La gran setmana de l'anaconda (2ª part): La lliga a cop de clàssic

Demà torna allò que és tant maco de dir i que cada cop és menys cert: el clàssic. El Barça-Madrid. Aquell partit que es repetia històricament dos cops l'any, i que ara el veiem amb bastanta regularitat. Que es repeteixi, però no vol dir que cansi, o almenys a mi. Cada clàssic, cada Barça-Madrid té unes conseqüències clares i ve precedit d'algun fet trascendental.
Demà a les 20:00 (des de les 19:00 a Rac1), al Camp Nou, l'anaconda, tornarà a sortir de la seva gabia per passejar els nervis, només tres dies després d'Stamford Bridge. A disferència dels anys precedents, el feu barcelonista serà l'escenari per bé o per mal del desenllaç de la lliga.
Tot està a punt, mosaic inclòs perquè un Barça adolorit pels fets de dimecres obri encara més la ferida que sagna en el madridisme, aquell madridisme, que el Bayern de Munich li va fer veure les seves vergonyes en un nefast partit.
Però compte perquè com sempre dic un Barça-Madrid s'escapa de qualsevol prèvia i es converteix en EL PARTIT. Allò que tot bon seguidor del futbol espera. Aquell espectacle que per les teles es converteix en qui la té més llarga i quantes càmeres posa al camp. En allò de a veure si li podem veure el moc a dins del nas de Cristiano, o veure com igual que a qualsevol pel·li de terror Pepe intenta carregar-se els turmells de Messi en "slow motion"
Senyors que arriba el clàssic. La segona part de la setmana de l'anaconda. esperem que aquest cop si l'anacondase'n vagi a dormir amb un triomf i a un sol punt del Madrid