Amb la marxa al juny de José Mourinho
al Chelsea, semblava que al Madrid, s’havien acabat les queixes,
les bronques, el mal rotllo i les crítiques furibundes a Déu i sa
mare, habituals amb “The Special One” als comandaments de la nau
blanca.
Amb Carlo Ancelotti, el futbol tornava
a agafar tot el protagonisme. Fins i tot l’equip jugava bé i
s’allunyava de la pilotada i a seguir. I sobretot les queixes,
bronques, mal rotllo i crítiques passaven al bagul dels mals
records.
Però diumenge el Mourinhisme va
rebrotar sense Mou i amb una força descomunal, exagerada i vomitiva.
Un Mourihisme, recolzat via twitter oficial del R. Madrid,
repiulant-lo pel món.
Cristiano Ronaldo, i després Sergio
Ramos, com un lloro de repetició, van dir que els mandataris de la
Lliga volen com fos que el Barça s’enganxi a la Lliga, perquè
tenen enveja del Madrid. El discurs de Mourinho, llegit per ves a
saber qui, va ser de nou adquirit, après i llençat a la carnassa de
la premsa perquè tothom el pugui escoltar.
Declaracions incendiàries,
lamentables, de llàgrimes de cocodril... declaracions perquè algú
amb dos dits de seny, i no pas dels del Comitè de Competició de la
Lliga Espanyola, sancionin a CR7 i Sergio Ramos, per botxins
i al Madrid per instigador d’aquestes greus paraules que insinuen
clarament que la Lliga adultera la competició perquè la guanyi un
altre.
Torna el Mourinhisme a la casa blanca,
mentre a Can Barça i el seu futbol, més efectiu que brillant,
allunyat del caviar Guardiola i més del pa amb oli del Tata,
s’enganxa a la Lliga i li dóna vida. I és que hi ha coses que
sembla que no canvien mai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada