En la setmana de la final de Copa al Camp Nou, entre l'Athlètic i el Barça obrim una sèrie d'especials per donar caliu a l'anaconda, que dissabte explotarà en el què pot ser la segona peça del puzzle del triplet blaugrana, just abans de la final de Berlín. Per tant deixarem de banda opinar sobre la possible marxa d'Alves del club amb rajada descomunal inclosa (xato entenc el cabreig no així les formes), que es resoldrà després de la final de la Champions, l'adeu/ destitució d'Ancelott, el bon moment del Girona que té l'ascens a Primera a tocar per acompanyar al Betis, el Barça-Penya, Play off de quarts de l'ACB o la F4 de la Champions d'handbol amb el Barça.
Avui comencem l'especial rememorant la darrere final a un sol partit que el Barça va disputar al Camp Nou. No va ser de Copa dle Rei sinó que va ser de l'extinta Recopa d'Europa, la Copa d'Europa dels campions de Copa, la segona competició en importància a nivell europeu.
Aquell Barça - Standard de Lieja belga disputat al Camp Nou seria el colofó final d'una temporada dura al club blaugrana. Just a l'inic de la temporada, el defensa de l'Athlètic de Bilbao Goicoetxea va enviar els lligaments creuats del genoll de Schuster a Can Pistraus, un any abns de fer el mateix amb Maradona. L'alemany Udo Lattek dirigia l'equip des de la banqueta amb el malaurat Urruti a la porteria, Migueli, l'incombustible defensa blaugrana, fent de muralla, o Lobo Carrasco, que en la final de la Recopa inventaria una jugada que passaria a la història de l'esport i del lèxic. A la davantera Quini, que tornava després del segrest de la temporada anterior, i Alan Simonsen, Simonet, com el batejarien els aficionats, al petit danès, que tindria els eu moment de glòria a la final de Copa del 83 amb el Madrid.
Així doncs, en aquell 12 de maig de 1982 al Camp Nou, el Barça, que havia eliminat al Tottenham anglès en una dramàtica semifinal, i l'Standard de Lieja belga, que havia eliminat al vigent campió Dinamo de Tblisi georgià se citaven per guanyar el títol. El Barça jugava a casa l'opció de revalidar la Recopa que havia guanyat el 1979 a la inoblidable final de Basilea, el primer títol europeu blaugrana.
Tot i jugar a casa, el potent Standard de Lieja, dirigit pel mític tècnic belga Raymond Goethals (que va portar a l'Anderlecht a la seva època més daurada (anys 70) o a guanyar la Champions per l'Olympique de Marsella el 1993) es va avançar gràcies a un gol al minut 6 de Guy Vandersmissen, el migcentre, en una jugada estratègica després d'una falta
A les acaballes d ela primera part, Alan Simonsen va rematar magistralment de cap una falta picada per Esteban.
A la segona part, Simonet pica una falta, amb la barrera belga encara no col·locada, Quini s'infiltra entre dos defenses i fa el 2-1 definitiu. Un gol que la televisió no va mostrar bé, perqu`el realitzador no se sap perquè estava pendent de l'àrbitre.
El Barça va haver de patir i va saber patir. I aquí va aparèixer Carrasco per fer entrar al lèxic esportiu l'expressió fer la del Carrasco. És a dir, quedar-se en un racó aguantant la pilota per perdre temps.
I així el Barça va guanyar la Recopa de casa, la del Camp nou el 12 de maig de 1982. 33 anys després, dissabte que ve, el Barça tornarà a disputar una final a partit únic a casa: la de la Copa del Rei amb l'Athlètic de Bilbao.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada