Avui vull parlar d'intangibles. Gent que no et guanyarà una Champions, però que és imprescindible per guanyar-la. gent que no influeix, però que influeix molt.
Txema Corbella va ser drant 32 anys utiller del primer equip del Bar¡a. Va ser fins dimarts passat, quan després de tornar de vacances i preparar les coses del vestuari, el van fer pujar al despatx d'Andoni Zubizarreta. Allà, Corbella va rebre una punyalada mortal al seu cor blaugrana. 32 anys després i el Txema és depatxat, per gust i gràcia d'Emili Sabadell, director del primer equip. El President del vestuari és saltat de la seva poltrona sospito que per vell. Lamentable. El Txema no es pot haver despatxat percagar-la. Perquè el Txema mai l'ha cagat. Ha après i ha magnificat la tasca del seu predecessor Papi Anguera, durant 32 anys.
Txema és l'home del bigoti, el dels discursos motivants després de guanyar la Champions o de perdre un títol per aixecar els ànims.
Poca conya perquè aquest home ha enllustrat les bótes de Maradona, Messi, Stoickov, Ronaldinho o Koeman. Un respecte. 32 anys de tasca al Barça mereixen més que una decisió tècnica no passada per Junta.
El Barça ha fotut una gran putada a un dels seus emplears. El Txema és una institució com el pal de la bandera que presideix l'Estadi. Un respecte. No es pot acomoadar sense donar explicacions al soci. I menys amb aquestes formes: tornant de vacances per recollir l'acomiadament o la jubilació.
L'adeu de Corbella, estrany, molt estrany se sumen a altres acomiadaments estranys on fan pensar que els únics valors que té el Barça són el de l'empresa.
Josep Maria Bartomeu, el President del despatx del Barça s'està carregant els pocs valors que tenia el club. I el pitjor, o ni el veu o no admet que ja no presideix un club singular, sinó una empresa qualsevol.
A Can Barça passen moltes coses rares. I també en aquest cas. Txema Corbella, Paco Seirul·lo i Emili Ricart, els preparadors físics han estat peces claus al darrere dels èxits dels últims Barça de la història. Del Dream Team a Guardiola.
Així no es fan les coses a un club amb valors. Així tampoc es fan les coses a una empresa amb valors. Però és que el Barça ja no és el club del qual ens vam enamorar. Ara és una empresa sense valors del qual n'estarem enamortas fins que la piloteta deixi d'entrar. I quan passi, el soci enterrarà el club com tants cops ho ha fet. Valors de soci.
Per cert, evidentment. Gràcies Txema
PostBarça. Almenys ja una cosa que comencem a fer bé. Alexis Sanchez és traspassat a a l'Arsenal per 40 kilos. Per un cop la via de toies Camp Nou - Arsenal, agafa el camí invers i els hi facturem una grandíssima toia i amés traient un gran preu, tant com vam pagar per ell. Apa xato. Bon vent i no tornis
PostData 1: Final del Mundial servida. Argentina - Alemanya. Els sudamericans van derrotar a Holanda a la segona semifinal als penals. Diumenge s'acaba el Mundial. Alemanaya - Argentina
PostData 2: Gran cop de teatre al Tour de França. Christ Froome, el vigent campió va abandonar la ronda francesa a la cinquena etapa, a causa de dues caigudes, sumades a una que ja va patir el dimarts. La segona caiguda el va deixar KO i lesionat. Via lliure per a Contador?
PostData 2: Gran cop de teatre al Tour de França. Christ Froome, el vigent campió va abandonar la ronda francesa a la cinquena etapa, a causa de dues caigudes, sumades a una que ja va patir el dimarts. La segona caiguda el va deixar KO i lesionat. Via lliure per a Contador?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada