La primera etapa de la guerra cívil a la part franquista va ser, i que em perdonin els historiadors, en l'anomenada conquista a terra cremada. Per on passaven els militars no quedava res. 70 anys després sembla que a Madrid un altre personatge estrany fa el mateix en un terreny verd d'herba.
José Mourinho ja fa temps que a base de terra cremad as'ha fet amo del Bernabeu. A base de rajar, despotricar i menysprear a tot l'entorn madridista ha aconseguit fer-se un Madrid a la seva mida. Primer va atacar Florentino, el peix gros, després els jugadors que no volia i que es va carregar a les primeres de canvi posant gent de la seva corda. Després al director tècnic (jo entreno, jo fitxo) Ja fa una setmana que ha iniciat l'última ofensiva: el planter. Té raó en el fons amb les crítiques (el filial no juga el mateix sistema que l'equip sènior com fan altres equips "Hay equipos" que diu ell), peò les formes un cop més el fallen. Ha atacat contra Alberto Toril, tècnic filial i els seus jugadors en què crítica que no pot pujar a gent de 24 o 25 anys perquè no complex amb l'objectiu d'un filial
Mourinho ha incendiat un altre cop i sembla que ara si ja no li queda res més. Ha abonat el terreny per fotre el camp aquest any. Només el temps dirà si marxarà ambl'anhelada décima al braç o sense res. Però és segur que marxarà. Ja no li queda res més per a cremar.
En conseqüència el Madrid és i serà en el futur un equip encara més odiat, com el seu dia el Chelsea o l'Inter. El problema però de la terra cremada de Mourinho és que avui hi ha partit de Champions amb el Borussia de Dortmund, equip que va perdre la jornada passada i que es juga el liderat i la classificació de vuitens, i ningú a Chamartín en parla. Per cert el Borussia equip que torna al Bernabeu 15 anys després d'un partit cèlebre en què els Ultra Sur van fer una de les seves habituals accions d'intel·ligència supina: van tirar una porteria abans d'iniciar el partit
José Mourinho, un nou exemple de terra cremada. Ho incendio tot i foto el camp. El Madrid fa llàstima per tenir el que té i per no saber-ho veure. Ja s'ho faran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada