Barça, Athlètic de Bilbao, Madrid i
Osasuna són els únics equips no regits per una societat anònima
esportiva i per tant els 4 únics equips de Primera on els socis
encara tenen dret a decidir alguna cosa sobre el futur del club.
Dissabte, després de conèixer els
resultats del referèndum sobre el transcendental futur del Camp Nou,
els partidaris del NO deien que la votació no era vinculant perquè
només el 32% del cens va anar a votar (37000 de les quals 27000 van
dir SI).
Segurament tenen raó i s’hauria
d’impugnar. Però si ho fem també s’hauria de vetar la majoria
de votacions dels presidents del Barça ja que els percentatges de
participació tampoc eren molt més superiors.
I això no és culpa de la Junta de
torn. Casos particulars a banda, si el soci no va a votar quan se’l
crida, és perquè el culé és primitiu i primari. Com un nen petit.
Vol la piloteta i vol que entri. No li interessa Bartomeu. Li
interessa Messi. I s’emprenya quan Messi no la fot i treu mocadors
quan l’equip es micciona sobre la samarreta. I es gira a la grada
quan està fart de tot.
Cada setmana el soci del Barça vota.
Aplaudeix pel SI, mocadors blancs pel NO. Les altres decisions
estaran bé si la piloteta entra i malament quan no entri. La
piloteta, l’esfèric. Res més.
No hi pot haver crítiques en la
participació al referèndum quan en l’Assemblea de Compromissaris
només 1000 socis decideixen per 180000 coses com Qatar Foundation i
tacar la samarreta.
Agradarà o no. Alguns li direu que de
democràtic en té poc el Bar¡a. Però és el què hi ha. I
perdoneu, prefereixo seguir sent especial i decidir només pel fet de
ser soci (és un dir perquè no ho sóc) que decidir el futur del
club en funció de les accions que tinc.
Perquè democràtic o no, en això, el
Barça també és més que un club.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada