En Terra Hostil

Tranquils que avui no parlarem de cinema. Bàsicament perquè això és un blog esportiu i perquè no he vist l'oscaritzada pel·lícula de Kathrin Bigelow. Però des de fa uns dies el Barça està en terra hostil: al Japó. Per tercera vegada a la història els blaugranes visiten el país deñ sol naixent per conquerir la Copa Intercontinental, Toyota o el Mundial de Clubs. En les 2 anteriors ocasions el Barça va sortir del Japó escaldat i amb un hara-kiri col·lectiu dels seguidors blaugranes
El 12 de desembre de 1992 el seguidor culé va tenir un mal despertar. Aquell dissabte a la matinada, hora catalana, al migdia hora nipona, el Barça de Johan Cruyff patia la seva primera decepció sonora. Davant el Sao Paulo el campió d'Europa perdia la Intercontinental. Tot i que Hristo Stòichkov va avançar els catalans, dos gols de Raí, germà del recent desaparegut Sócrates, marcava els 2 gols de la victòria carioca. La imatge de l'artícle amb Zubizarreta, Ferrer i Pep Guardiola és prou eloqüent
L'any 2006, el Barça de Frank Rijkaard i Ronaldinho, l'home de l'ortodòncia impossible, perdia la segons opurtunitat per fer-se amb el tron mundial, aquest cop amb elñ format de Mundial de clubs. Els barcelonistes guanyen a semis a l'Amèrica de mèxic, però perd la final davant l'Internacional de Porto Alegre per culpa d'un gol al final del partit d'Adrano. Era un Inter amb Alexandre Pato com a estrella, que posteriorment fitxaria pel Milan. Era el dia dels mítics plors de Leo Miyagata, aquell nen retratat per totes les portades esportives catalanes plorant desconsoladament per la derrota dle seu Barça
A partir de demà el Barça intentarà trencar el gafe del Mundial de Clubs al Japó (ja l'havia guanyat el 2009 a Abu Dhabi) enfrontant-se a l'Al Sadd de Qatar a les semifinals (a les 11:30 Cuatro, des d'una hora abans a Rac1) i, tant de bo, a la final de diumenge mab el Santos de Neymar, la cresta més famosa del futbol pretès per Barça, Madrid i mig Europa, que s'ha carregat avui al campió de la lliga nipona, en l'altre semifinal.
Un nou repte pel Barça de Pep i per Messi que si marca farà com Pedro, el 2009, i marcarà en totels les competicions en un any. Uns al Japó per guanyar un títol, d'altres a Ponferrada per patir per guanyar l'equip de Zapatero a la Copa del Rei. Aquesta és la diferència

PostData 1: Coneixeu els "pongo"? Són regals fets de coses que no serveixen a qui te'ls dóne. Perquè ens entenguem, aquella merda que no fas servir ni sota amenaça de mort. Doncs bé el Barça ja té el seu primer pongo de Nadal. Alexandr Hleb torna embolicat i mab llacet dell Wolsfburg alemany on estava cedit. Les continues lesions han fet que el bielorrús torni a Barcelona

PostData 2: Més pongos: el DVD del Celta-Espanyol d'ahir de Copa del Rei. Una castanya pilonga absoluta. Eñ Madrid pateix per guanyar a la Ponferradina de Segona B. I una elimatòria d'acudit: el Lepe- Sevilla. com us podeu imaginar un partit de xist

PostData 3: Notícies de mercatto a la "business NBA". Rudy Fernández és traspassat a Denver abans de debutar amb Dallas; Marc Gasol per 58 milions d'€ en 4 anys es queda a Memphis. Cobrarà més que Leo Messi al Barça; i Pau Gasol continua esperant mentre raja de la lliga. L'NBA és un negoci diu. Per fí ha vist la llum?