón, a la tercera jornada, comença la llegenda d'un equip perfecte que a ritme de Viva la Vida, el DJGuardiola va perfeccionant. Sis títols de 6 possible: la segona Champions de l'era Laporta, 2 lligues més, la Copa del Rei, les supercopes i finalment el preuat Mundial de Clubs.
Laporta convoca eleccions pel juny, uns comicis que per Estatuts ell ha de renunciar. la transició no serà modèlica: Als abandons de Soriano i els seus un any abans, per la crisi de l'espionatge s'hi suma la disgregació de membres de la Junta, per volar sols
La campanya electoral d'una setmana enfronta quatre membres de la Junta Laporta, en altres èpoques: Rosell, Ingla, Ferrer, el continuïsme i Benedito, la gran revelació
El 15 de juny Rosell agafa el relleud de Laporta al tron blaugrana, amb un club a l'elit del futbol mundial, bé econòmicament, sense violents a l'estadi, amb un acord solidari amb UNICEF i català, catalanista i universal.
Ha començat l'era Sandro. Gràcies Jan. Molta sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada