Un agost a Barcelona

Barcelona ha estat protagonista de l'actualitat esportiva. Des del futbol a la natació. Del Camp Nou a Montjuïc. Del Gamper, l'inici de la temporada del Barça, als Mundials de Barcelona que diumenge van acabar. De l'èxit a l'èxtasi.
Tots dos factors, futbol i natació, èxit i èxtasi, Barcelona i Barcelona van convergir en un determinat moment, en una nit de divendres històrica en què els comandaments a distància ballaven entre TV3 i Antena 3 que feien el Gamper i la 1 de TVE i Esport 3 que emetien la final de waterpolo femení entre Espanya i Austràlia dels Mundials de Natació.
D'una banda, al Camp Nou, vam viure el Trofeu Joan Gamper més plàcid que es recorda, futbolísticament parlant. El resultat ho diu tot. Barcelona 8 - Santos 0. El nou Barça de Tata Martino es va prendre molt seriosament el primer compromís de l'equip amb el tècnic argentí a la banqueta. El bany blaugrana, on vam tornar a veure pressions altes a la sortida de la pilota, reducció d'espais i totes aquelles qualitats que s'havien perdut, va ser històric. Però històric, per l'apatia del conjunt carioca que, encara no sé ben bé, a què venia a jugar.
A banda del resultat, aquest Gamper ha estat el del debut de Neymar. Se'l va notar amb més ganes de fer les coses bé que una altra cosa. Destacar del partit a Leo Messi, Cesc, el millor del partit, i Alexis, que ve a refermar que, com al final de la temporada passada, ha començat bé el nou curs.
Després del Gamper, l'expedició del Barça va marxar a la gira asiàtica. Abans d'arribar a Tailàndia, els Messi i companyia han passat el cap de setmana a Israel i Palestina per fer uns clínics, en un acord entre el Barça i una fundació per fomentar la pau als territoris jueus.
Poca pau va fomentar Wakaso. A la Catalunya Nord, on el seu Espanyol jugava un amistós amb el Montpeller, el ghanès va dir que o la directiva li puja el sou o ja se'l poden pintar a l'oli. I que ja està fart de la situació.
I si els espectadors del Camp Nou van presenciar el primer èxit de la temporada, els aficionats de les Bernat Picornell van ser partíceps de l'èxtasi de guanyar una medalla d'or. La selecció espanyola de waterpolo femení ha assolit el cim. Després de la medalla de plata olímpica, les púpil.les de Miki Oca van guanyar l'or dels Mundials de BCN'13 a casa. Contra Austràlia, les espanyoles van fer un gran partit, on van dominar des del minut 0. Des de la porteria amb Laura Ester, la millor portera del Torneig (simplement perfecta), a la boia Maica Garcia, la capitana Jenifer Pareja, o l'estrella Anni Espar. No hi va haver patiment. Van disfrutar a l'aigua com mai havien fet en tot el Campionat. Amb aquesta medalla, l'11ena de la delegació espanyola, s'igualava el rècord de Roma 2009.
Barcelona va tancar diumenge els millors Mundials de la història. El Planeta Aigua ha estat tot un èxit. La ciutat s'ha volcat en un esdeveniment de primer ordre. I com sempre ha estat a l'altura. Rècords d'assistència, un Palau Sant Jordi cada dia ple, com les piscines de salts o el waterpolo i el Moll Vell. Éxit del primer concurs de High Diving, els salts de gran alçada, en un Mundial. Sis rècords mundials a la piscina, dos de la lituana Rita Meillutyte, dos de l'americana Katie Ledecky, un de la russa Yulia Efimova que li va durar 50 minuts i un de la danesa Rikke Pedersen. La reina dels Mundials ha estat l'americana Missy Franklin, amb 6 ors de 6 possibles. Les noies passen per sobre dels nois. I rècord de medalles de la delegació espanyola. En l'última jornada de competició, ahir, la badalonina Mireia Belmonte va guanyar la plata als 400 estils. És la tercera medalla de Belmonte en aquests mundials i la 12ena de la delegació espanyola. Tot un rècord. Totes les medalles espanyoles són femenines i amb accent català. Kazan, seu del Mundial 2015, té molt difícil igualar el què ha fet la capital catalana. Barcelona ha tret un altre 10 en matèria organitzativa de grans shows esportius.
En altres aspectes, el cap de setmana ens deixa el fitxatge del jugador del Baskonia Maciej Lampe pel Barça de bàsquet, i que Pol Espargaró, el pilot català de Moto 2 correrà l'any que ve a la categoria gran a bord de la Yamaha de Cal Crutchlow que passa a Ducati.
Del Camp Nou a Montjuïc. De l'èxit a l'èxtasi. Un agost a Barcelona.