La cara negra de l'esport

Avui hauríem d'haver parlat de tot el què ha passat al cap de setmana esportivament parlant.
De l'empat a 0 del Barça amb el Sevilla per culpa d'un Javi Varas, porter andalús, simplement perfecte; de la golejada del Madrid a Màlaga; del segon triomf consecutiu de l'Espanyol a Santander, de la victòria del Manchester City, 1-6, a Old Trafford, el camp del seu etern rival ciutasdà, l'United; de la victòria del Manresa davant el Gran Canària, en jornada ACB de bàsquet; de la derrota de la Penya davant el Fuenlabrada, en el retorn de Ferran Laviña i Lubos Barton a Badalona; del triomf del Barça al Palau Blaugrana davant el Bilbao, en la tornada de Roger Grimau, un Palau que per cert ahir complia 40 anys; de la jornada a Cal Círcol; de la victòria de l'hanbol blaugrana a la 4arta jornada de la Lliga de Campions a Zagreb; del primer títol de Gaby Cairo a la banqueta del Barça d'hoquei patins, divendres , en la Supercopa d'Espanya davant el reus, a Sant Sadurní d'Anoia; de la victòria de Nova Zelanda al Mundial de Rugbby sobre França; del triomf de Sebastian Loeb al Rally Catalunya- Costa Daurada; o de l'homenatge del mon del tennis a un gran com Andreu Gimeno, dissabte al Palau Blaugrana...
Hauríem parlat de tot això si no hagués passat la desgràcia que va succeïr a Sepang, al GP de Malàisia de motociclisme. Marco Simoncelli, pilot de Moto GP de només 24 anys va morir ahir atropellat en plena cursa per Colin Edwards i el seu amicVAlentino Rossi. Una doble desgràcia
Un accideny que recorda al de fa un any del japonès Shoya Tomizawa a Misano (San Marino)
La imatge de l'accident i del casc del pilot rodolant per la pista pressagiava el pitjor
Un cop més un valent que cada setmana es juga la vida a 300km/hora, perd la partida fent el que més li agrada.
Simoncelli se suma així a la llista negra de pilots que moren en un esport de risc com és el motociclisme de competició
La mort de Marco va ser la cirereta amarga d'un nefast cap de setmana a Sepang. A Moto 2 la prova es va aturar a 2 voltes per l'atropellament sobre el català Àxel Pons. El fill de Sito va tenir la sort que a Sic (com li deien al pilot transalpí) li va faltar. El triomf del pilot de Roses Maverick Viñales a 125 queda en una macabre anècdota
La meva més sincera admiració a tots els que es juguen la vida sobre una moto a 300 per hora, mentre nosaltres en gaudim escarxofats al sofà. Grazie Marco. DEP