És l'equip més pobre de la Lliga, l'equip més veterà de Primera divisió. Molts dels seus jugadors són homes condemnats a l'ostracisme als seus clubs d'orígen. Són l'equip dels pobres d'una gran ciutat com València a l'ombra del conjunt taronja. El seu entrenador (Juan Ignacio Martínez, JIM, pels amics), va ser guardaespatlles de la Pantoja (no és broma). Els hi diuen els Granotes i vesteixen de blaugrana...
Aquesta és la radiografia del Llevant, el líder invicte de la Lliga espanyola, la que diuen que és la millor del món, i d'aquesta lliga de merda- que deia el president del Sevilla José María del Nido- que havia d'estar monopolitzada per Barça i Madrid.
No sabem què passarà a final de temporada, però per la història quedarà sempre aquestes nou jornades en què un equip ascensor, un equip acostumat a pujar i baixar cada 2 per 3 a segona divisió, és líder d'una Lliga on juga el campió d'Europa i un equip fet a base de calers guanyats en requalificacions estranyes.
El Llevant, l'antiheroi del futbol europeu, el mirall per on els modestos ténen posats les seves esperances de fer alguana cosa. "Si un equip com el Llevant és líder, què no podem fer nosaltres?" - pensen tots els equips europeus que busquen salvar la categoria.
Visca el Llevant. Deu estar content Ferran Torrent, l'escriptor valencià i forofo granota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada