La por del soci

Més que un partit de futbol, el França - Espanya d'ahir a París va ser, per l'aficionat del Barça, 90 minuts de cinema de terror. Més que un film intel.lectual de Truffaut o Goddard, allò semblava una pel.lícula d'Astèrix i Obèlix fotent llenya als romans.
I com a banda sonora, a Saint Dennis no sonava la Marsellesa sinó la banda sonora de 'Psicosis', amb la serra mecànica de Jack l'Esbudellador. I tot amb el vist-i-plau de l'àrbitre hongarès, Viktor Kassai, el mateix del Barça - Milan de la remuntada.
Pocs culers van mantenir els ulls oberts durant tot el partit.
Els francesos, incapaços de jugar a futbol, i impotents pel joc ràpid, de toc, i vibrant 'made in Barça' de la selecció espanyola van repartir llesques de baguette a tort i a dret.
A Sergio Busquets li van obrir dos cops el cap, Andrés Iniesta va acabar adolorit per tot arreu, i a Pedro, li van enviar el turmell a Canàries per correu urgent. I Xavi, forçat a jugar, resant perquè no se'l carreguessin.
Ahir més d'un culé, que va veure el partit i desitjava que no els hi passés res, va patir un triple infart i va tenir mals pensaments sobre el poble francès.
Afortunadament, pel culé, aquesta pel.li gore i de sang francesa, acaba bé. Només Pedro ha acabat amb molèsties, i amb el gol que va derrotar als gals, que dóna l'accés virtual al Mundial a la Roja.
I Messi i Mascherano van acabar esgotats i marejats com una sopa per haver jugat a 3000 m d'alçada el Bolívia - Argentina.
I després de 90 minuts amb els ulls estrabics, acollonits per la pel.li de terror de França, i el mal d'alçada bolivià, el culé va respirar alleujat. Tothom ha acabat bé. Dissabte tornaran a jugar a futbol, vestits de blaugrana, com ha de ser.