Era el Barça de la màgia i dle jogo bonito, personificat en Ronaldinho, aquell genial davanter que demanava a crits una ortodòncia, i que l'autocomplaença el va perdre. I a la banqueta, Frank Rijkaard, l'afroholandès que es resisitia a acceptar que el moviment hippy estava en desús.
El rival del Barça a aquella final de París era l'Arsenal de l'etern Arsène Wenger a la banqueta i de Thierry Henry i Cesc Fàbregas, com a estrelles.
Els blaugranes arribaven a Saint Denis després d'eliminar el Milan a les semis amb un gol de Ludovic Giuly a Itàlia. els gunners per la seva banda havien acabat amb el somni de la petita vil·la castellonenca de Vilarreal en tenir un equip a una gran final europea.
Aquell 17 de maig de 2006, però, la cosa no va començar molt bé pels catalans. El Barça va sortir adormit i per poc l'Arsenal ho acaba aprofitant. En 5 minuts Henry va posar a prova a Valdés i el va obligar a treure 2 mans miraculoses. Un quart d'hora després els anglesos es quedaven amb 10 per expulsió del porter Lehmann que va fer caure Eto'o quan anava cap a gol. El Barça però continuava estant a la Lluna, i l'Arsenal no va perdonar. A la sortida d'una falta Sol Campbell va rematar de cap a gol. 1-0
I en aquest moment, el Barça va sortir de l'estat letàrgic i va començar a tenir la pilota i a donminar. Ronaldinho va avisar abans de la mitja part. A la segona el Barça va entrar en tromba a buscar el gol. L'entrada d'Iniesta va ser fonalmental. Al minut 66 els catalans van tenir el premi a la constància. Eto'o rep una bola d'Iniesta i la fa passar per sota de les cames del porer suplent dels anglesos Almunia. I un quart d'hora més tard va sorgir l'heroi de París. Algú que ningú esperava però que va aparèixer. Eto'o fa una passada interior, la deixa a Larsson que la deixa córrer i Belletti marca el segon gol blaugrana. Juliano Belletti, el lateral dret brasiler que no havia marcat cap gol amb la samarra blaugrana va i fa el gol més important de la seva vida: el que dóna la Copa d'Europa
I finalment, els tres tocs de xiulet final. L'alegria i l'èxtasi s'apoderaven de tots els racons blaugranes. El Barça era campió d'Europa i els culers van poder cridar a ple pulmó "París Mon Amour"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada