Ningú absolutament ningú, teoritzaria si la Supercopa de Catalunya que jugaran avui Barça i Espanyol, a les 21:30 a Montilivi, des de les 19:00 a Rac1, fos una competició ben parida, sense fisures, sense polèmica i que no fa avergonyir.
Però aquets és el fet. El conte de Pere i el Llop arriba el final, i el Pere ja ha cridat massa cops al llopi i ens l'ha colat. Fa dos anys es va presentar la Supercopa de Catalunya, però l'Espanyol va dir que no la volia jugar perquè el Barça hi aniria amb el filial. L'any passat, ni Supercopa ni punyetes. Un Barça B, disfressat d'A - Espanyol a Girona amb victòria als penals dels blaugranes.
Ara sembla que si. La Supercopa de Catalunya amb la gent del primer equip al Barça i a l'Espanyol, en una data, que si voleu, és discutible (jo hauria preferit a inici de temporada abans de començar la Lliga), amb un embolcall perfecte, Girona en plenes Fires, on deixa als altres equips jugant la Copa Catalunya per tal que els dos de Primera Divisió es disputin el trofeu més important del país, en un prefix superlatiu.
Un país que viu en un altre estadi, i on les costellades de la Selecció amb Cap Verd o Nigèria o la Copa Catalunya han donat pas a una reïvindicació més important i global de la gent. El 9-N serà el colofó final de tres anys de manifestació al carrer, festiva i reïvindicativa. El futbol és el complement d'una cosa més bèstia.
I és per això que aquestes competicions han d'ajudar i no fer avergonyir al país com ha passat fins ara.
En teoria, aquets any s'ha fet més o menys bé. Si volen els tècnics, la Supercopa l'ha disputaran amb els bons.
Però no sé. Ara és molt bonic, però no sé perquè diria que tornarem a veure un Barça més B que A, segurament amb Luís Suarez per allò del rodatge. I no busqueu als clubs com a culpables que la Copa, la Supercopa o com es bategi el Trofeu de la Federació Catalana de Futbol, que porta de cognom, el nostre país, sigui una nosa, una cosa tant diferent a la Lliga Catalana de Bàsquet que tothom vol jugar. El culpable ve de dalt. Dels despatxos, que s'han entastat a desprestigiar el seu torneig. I quan ho han volgut arreglar, el llop ni ha vingut i ni la gent es creu al pere. I potser avui, si que serà veritat, que vindrà el llop. En teoria
PostData: No hi entenc molt d'aquest cas però me n'alegro que s'hagi desestimat la demanda del cas dels avals contra la Junta Laporta que obligava a pagar els deutes del seu mandat (47 milions). El cas ve de quan Laporta va entrar a la presidència del Barça (22 de juny de 2003). L'exercici es va tancar el 30 de juny de 2003. La denúncia argumentava que Laporta hauria de pagar els deutes de tot exercici 2002- 2003 encara que només hi hagués estat els darrers set dies. Titlleu-me de Laportista però ho trobo injust. El cas pot passar a altes instàncies però de moment Laporta guanya. Cas enravessat on veig un capítol més de les castanyes Laporta - Rosell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada