A les últimes

M'encanta aquesta setmana i m'encantarà fins dissabte. És setmana de futbol absolutament. De conjures a favor de guanyar la Lliga. Aquesta setmana no es parlarà del futur del Tata Martino, ni de res que sobrepassi el camp de futbol. Aquesta setmana serà la de la vetlla de dos moribunds que clamen a crits el final de la seva vida anual per descansar.
Diumenge es va veure tant a Madrid com a Elx. L'Atlètic de Madrid del Cholismo, transita de nou perillosament per la cornisa del clàssic Pupisme. Quan està tant a prop de la glòria i un doblet històric ara li ve la por i el vertígen. No s'ho acaba de creure. I només faltava que Willy Caballero, el porter del Màlaga es va erigir com a heroi del barcelonisme en salvar-li els mobles.
A part les declaracins de Simeone postpartit no transmetien pas l'optimisme necessari per anar al Camp Nou a per la Lliga. Comptant a més que la setmana següent ha d'anar aixecar una Champions amb el Madrid. La temporada dels colchoneros ara ja no és un Tourmalet; és tot un Everest amb tormenta. Si en surt viu i fa el doblet, tot el món s'agenollarà davant seu i deixarà per sempre el gafe del Pupes.
a l'altra cantó del ring de la Lliga hi trobem al Barça.
Fisicament està mort. No la fot ni volent a una piscina olímpica. Amb l'Elx ho va intentar i la sensació és que encara que el partit durés 35 dies més no marcarien. Però per guanyar la Lliga s'ha de marcar un gol. Un gol més que l'Atlètic.
Mentalment l'equip viu en un estat de xoc entre l'alegria de poder guanyar la Lliga després de perdre-la dos cops i l'impaciència d'acabar. El fuur ja està decidit. Tata i algú més fotrà el camp.
Ara psicològicament almenys la Lliga és blaugrana. Perquè no té res a perdre, perquè mai l'ha tingut. Tot el contrari que els colchoneros, que sempre l'han tingut i la poden perdre dissabte a les 18:00 al Camp Nou.
El Camp Nou: el factor desllorigador. Aquell que sempre critica però que de tant en tant es converteix en el camp anglès que es conjura per ser un infern contra el rival. Amb un Camp Nou així, a la gespa, el moribund Barça pot revifar i aixecar una Lliga a casa seva i amb la seva afició
Dissabte ens espera una gran jornada de futbol a per la Lliga. Ja no són les Lligues de Tenerife o de Djukic del Dream Team de Johan Cruyff. Entrem en un nou concepte: la Lliga del somriures i llàgrimes que es poden aturar al cap de 90 minuts o poden durar fins una setmana després a la final de la Champions de Lisboa.
Sigui com sigui, Barça o Atlètic seran campions de Lliga, amb més mereixament o nul, però suposo que en això el futbol també és així