Diego Pablo Simeone, Jürgen Klopp, Ernesto Valverde, André Villas Boas, Luís Enrique... Sembla increïble, però és així. Els afamats lleons del circ del Camp Nou demanen sang i ja han començat les especulacions sobre el futur del Tata Martino. Som a 28 de febrer, el Barça està viu a totes les competicions. No juga bé, però a nivell títols està tal com va començar la temporada. Amb possibilitat de guanyar els tres grans títols.
Però, malgrat tot, ens entestem a tornar a les èpoques fosques de Llorenç Serra Ferrer, on els entrenadors duraven menys que Sergio Ramos a una convenció de supedotats. La llista de futuribles inquilins a la banqueta blaugrana és inquietantment llarg. I Martino té contracte amb el Barça fins al 2016. No és bo pels futbolistes, príncipals actors de l'obra, que si no la foten són linxats, que no es parli de futbol. Cada roda de premsa és un tercer grau als jugadors sobre tot: referèndums, futuribles, Tata, el futur de Carles Puyol, més a prop dels terrenys d'una guarderia per la seva filla i intercanviant la posició de central dels bolquers que d'ocupar un lloc al Barça i per extensió al futbol...
Paciència molta paciència. Demano treure conclusions al juny i cremar-ho tot quan sigui un equip blanc fent triplet i no el blaugrana. Ara Martino és com Bobby Robson. Tant acostumats a l'exceŀlència del Dream Team que va ser xiulat i tant comparat amb Cruyff que ningú recoda que va guanyar la Recopa i la Copa del Rei de 1997.
Actualment l'ombra del Pep segueix allargada i ben present. Sinó no passaria ni es filtraria a la premsa tants noms. Tata no agrada. I en comptes de pensar com l'entrenador del Barça fins el 2015 es pensa com una transició cap al nou Van Gaal.
Paciència. Només demano paciència amb el Tata Martino. Al final de temporada feu el que volgueu. Ara no perquè podem guanyar-ho tot i perquè només som a 28 de febrer. Així doncs calma i tranquil·litat fins a final d'any o quan ja no podem més. Buscar un relleu ara seria injust i cruel per a tots inclòs a la gespa.
Amb Martino o no qui segur que estarà serà el porter del Monchengladbach Mark André Ter Stegen, relleu de Valdés que ja hauria passat la revisió mèdica amb el Barça.
En fí, res de nou a Can Barça, el paradigme de la paciència. Sort Tata, els lleons t'esperen.
Però, malgrat tot, ens entestem a tornar a les èpoques fosques de Llorenç Serra Ferrer, on els entrenadors duraven menys que Sergio Ramos a una convenció de supedotats. La llista de futuribles inquilins a la banqueta blaugrana és inquietantment llarg. I Martino té contracte amb el Barça fins al 2016. No és bo pels futbolistes, príncipals actors de l'obra, que si no la foten són linxats, que no es parli de futbol. Cada roda de premsa és un tercer grau als jugadors sobre tot: referèndums, futuribles, Tata, el futur de Carles Puyol, més a prop dels terrenys d'una guarderia per la seva filla i intercanviant la posició de central dels bolquers que d'ocupar un lloc al Barça i per extensió al futbol...
Paciència molta paciència. Demano treure conclusions al juny i cremar-ho tot quan sigui un equip blanc fent triplet i no el blaugrana. Ara Martino és com Bobby Robson. Tant acostumats a l'exceŀlència del Dream Team que va ser xiulat i tant comparat amb Cruyff que ningú recoda que va guanyar la Recopa i la Copa del Rei de 1997.
Actualment l'ombra del Pep segueix allargada i ben present. Sinó no passaria ni es filtraria a la premsa tants noms. Tata no agrada. I en comptes de pensar com l'entrenador del Barça fins el 2015 es pensa com una transició cap al nou Van Gaal.
Paciència. Només demano paciència amb el Tata Martino. Al final de temporada feu el que volgueu. Ara no perquè podem guanyar-ho tot i perquè només som a 28 de febrer. Així doncs calma i tranquil·litat fins a final d'any o quan ja no podem més. Buscar un relleu ara seria injust i cruel per a tots inclòs a la gespa.
Amb Martino o no qui segur que estarà serà el porter del Monchengladbach Mark André Ter Stegen, relleu de Valdés que ja hauria passat la revisió mèdica amb el Barça.
En fí, res de nou a Can Barça, el paradigme de la paciència. Sort Tata, els lleons t'esperen.
PostData: El Barça de bàsquet va guanyar, a la pròrroga a la pista de l'Efes Pilsen turc al Top 16 de l'Eurolliga gràcies a un palmeig de Joey Dorset que va forçar el temps extra i a Ante Tomic, clau en el triomf blaugrana.
El problema no es el entrenador sino el sistema que ya está caduco. Todos saben como juega el Barça y se empeñan en seguir jugando igual sin evolucionar y sorprender a los rivales. Yo apuesto por el 4-4-2 y quitar los extremos que no sirven para nada ya y descompensan al defender.
ResponEliminaSaludos desde PASIÓN POR EL FÚTBOL: http://xurl.es/9ik46