KO crepuscular

El barcelonisme en general va rebre un bany de realisme d'una crueltat extrema a Munich. Potser per l'efecte Sant Jordi, la Diada que ho fa veure tot rosa, en dies negres, potser per l'efecte narcòtic del crèdit i els títols dels últims any; però ahir al Barça se li van veure totes les vergonyes, contra l'equip més en forma d'Europa.
El Bayern de Munich va demostrar que està increïble, amb un estat de forma espectacular. Juga com els àngels i rebenta els pitjors rivals amb mà de ferro.
Ahir vam veure el futur campió d'Europa, i no pas en la seva millor versió.
El Barça arribava en reserva i s'ha aturat a la muntanya més costeruda. S'ha acabat la benzina. Aquest Barça està exhaust. No hi ha més físic.
El Bayern, en una versió només normal, va desvellestar els blaugranes. 4 gols que en podien haver estat més.
I no perquè els bavaresos siguin més forts, més físics, més que el que volgueu. Ahir el Barça no hi era i va clavar l'espasa de Sant Jordi al cor del culé. Ahir, el soci va acabar molt decebut per la imatge de l'equip. Una sensació molt pitjor que el de l'emprenyada i l'"avui no sopo" típic.L'equip semblava mort abans de començar i va sortir de l'Allianz Arena incinerat pel drac alemany.
Feia anys que no es veia un Barça així. Impotent, inoperant, sense actitud, sense reacció, sense esperit, sense res, fos. Un titella a mans del Bayern, una joguina trencada. El pitjor Barça dels últims anys.
Bany de realisme del Bayern i de tàctica. Pressió a la sortida de la pilota i anul.lar l'estrella. Us sona? Leo Messi hi va ser, però només a l'alineació. Al camp va ser engolit pel realisme. Si no hi és ell, no hi és el Barça.
La imatge del Barça ahir va ser patètica. L'agressió de Jordi Alba, ja amb 4-0 de llançar la pilota a la cara d'un rival és repulsiva i denunciable. És l'exemple pragmàtic del què va passar.
Cop de puny a la cara i a la lona. Un KO fulminant i sense sagnar, que, com saben els boxejadors, són els cops que més mal fan.
Ahir, molts que no ho volien veure van despertar de cop. Passa alguna cosa. No hi ha gana, no hi ha agressivitat, els fitxatges actuals són fiascos, Messidependència. I davant la nova referència del futbol europeu, el Bayern de Munich, el Barça va desconnectar-se de la màquina que el mantenia viu. I després de molts anys d'un futbol revolucionari, els rivals ja li han vist el llautó.
Si els blaugranes mantenen 13 punts de diferència amb el Madrid a la Lliga és perquè el nivell del Campionat domèstic és mediocre, i la velocitat de creuer que fa temps que duu el Barça és suficient per guanyar a uns rivals molt fluixos. Sumant a més el mal inici a la Lliga dels blancs. A Europa la cosa canvia. No val a fer el mateix que a Espanya. Ahir es va veure.
L'estiu a Can Barça serà llarg. Hauria de ser llarg per la Direcció Tècnica, que haurà de sacrificar vaques sagrades, i moure les peces necessàries per recuperar la voracitat, les ganes de guanyar. I l'estiu serà llarg per la Junta Directiva que ha de deixar la llosa del passat, gloriós, i gestionar un nou futur. D'ells també dependrà que tornem a encalçar el camí de la glòria. S'ha de recuperar l'equip física i psicològicament. S'ha de mirar a la gespa i no al twitter ni a l'hospital. Els sacrificis són durs però si es considera necessari que per seguir a la glòria, s'ha de sacrificar es sacrifica, per més estima i més beneració que tinguem als vedells escorxats.
Factor extern, però present, és l'arbitratge. Estrany i molt desfavorable als interessos del Barça. I no només ahir. Fa massa temps que el club ha deixat de pintar quelcom als organismes de la UEFA. Hi ha ganes de canvi.
Bayern de Munich 4 - Barça 0, en l'anada de les semis de la Champions. No us espereu remuntades màgiques (el comodí el vam gastar amb el Milan), ni miracles (el gol del coix de Messi es va gastar a París), a la tornada. Ni Milan, ni PSG, són aquest Bayern que va camí d'agafar el relleu del Barça com a referència al món futbol. I l'agafarà Pep Guardiola, l'extècnc i mite blaugrana, i ara nou amo de la banqueta germànica.
La gloriosa etapa del Barça ha entrat en etapa crepuscular amb un 4-0 del mateix calibre en què es va fulminar el Dream Team de Johan Cruyff a la final d'Atenes del Milan del 94.
De Tito Vilanova, d'Andoni Zubizarreta i de Sandro Rosell dependrà el nou futur del Barça. Un nou futur amb cares noves, il.lusionants, amb ganes de menjar-se el món i que puguin agafar el relleu del millor jugador del món quan Messi no hi sigui. La tasca serà difícil, però s'ha de fer ja.
Matem aviat la Lliga, amb 6 punts més la tenim, celebrem-la com cal, i fem foc nou. De la revolució a l'evolució de l'actual model Barça per seguir triomfant.
Felicitats al Bayern de Munich pel partit i per fer-nos veure la llum. Esperem que aixequi la Champions, se la mereix més que ningú. I mentre el 25 de maig somiem que els bavaresos enfonsin al Madrid de Mourinho i el seu model de bronca continua (no confio en el Borussia de Dortmund ho sento), els culers buscarem sortir del crepuscle i tornar a il.luminar-nos. Sort Barça.

PostData: I mentre el futbol està trist i emprenyat, l'handbol, en el mateix moment que a Munich despertàvem de cop, a Lleó, guanyava la Lliga. El Barcelona Intersport suma un altre títol ASOBAL abans d'afrontar la tornada de quarts de la Champions, dissabte amb l'Atlètic de Madrid, al Palau, on haurà de guanyar de 6 gols per anar a la F4 de Colònia. El primer gol de la remuntada es va fer ahir en assolir la Lliga. Felicitats.