La Síndrome PostAnoeta

Tot ha canviat des d'Anoeta. Aquí i allà. A Barcelona i a Madrid. La derrota del Barça el diumenge abans de Reis davant la R. Societat va desencadenar la crisi institucional més bèstia que es recorda. Fins i tot superior a la de les èpoques de Joan Gaspart. Amb Gaspart vam viure tres anys en crisi permanent i ens vam acostumar al descrèdit i a la caiguda lliure del barcelonisme. Fins a la nit del Sevilla on la culerada ho cremà tot, tot esperant Ronaldinho.
Des d'Anoeta, Zubizarreta ha estat cessat i miraculosament el futbol del Barça ha agafat el camí de l'exceŀlència. El triumvirat del davant, rutlla perfectament, amb Messi i Neymar atemorint defenses i fent bavejar el soci, i un Luís Suarez esmolant dents, posant la poteta mostrant de tant en tant la seva immensa qualitat. Luís Enrique ja no fa invents i ja té un onze de gala. Ter Stegen i Bravo competeixen en harmonia per guanyar el debat que el soci genera, en preguntar-se qui és millor. El 2-5 de Bilbao és el millor exemple del bon moment de l'equip. En resum, ara el Barça és al Cel. Tot li rutlla.
A Madrid, al Bernabeu, les coses han canviat des de la derrota del Barça a Anoeta. O fins i tot des d'abans.
Aquell imperial Real que durant tres mesos, des que s'inicià la temporada era el terror a Europa i que anava camí a la Undécima, ha caigut als inferns. El que era possible baixada dels cicles de rendiment, es convertí progressivament en vulnerabilitat i ara ja és una crisi futbolística galopant.
La plantilla està cansada. Només jugant amb els mateixos 12 homes cada partit, l'equip nota fatiga. Cristiano Ronaldo no marca i està emprenyat per tot. La seva cara, els seus gestos i la seva arrogància tornen a reflotar com a les pitjors èpoques del Madrid de Mourinho. Expulsat a Còrdova per practicar esports de lluita amb un dels jugadors rivals, presumint de campió del món netejant-se amb xuleria l'escut de campió del Mundial de Clubs, insultant un periodista de TV3 dient-li ruc i sortint de farra després del 4-0 de l'Atlètic al derbi de dissabte. Es troba a faltar el punt de control de Xabi Alonso, les lesions martiritzen l'infermeria de Chamartín. Bale desespera als vomitorios del Bernabeu i l'entrenador Carlo Ancelotti torna a ser Carletto. El Madrid està a l'infern. El 4-0 de dissabte va ser la culminació de la crisi a la casa blanca
Anoeta va ser el punt d'inflexió del canvi de tornes a la Lliga. El Barça depèn de si mateix per guanyar la Lliga. Veurem si l'equip s'ho creu i va a per un títol que guanyarà si té sort i no toca els pilars que han fet que ara com ara estigui de moda.
Com a la borsa, el Barça està a l'alça, el Madrid a la baixa. La Síndrome PostAnoeta en la seva màxima expressió

PostData: Eusebio Sacristán va ser destituït com a tècnic del Barça B. El seu relleu serà el tècnic del juvenil A Jordi Vinyals. Això provocarà una reestructuració tècnica dels entrenadors dels equips inferiors