Després de la Pau de Nadal, Andoni Zubizarreta va marcar l'inici d'un llarg hivern que només es pot arreglar a curt termini amb una ratxa de victòries a la gespa i unes eleccions anticipades a la Presidència del Barcelona al juny.
Aquest tram final i decisiu de la temporada vindrà marcat inexoreblement per com vagi la trajectòria de la pilota. Si entra, tot quedarà de nou amagat sota una gruixuda capa de fals realisme on la victòria et recomforta. No importarà el joc. La victòria és tant necessària a la gespa com el pa de cada dia.
El resultadisme ha de marcar els pròxims mesos. Dues victòries per decidir si Luís Enrique es queda o aggafa la porta del darrere. No hi haurà miraments. És la mateixa porta on fa molts anys i va passar un mite com Natxo Solozabal. Per aquí hi passa tothom. La porta gran fa anys que està inoperativa.
El futbol, el que passi a la gespa de Can Barça serà el termòmetre que marcarà el futur proper. Si els esdeveniments que estan cantants s'avançaran o quedaran per un juny calentet. Crec que ni els títols que es puguin guanyar (si es guanyen) evitaran l'inevitable
Les eleccions s'acosten i Laporta i Beneditto ja estan a la pole position per quan siguin.
Luís Enrique i Messi barallats, no se sap en grau d'intensitat, pero barallats; un Messi amb cagarrines que, suposo que assegut a la tassa fent cau i net, es posa a seguir al Chelsea i a dos jugadors dels blues per instagram (no vol dir res o vol dir tot, i amb els ànims com estan fa pinta a rebaqueria de les gruixudes i de ves a saber què més); uns capitans que eviten que l'entrenador, que venia a fotre mà dura, no li posi multa a Messi, per l'afer Cagarrines i no presentar-se a l'entrenament (el què està clar és que les cagarrines de Messi fa pudor i no precisament de merda sinó de pols de Messi en el combat amb Lucho), un fílial que no rutlla, i Eusebio segueix, un juvenil A a hores lluny del seu millor moment; un primer equip sense rumb, mala maror a tot arreu; Zubi, que marxa, com Messi, amb cagarrines, verbals, això si, contra Bartomeu (per un cop que parla clar ha estat més traumàtic que la mort de la mare de Bambi) il·lustres que marxen com Puyol. La crisi de sempre en un club on històricament les alegries són comptades. A tots aquells que hem viscut en un Barça triomfant, ens hem topat ara amb la realitat crua de la història centenària del club: el de les crisis paliades amb alguna copa de tant en tant. El culé és aixecaRecopes: crític i depressiu, a parts iguals esperant anys i anys per celebrar algun títol que cau de tant en tant. El Dream team o Guardiola, només van ser parèntesis, en la tradicional vida blaugrana que a tots ens encanta, malgrat tot.
Winter is coming. I no hi ha festiu fins a d'aquí tres mesos que apaivaguin el merder. No hi ha més Nadals. A Can Barça farà fred. Molt fred. I els qui esperàvem un any tranquil ens el pintem a l'oli, des del dia 5 de gener (ja no vam respectar ni els Reis a qui vam contraprogramar de foma barroera). Winter is coming. Com el títol del llibre de Sandro Rosell: Benvinguts al Món Real
PostData: Nova mort al Rally Dakar, tant de bo la única d'aquesta edició. A la tercera etapa va morir el pilot polonès de motos Michal Henrik. Tenia 30 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada