Us convido als més grans i als que no havieu nascut a reviure les olors, les victòries, les derrotes... en definitiva a reviure 15 dies per la història. La nova història d'un temps, d'un país.
El nostre viatge comença però 6 anys enrere, el 17 d'octubre de 1986. Joan Antoni Samaranch feia realitat el somni de la Barcelona olímpica. Un somni que es va forjar el 1936, quan s'havia de celebrar a la capital catalana l'Olímpiada popular, en resposta als JJOO del nazisme de Berlín. La Guerra Cívil espanyola ho va impedir. El 1981 el foc olímpic revivia en una reunió informal en una gala del Mundo Deportivo, on el llavors alcalde Narcís Serra li proposava al president del COI que fes el que pogués perquè Barcelona fos olímpica.
Al Palis Beaulieu de Lausana, Samaranch anunciava que Barcelona seria la seu olímpica. A partir d'aquell moment la ciutat viuria una transformació a tots nivells: no només urbanística sinó també social econòmica i política.: es van enderrocar les cases del Poblenou per guanyar terra al mar, es va connectar Montjuïc ala ciutat, fins ara aïllada. La joia de la corona es trobava al costat del majestuós, i remodelat Estadi Olímpic: el Palau Sant Jordi, obrar del japonès Arata Isozaki, una obra multifuncional de referència que a hores d'ara encra alberga events de primer ordre.
El 25 de juliol de 1992, els ulls del món es van foocalitzar a Montjuïc, a l'Estadi on se cellebraria la cerimònia d'obertura dels millors JJOO de la història. A ritme del Barcelona de Fredy Mercury i Montserrat Caballé i l'Amics per sempre d'Andrew Lloyd Webber cantat per Sarah Brighman i Josep Carreras es va arribar al moment culminant: l'encesa del paveter. Juan Antonio San Epifanio Epi, el llegendari mite del Barça de bàsquet era l'últim rellevista, qui va donar el foc olímpic a l'arquer paralímpic Antonio Rebollo, perquè, aquest el llancés amb una fletxa al paveter. S'obrien així uns JJOO que passarien a la història fins i tot abans de començar. El 1989, queia el Mur de Berlín i per tant el comunisme. Com que encara no estàven definides les fronteres dels nous estats sorgits de la desfragmentació de l'URSS el COI va decidir que els atletes de l'ex URSS participéssin tots junts, en l'anomenat Equip Unificat, sota la bandera olímpica. Un fet històric.
L'endemà començaven uns JJOO que ens deixarien una infinitat d'imatges. Com les del públic de BAdalona aplaudint el gran Màgic, l'Eternal Màgic, dempeus. Els Jocs van ser l'última fulla de servei de l'etern 32 dels Lakers, que el novembre del 1991 anunciava que era portador del virus del VIH i que deixava el bàsquet. Màgic Johnson formava part de la millor selecció olímpica que s'ha vist mai en el bàsquet: el Dream Team, nom que va manllevar Lluís Canut per batejar el Barça de Johan Cruyff. Màgic, Larry Bird, Drexler, Pippen, Barkley, Robinson, Malone, Stockton, Mullin, i el més gran de tots Michael Jordan. Els americans van arrassar en tot el torneig fins i tot la final amb la Croàcia de Tabak, Perasovic, Kukoc, Radja i evidentment Drazen Petrovic. De fet la final entre EUA i Croàcia es plantejava com una espècie de duel individual entre Jordan i el malaurat Petrovic: el millor jugador dle món contra el millor jugador europeu de tots els temps
El tartan de l'Estadi Olímpic de Montjuïc també seria escenari de grans imatges. Les de Fermín Cacho aixecant els braços i guanyant amb autoritat els 1500m, aprofitant una cursa lenta que ell va vèncer en dos canvis de ritme que van desterotar el favorit: l'algerià Nouredinne Morcelli. El britànic Linford Christie va fer història en ser l'atleta més veterà en guanyar l'or als 100m llisos. Tenia 32 anys. Es va aprofitar de l'absència de Carl Lewis. Un Lewis que no marxaria buit de Barcelona. El fill del Vent va guanyar el 4x100 i el Salt de longitud com només ho sabia fer ell: volant. Volant no, sino marxant va arribar la gran alegria de l'atletisme català. Dani Plaza va guanyar el primer or de l'atletisme català en la marxa. Quina tarda aquella. Dos catalans lluitant per l'or. Plaza i Valentí Massana, referència mundial en aquest esport. Plaza aconsegueix a meitat de cursa desempellagar-se del grup de favorits. Més tard salta en Valentí a la caça i captura. A falta de 3 km i quan tenia a l'abast el líder, Valentí Massana és desqualificat. Dani Plaza ploran per l'or, Massana de desesperació. Altres noms de l'atletisme a Barcelona 92: Kevin Young fa el rècord, encara vigent als 400 tanques, Gail Devers és la dona més ràpida dle planeta, a les tanques cau en l'últim obstacle per sorpresa de la guanyadora, la grega Voula Patoulidou; i l'algeriana Hassiba Boulmerka or als 1500 i la seva reivindicació a la llibertat ja que estava amenaçada al seu país per mostrar els seus braços nus. Antonio Peñálver queda segon en el decatló
La primera alegria per la delegació espanyola arribaria a l'altre punta de Montjuïc: al Velòdrom d'Horta. José Manuel Moreno guanya l'or en la prova del KM contra rellotge. Miriam Blasco estrena el medaller espanyol femení amb un or en la final de -57kg de Judo disputada al Palau Blaugrana. Una medalla que amga una història tràgica: l'entrenador de blasco mor en un accident de transit un mes abans de començar la competició.
L'aigua també va donar grans alegries a la delegació espanyola. Un hispano-americà es va infiltrar a la festa dels reis de la natació a Barcelona, el rus Yevgeny Sadovyi i l'hungaresa Krisztina Egerszegi: Martín López Zubero guanya l'or en els 200m esquena. És el primer or de la natació espanyola en tota la història olímpica. En Waterpolo, totes les penúries que va passar els components de l'equip espanyol per culpa de la disciplina militar del tècnic Dragan Matutinovic es van convertir en una plata davant d'Itàlia després de tres pròrrogues. 4 anys més tard, els Estiarte i companyia guanyarien l'or a Atlanta.
Barcelona 9 és l'èxit de la sempre exitosa vela: Jordi Calafat, Theresa Zabell, Natàlia Via Dufresne, Josep Maria Van der Ploge i Luis Doreste van fer podi. A destacar l'or de Doreste, que es converteix en el primer i de moment únic atleta espanyol unt amb el gimnasta Gervasi Deffer, en aconseguir 2 ors (Los Ángeles 84 i Barcelona 92)
La petja del Dream Team de Johan Cruyff també es va notar en els JJOO: la selecció espanyola de futbol, amb Pep Guardiola com a líder va aconseguir l'or després de vèncer a Polònia al Camp Nous 3-2 en un gol de Kiko a l'últim minut
L'hoquei herba va ser protagonista inesperat. La selecció espanyola va guanyar l'or en una final contra Alemanya gràcies a un gol d'Eli Maragall, neboda de l'alcalde i president de la Generalitat Pasqual Maragall, que desfeia l'empat. Un altre hoquei, el patins, va ser per primer cop esport d'exhibició a uns jJOO.
L'última alegria de l'esport català ens arribava el penúltim dia. A la Teixonera, el tennista Jordi Arrese, després de 5 hores de final no va poder guanyar l'or que marxava a les mans del suís Marc Rosset
El gran protagonista dels JJOO va ser però Vitaly Scherbo, el gimnasta rus que va guanyar 6 ors
Algunes decepcions de Barcelona 92. La més bèstia sens dubte, la de Sergei Bubka, el llegendari recordman de la perxa va fallar tots els salts i no va entrar ni a la final. La selecció espanyola de bàsquet que va quedar novena, en un mal troneig on l'amateur Angola va donar l'estocada final en guanyar-los de pallissa. és el quee s va conèixer com el Angolazo. mentrestant el seleccionador, el desaperegut Antonio Diaz Miguel deia que no tenia culpa de res. A l'hambol Espanya també va fracassar i només va poder ser cinquena
17 dies després d'iniciar-se els JJOO, Barcelona va clausurar els millors JJOO de la història. La delegació espanyola va acabar amb 22 metalls (13 d'or) i amb l'equip unificat com a líder al medaller Tothom va quedar satisfet, fins i tot el Cobi, la mascota que va passar a ser la millor mascota del món, quan dies abans era la cosa més lletja que algú (Mariscal) havia parit. Tant que li van fer una sèrie de dibuixos animats.
El 9 d'agost es clausuràven els millors JJOO de la història. Barcelona i Catalunya estàven ja al mapa del món
Aquest Informe Robinson resumeix en imatges el millor dels Jocs Olímpics de Barcelona 92
PostData: Tornem al present. Ahir el Barça va disputar el primer partit de la pretemporada i la notícia no va ser la victòria per 1-2 a l'Hamburg, sino la greu lesió al genoll de Marc Muniesa que es quedarà sis mesos parats
La petja del Dream Team de Johan Cruyff també es va notar en els JJOO: la selecció espanyola de futbol, amb Pep Guardiola com a líder va aconseguir l'or després de vèncer a Polònia al Camp Nous 3-2 en un gol de Kiko a l'últim minut
L'hoquei herba va ser protagonista inesperat. La selecció espanyola va guanyar l'or en una final contra Alemanya gràcies a un gol d'Eli Maragall, neboda de l'alcalde i president de la Generalitat Pasqual Maragall, que desfeia l'empat. Un altre hoquei, el patins, va ser per primer cop esport d'exhibició a uns jJOO.
L'última alegria de l'esport català ens arribava el penúltim dia. A la Teixonera, el tennista Jordi Arrese, després de 5 hores de final no va poder guanyar l'or que marxava a les mans del suís Marc Rosset
El gran protagonista dels JJOO va ser però Vitaly Scherbo, el gimnasta rus que va guanyar 6 ors
Algunes decepcions de Barcelona 92. La més bèstia sens dubte, la de Sergei Bubka, el llegendari recordman de la perxa va fallar tots els salts i no va entrar ni a la final. La selecció espanyola de bàsquet que va quedar novena, en un mal troneig on l'amateur Angola va donar l'estocada final en guanyar-los de pallissa. és el quee s va conèixer com el Angolazo. mentrestant el seleccionador, el desaperegut Antonio Diaz Miguel deia que no tenia culpa de res. A l'hambol Espanya també va fracassar i només va poder ser cinquena
17 dies després d'iniciar-se els JJOO, Barcelona va clausurar els millors JJOO de la història. La delegació espanyola va acabar amb 22 metalls (13 d'or) i amb l'equip unificat com a líder al medaller Tothom va quedar satisfet, fins i tot el Cobi, la mascota que va passar a ser la millor mascota del món, quan dies abans era la cosa més lletja que algú (Mariscal) havia parit. Tant que li van fer una sèrie de dibuixos animats.
El 9 d'agost es clausuràven els millors JJOO de la història. Barcelona i Catalunya estàven ja al mapa del món
Aquest Informe Robinson resumeix en imatges el millor dels Jocs Olímpics de Barcelona 92
PostData: Tornem al present. Ahir el Barça va disputar el primer partit de la pretemporada i la notícia no va ser la victòria per 1-2 a l'Hamburg, sino la greu lesió al genoll de Marc Muniesa que es quedarà sis mesos parats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada