Dirigits magistralment des de la banqueta pel Guru i Guia espiritual Pep Guardiola, el seu hereu, i quin hereu, Xavi, batuta en mà acompasant l'equip i amb el millor violinista del món, Messi, el noi meravelles (sobren les paraules després del festival d'ahir) el Barça va aconseguir el primer títol de la temporada, el primer títol de l'era Sandro: la supercopa espanyola. I acompanyats dels millors músics com Pique ( Piquembauer ara i sempre), Pedro, Iniesta, Villa i cia... el Sevilla va ballar al so del hit de moda al futbol mundial, el que practica el Barça: pressió, intensitat, ritme de pilota endimoniat i humilitat.
El millor de tot és que hi ha fa 2 anys que l'exhibició d'ahir la veiem cada partit del Barça i que els culers llencem pitets plens de baba. I és que igual que Bill Murray a la pel·lícula, el soci i seguiidor del Barça viu atrapat en el temps. Un temps de glòria.
El Rei de la Supercopa (9, una més que el R.Madrid) arrenca amb força el repte 2010-2011.
Al Camp Nou, a la tornada de la Supercopa d'Espanya Barça 4- Sevilla 0. Dimecres nou concert de l'orquestra Barça, al Gamper davant el Milan. I que vagin passant.
Post Data: Si fa 2 anys la banda sonora del Barça va ser el Viva la Vida de Coldplay, l'any passat va ser Human dels Killers, aquest any prepareu-vos per escoltar i acabar ratllant fins a l'extenuació el Simply the best de Tina Turner. Ahir, ja va sonar al Camp Nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada