Dimiteixo

Carta oberta a Jaume Roures

Senyor Roures

Dimiteixo, plego, abdico, desisteixo....
He demanat hora al psicòleg del seu amic Woody Allen perquè no entenc res.
Accepto que com a amo del cotarro faci el que vulgui amb el producte. Acato que posi els horaris que vulgui per treure més suc de la mamella. Però el què s'ha tret de la màniga ja no m'entra al cap.
Sou l'amo de la Lliga espanyola, perquè, com a amo de Mediapro, l'empresa propietària dels drets d'imatge de la majoria d'equips, amb els seus contractes televisius sosté la majoria d'equips a la Primera Divisió. Com que mana, posa els horaris que vol. Fins aquí ok.
Com a amant del futbol als diumenges a les 17:00 i els carrusels radiofònics ja me l'he enbeinat amb que es jugui un partit, en una hora i fer dels caps de setmana, maratons de futbol. Ja m'he menjat el futbol a les 12:00, a qui el Barça li ha anat tant bé amb el Getafe aquest diumenge amb un 6-1 i amb un Camp Nou a petar.
Però, senyor Roures, posant el Madrid - Barça del dissabte 2 de març a les 16:00, m'ha acabat de rematar. M'he posat l'embut al cap i la trompeta. He embogit. Jo i tothom crec.
A qui pot beneficiar econòmicament un Clàssic a les 16:00? Al mercat asiàtic, que és l'excusa per col.locar futbol dominical de Primera a les 12:00, dilapidant el futbol modest? No perquè a la Xina serien les 22:00 de la nit, hora indescent allà en un país on a més el futbol és esport minoritari. Al comerç local? No perquè a les 16:00 la majoria de tendes estan tancades. A la tele espanyola? No, el partit el fa el Plus, en tancat i en horari de les suporíferes pel.lícules de dissabte a la tarda, lluny del Prime Time. Als jugadors? No. Els metges recomanen no fer exercici a aquesta hora, perquè el sol està on fire i el risc d'insolació és extrem. I si fa sol, a les 16:00, en plena Castellana madrilenya encara més. Al públic? No. Quant ha de dinar, l'aficionat que vagi al Bernabeu? Ha de dinar, o portar-se el tàper amb el Cocido? A mês posant el partit a les 16:00, Mr Teles, es carrega els nervis i la impaciència tant maca perquè arribi la nit de futbol. Perquè un Clàssic ha de ser un partit de focus i de nit d'estrelles.
En fí, que no li veig la punta a fotre el partit a les 16:00 d'un dissabte. I no em vingui amb el rotllo de fomentar l'espectacle, perquè fins ara, els partits jugats dissabte a les 16:00 són un conyàs descomunal.
Però, com que fotrà el què voldrà, em tornaré a menjar amb patates aquests mots i veurem, com ovelles de ramat, el partit.
Per això i igual que el Papa ahir, dimiteixo, plego i desisteixo d'entendre'l.
Un consell d'amic. Les cordes es trenquen si les estira molt.

Firmat

Un espectador de frenopàtic

PostData: Andrés Iniesta, el jugador del Barça i campió d'Europa de futbol amb la selecció espanyola i Mireia Belmonte, doble medallista olímpica a la piscina de Londres 2012 van ser nomenats millors esportistes de l'any en la Gala del Mundo Deportivo celebrada ahir.