Aigua bruta

Quan un esport minoritari surt més a prop de la portada que de les pàgines més properes a la graella televisiva és perquè ha aconseguit una medalla, o hi ha un merder de cal ample. L'aigua dolça, tranquil·la, bonica i serena de la natació sincronitzada s'ha embrutat, i com diria el meu avi, en pau descansi, sembla més al cafè de la màquina que hi ha al Pavelló de La Plana, que la d'una piscina. La carta que van enviar 15 expupiles (si amic Santi Rodriguez, pupil és correcte en català) d'Anna Tarrés en què deien entre altres perles que Tarrés les vexava amb frases "com no et facis l'estreta si t'has follat a tot el qui passa per allà" a una nena de 14 anys o "gorda" a una nena de 49 kg o prohibir a una anar a vomitar perquè tenia nausees, ha fet que la sincro ocyupi les portades dels rotatius. Les 55 medalles aconseguides amb esforç s'han esquitxat de merda pudent. No sé fins a quin punt el què diuen les noies és veritat. Certament és que són masses noies per dubtar que alguna cosa de veritat no tinguin. Trobo fastigós i delictiu, que per guanyar una medalla es tingui que fer servir mètodes propis de l'Alemanya nazi. No val tot per un metall, per molt que sent esport d'elit es demani exigència.
El cas Tarrés recorda molt al cas del waterpolo espanyol i el seleccionador Dragan Matutinovic, un serbi que més que entrenador era un militar. El reportatge que va emetre TV3 "Aigua, infern cel" va demostrar els mètodes militars que va portar als Estiarte i cia. a guanyar una plata a BCN 92 i fer-se un nom a nivell mundial. Les conseqüències físiques i psicològiques van ser evidents.
Segurament el preu de l'èxit és molt alt, però que jo sàpiga, de moment, ningú s'ha queixat del mètode Guardiola, bé excepte Zlatan Ibrahimovic, que no li agradava les classes de filosofia del Pep.
Repeteixo, no tot s'hi val. I menysprear el personal fins al punt de l'agressió físisca i psicològica és fastigós. Tant de bo surti la veritat a la llum, fem cau i net i fem que les sirenes tornin a ser les esbeltes i belles noies que meravellen amb el seu art, i no pas estrelles delflash i el Salvame. Senyal que el riu torna a anar pel cabal normal. Sort a l'equip de la nova seleccionadora Esther Jaumè i Gemma Mengual, i que mai, mai, mai tornam a parlar de la sincro per embrutar l'aigua

PostData: Ja tenim la final de la Lliga Catalana de bàsquet. Barça- Penya a l'Olímpic de Badalona, avui a les 21:00 (E3) des de mig hora abans a Rac1. Els verdinegres volen tallar una ratxa negativa de 4 finals perdudes seguides davant els culers