Toca Tòquio

És la gran notícia al món de l'esport aquest cap de setmana, per sobre el futbol de seleccions, l'Eurobasket d'Eslovènia, el fracàs de Ferrari a casa seva, a Monza, per una nova errada d'equip, o les dures etapes al Pirineu català de la Vuelta que s'han carregat a molts ciclistes, o el tretzè títol de trial i segon d'enduro per Laia Sanz en un cap de setmana.
Tòquio albergarà 60 anys després una nova edició dels JJOO. Serà el 2020. Per desesperació, altre cop per Madrid.
Ha estat possiblement el cop definitiu a una candidatura que ho ha provat 4 cops, tres seguits. I passaran anys abans de tornar a muntar un ciri ob ja s'hi han gastat 10000 M €.
El què va passar a l'hotel Hilton de Buenos Aires frega el surrealisme i sobrepassa el ridicul. Madrid se les prometia més felices que mai. Deia tenir les millors condicions, però a l'sprint final se la va fotre, el de la presentació de la candidatura als votants del COI
Els experts en l'olimpisme us diran que aquesta presentació serveix de poc, perquè gairebé tot està decidit abans, però pot fer entrar dubtes i fer canvoar el vot.
Rarament va haver canvi de vots i si n'hi va haver va ser per descartar encara més Madrid. El ridicul va ser antològic. La presentació davant del COI es feia en anglès. El nivell de la llengua de Shakespeare mostra el nul nivell d'anglès del poble hispà. Mariano Rajoy ni ho intentà. Ana Botella, l'alcaldessa va pixar-se en el Tàmesi i va profanar el diccionari Oxford. Busqueu video perquè no té desperdici. I parlant de videos. Enmig de la presentació la senyal televisiva i la de la sala de reunions va petar per culpa d'una tempesta.
Tot era desfavorable, però l'orgull patri feia que encara es pensés que "Ese año si". La decepció per tant es va multiplicar per 2 quan Jacques Rogge, el President belga del COI deia que Madrid no havia passat el tall i quedava fora de la cursa olímpica.
Una hora després Rogge, en el seu últim acte com a màxim dirigent de l'esport, anunciava que Tòquio tornava a ser olímpica superant Istambul. Una hora que va servir a la caverna per dir que la culpa era, oh sorpresa, dels catalans entre altres impruperis contra el COI, dient que allò era una màfia. Com si no ho sapiguéssin. No entenen res. Per molt maca que sigui la candidatura si no hi ha pela no hi ha JJOO. Perquè pel COI la pela és la pela.
Ells no entenen això i jo no entenc, que pintava allà l'actriu Amaia Salamanca. Ni jo ni ningú, ah no sé que vingués a lluir palmito o com exnovia de Sergio Ramos. Un Ramos, per cert, que per ofegar les penes del KO madrileny va anar a prendre sushi.
Doraemon ho ha aconseguit. Tòquio és olímpica. Ara li toca a Barcelona-Pirineus 2022, la candidatura catalana als JJOO d'hivern.
Arigato Tòquio