Sense pilota, l'actualitat blaugrana segueix marcada pels judicis. Si dijous parlàvem que el què passa a Can Barça amb les togues és un vodevil, avui això és una autèntica tragèdia.
Divendres al matí ens llevàvem amb una filtració de la Cadena SER del judici de Neymar, on Josep Maria Bartomeu deia que el malaurat Tito Vilanova, mentre a Nova York s'està tractant de la malaltia que va acbar amb la seva vida, va voler accelerar el fitxatge de Neymar i que per això es va encarir. Unes gravíssimes acusacions, no tant pel què diu, sinó en la recreació del context del relat. Primer, l'entrenador no fitxa, són els directius recomenats per un tècnic, que en cap cas posa preu ni gestiona com fitxar-lo. Dos, el problema no és només parlar de Tito, és parlar d'una persona que ja no es pot defensar per qüestions òbvies i de la qual Bartomeu va voler recrear en la seva situació personal, greu, per quedar com l'innocent de la peli davant el jutge. Es va voler espulsar les puces però enlloc d'això s'ha cavat encara més fonda la seva fossa. És igual el què hagi costat Neymar. Suarez en va costar 81 i s'han fet bé els coses. Per què amb el cas Neymar hi ha tant de rebombori? Que expliquin quan ha costat Neymar i quan s'ha pagat. I punt. Ja estem curats d'espants en qüestions monetàries. Josep Maria Bartomeu no cal que es presenti: a les eleccions. Les té perdudes de fa temps. Bartomeu està fent bo a Joan Gaspart.
El club i el propi President va treure un comunicat que tot el rebombori és una malícia mala interpretació de la premsa i que es querellarà contra tot el què digui el contrari.
A la mateixa tarda de divendres, el jutge Ruz va arxivar el cas dels espionatges desestimant les últimes proves presentades per Oriol Giralt i desimputant a Joan Oliver i Xavier Martorell, els acusats fins ara. Giralt i el Barça presentaran un recurs.
Una nova victòria per Joan Laporta en la guerra dels -ismes, prèvia, potser, a la de les eleccions al juny, com pinten les enquestes
I a tot plegat, al final Josep Maria Bartomeu va anunciar que convoca una Assemblea Extraordinària per explicar el perquè de tot plegat. S'haurà d'explicar molt bé i deixar ben clar l'afer Neymar. Aquest serà un altre capítol (no el següent perquè segur que n'hi haurà d'intermedis) en l'eterna temporada de judicis i tribunals i coses extraesportives a Can Barça. Un macrocapítol de Perry Mason en tota regla.
El Vodevil blaugrana ja és una autèntica tragèdia amb jutges, togues, denúncies i morts. I la pilota segueix sense rodar amb la imatge del Barça a l'alçada del vetum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada