GRÀCIES
A la família pel suport
Al Josep Velasco per la idea
A la gent del Círcol, Santi, Francesc, Sandra, Lozano etc... per aguantar-me
Al Jaume i l'Andreu per la confiança, que espero que aviat us pugui tornar a fer de delegat del Junior
Als amics per portar-me de copes
I a la Mafia per ser-hi sempre
PLAY/REC· Fa 4 mesos vam començar una aventura diària on repassàvem tot el què passava al món de l’esport. Ara que s’acaba l’any 2010, és moment de recuperar no només els 4 mesos si no tot un any. És moment de recuperar imatges, sons, olors, tactes i gustos. Repassar tot el què ens ha deixat un 2010 gloriós per l’esport català. Perquè com diria el Profeta Johan Cruyff “En un momento dado”...
A la família pel suport
Al Josep Velasco per la idea
A la gent del Círcol, Santi, Francesc, Sandra, Lozano etc... per aguantar-me
Al Jaume i l'Andreu per la confiança, que espero que aviat us pugui tornar a fer de delegat del Junior
Als amics per portar-me de copes
I a la Mafia per ser-hi sempre
PLAY/REC· Fa 4 mesos vam començar una aventura diària on repassàvem tot el què passava al món de l’esport. Ara que s’acaba l’any 2010, és moment de recuperar no només els 4 mesos si no tot un any. És moment de recuperar imatges, sons, olors, tactes i gustos. Repassar tot el què ens ha deixat un 2010 gloriós per l’esport català. Perquè com diria el Profeta Johan Cruyff “En un momento dado”...
Falten 7 jornades per acabar la Lliga i el Madrid aventatja el Barça per 1 punt. Arriba un nou clàssic al Santiago Bernabeu. Amb el record del 2-6 del 2009, el Barça vol recuperar el liderat. Messi i Pedro van rubricar un altre partit de cine. 0-2 i el Barça ja és líder. 2 setmanes més tard, el Barça empata a 0 en la seva primera visita a Cornellà, el nou estadi perico. El Madrid guanya i empata a punts amb el Barça, però el gol average fa que els blaugranes segueixin líders. Continua la persecució blanca. Diumenge, 16 de maig, última jornada de Lliga. Si el Barça guanya és campió. El rival, el Valladolid. 27 minuts va trigar el Barça a finiquitar 
President SandroEl 13 de juny, el soci i seguidor del Barça posa punt i final a 7 anys de mandat del president Joan Laporta. Laporta deixa de llegat 12 títols a les vitines del Museu, entre els quals, 4 lligues, 2 Champiosn i l’anhelat Mundial de Clubs. A la criba final de candidats hi arriben 4: Sandro Rosell, enemic declarat de Laporta i clar favorit; Marc Ingla, un dels dicidents que va marxar durant la crisi del 2007; Jaume Ferrer, el candidat continuïsta, després d’agafar el relleu a Alfons Godall; i Agustí Benedito, la gran sorpresa. La campanya electoral és molt calenta, amb retrets a Laporta i entre els propis candidats. Després de 5 anys a l’ombra, treballant per aquest moment, Rosell guanya les eleccions amb solvencia. És el 39è president de la història del club. A Rosell, l'acompanyen els tres directius, que van marxar amb ell el 2005, en la primera crisi del mandat Laporta: Josep Maria Bertomeu (ara vicepresident esportiu del club), Jordi Monés i Jordi Moix. A més el nét de Nicolau Casaus, Jordi Cardoner, agafa el relleu del seu avi, com a vicepresident de l'Àrea Social i màxim responsable de la relació club- Penyes. L'era Rosell comença malament. Institucionalment ha de fer front a Johan Cruyff, amic i client del bufet d'advocats de Joan Laporta, que torna l'insignia de President d'Honor del club, que li havia otorgat l'anterior junta. A la gespa ha de resoldre l'afer Zlatan Ibrahimovic, Ibra es revela contra tothom, titllant Guardiola de "filòsof" i Sandro el regala al Milan per 24 milions d’€, una tercera part del què va costar. Sandro es dedica més a criticar a l’anterior Junta que a treballar pel club. Encarrega una due diligence per saber els comptes del club, que revela un deute de 430 M €. Per pal·liar aquest dèficit signa un acord amb la fundació benèfica "Qatar Foundation" que repercutirà al club 150 M € repartits en 5 anys. Esperem que els qui el van votar no es penedeixin. Per cert Joan Laporta, liderant la formació Solidaritat Indepndentista assoleix 4 diputats en les eleccions al Parlament del novembre
La revolució argentina
La muntanya russa
El R. Madrid viu al 2010 immers dins una muntanya permanent. Jugant de forma lamentable, guanya, no convenç, però és líder. AMUNT. El 0-2 del Barça al Bernabeu el fa perdre el liderat i al cap i a la fí, la Lliga que viatja al Camp Nou. Tot i fer la millor temporada de la història, amb 97 punts, l'entrenador Manuel Pellegrini és cessat. AVALL. Florentino Pérez torna a gastar una milionada per il·lusionar el soci i seguidor blanc fitxant José Mourinho. Amb ell arriba Ozil (que havia estat flirtejant amb el Barça), Carvalho, Di Maria, Pedro León, Canales i Granero. Després de tot una vida al Madrid, Raúl marxa al Schalke 04 alemany i Guti a Turquia, on ja fa de les seves. Té un accident sortint de la discoteca, on si no, i en el control d'alcoholèmia dóna un 2'7. AMUNT. A la Champions, un gol del migcampista serbi de l'Olympique de Lió, Miralem Pjanic, elimina els blancs, un altre cop a vuitens. AVALL. Iniciada la nova temporada, el Madrid guanya el frec a frec amb el Barça. AMUNT. Fins al dia del clàssic al Camp Nou, al novembre, on el Barça li endossa un dolorós 5-0. El Barça líder i el Madrid a remolc. A més hi ha mala maror entre Mou i Flo AVALL. Veurem l'any que ve si el Madrid baixa de la muntanya russa. AMUNT/ AVALL
Anno neroazzurri
Si el 2009 va ser l'any del Barça, el 2010 és l'any de l'Inter de Milà. 5/6 títols possibles. Només se li va resistir la Supercopa d'Europa que perd 2-1 amb l'Atlètic de Madrid, campió de la primera edició de l'Europa League, l'antiga Copa de la UEFA. L'Inter de Mourinho i Eto'o guanya la Champions al Bernabeu, vencent primer al Barça a les semifinals. Unes semifinals estranyes, ja que a l'anada, l'erupció del famós volcà islandès de nom impronunciable, l'Eyjafjalla, obliga als blaugranes a viatjar a Milà amb autocar. L'1-3 mata el Barça. L'1-3 i el pèssim arbitratge del portuguès Olegario Benquerença, que fa desquiciar el mateix Pep Guardiola. A la tornada, tot i la campanya promulgada per la Junta Laporta, per culminar la remuntada, el Barça només guanya 1-0. L'Inter passa a la final on s'enfronta al Bayern de Munich, el qual venç 2-0 amb 2 gols de Diego Milito. 45 anys després l'Inter torna a ser campió d'Europa. Mourinho, no celebra el títol amb l'afició perquè està a Madrid firmant el contracte com a nou tècnic blanc. El substitut a la banqueta és l'espanyol Rafa Benitez, que deixa el Liverpool. Un Inter que pateix una crisi de joc que fa que Benítez sigués destituït per les seves desavinences amb el dirigent interista Massimo Moratti. El seu substiut el brasiler Leonardo, ex tècnic del Milan que fa el salt a l'etern rival dels rossoneri. Per cert, a la final del Mundial de Clubs, l'Inter guanya al Mazembe congolès, campió de la Champions africana, que es carrega a les semifinals l'Internacional de Porto Alegre brasiler, representant sud-americà. És el primer cop en la competició (sigui Intercontinental o Mundial de Clubs), que un equip sud-americà no juga la final. A Anglaterra, el Chelsea és el campió de la Lliga i la Copa anglesa. Explota Gareth Bale, jugador del Tottenham, que es converteix en la nova promesa del futbol angles i de retruc porta als londinencs a la Champions, on és a vuitens. És la gran revel·lació a Europa. A Alemanya, el Bayern de Munich també fa doblet Copa i Lliga i arriba a la final de la Champions, que pers, com hem dit, amb l'Inter. A França, l'Olympique de Marsella torna a guanyar la Lliga francesa, 17 anys després. A Holanda, salta la sorpresa..Lliga pel Twente. Els tres grans, Ajax, PSV i Feyenoord, fan el ridícul. Precisament a Holanda, es veu una golejada històrica: El PSV guanya 10-0 al Feyenoord. L'exjugador del Dream Team del Barça de Johan Cruyff, el català Albert Ferrr comença la seva aventura com entrenador al Vitesse. A Portugal, la Lliga és pel Benfica. La sorpresa és el Braga que acaba segon i juga la Champions d'enguany. A Escòcia, el Glasgow Rangers guanya la Lliga davant el seu gran rival, el Cèltic de Glasgow. Un Cèltic que, aquesta temporada també fa una golejada històrica: 9-0 a l'Aberdeen
2009, any blaugrana, 2010, any neroazzurri. Qui serà el rei del 2011?
L'Any del Pop
Després de l'Eurocopa 2008, la selecció espanyola, amb majoria de jugadors del Barça, ergo filosofia Barça, aixeca el seu primer Mundial. Durant 15 dies Sud-Àfrica, i per extensió el continent africà està als ulls del món. Nelson Mandela, que s'especula que vindrà a inaugurar el Mundial, finalment no hi va perquè una de les seves nétes mor en un accident de trànsit. Després de la primera jornada davant Suïssa, on perd sorprenentment, la Roja s'aixeca i guanya els seus partits amb solvència. Partidàs a quarts amb Paraguai, més discrets a les semis amb Alemanya i una final històrica inèdita. La selecció holandesa, gran revelació del Campionat, va posar moltes dificultats a Espanya. Va aconseguir forçar una pròrroga. ës en aquest moment quan va aparèixer Andrés Iniesta, amb un gol per la història, que va dedicar al malaurat Dani Jarque. Espanya campiona del món i Iker Casillas s'emporta el premi gros: Sara Carbonero. A més la selecció espanyola rep el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. Si Holanda és la cara, 4 seleccions són la creu. Itàlia (vigent campiona fins aleshores) i França cauen a les primeres de canvi. De fet la crisi a la bleu és tan bèstia que desencadena amb una crisi d'Estat. El seleccionador francès, Raymond Domenech, és destituït i rellevat per l'exjugador del Barça, Laurent Blanch. També és cessada la ministra d'Esports del govern de París, Roselyne Bachelot. Brasil i Argentina (amb un gris Leo Messi) cauen als quarts de final. Però sens dubte el protagonista del Mundial és un animal. El Pop Paul, un octòpode gegant d'un zoo alemany, ja mort, encertava tots els resultats agafant menjar d'una urna amb les banderes respectives. Posteriorment a l'Argentina, Diego Armando Maradona, el seleccionador, dimiteix carregant contra els organismes federatius argentins. El seu relleu és Sergio Batista, el tècnic que va aconseguir l'or olímpic a Pequin 2008 per l'albiceleste. Ghana salva l'honor dels països africans, que havien de ser la gran revelació, però cauen a la primera ronda de grups. Cau a quarts de final davant Uruguai. Ni l'any del toro, ni l'any de la rata. Aquest any és l'Any del Pop.
Finalment, aquest 2010 la FIFA decideix que Rússia organitzi el Mundial del 2018, en detriment de la candidatura Ibèrica (Espanya-Portugal) i Qatar, el de 2022, una candidatura, a la qual va donar suport Pep Guardiola
.
El bàsquet blaugrana està de moda. Dels 5 títols que opta a la temporada 2009-2010, n'aconsegueix 4. L'únic títol que se li resisteix és la Lliga ACB, que perd al Play Off davant el Caja Laboral per un contundent 3-0. Al febrer, a Bilbao, va de menys a més a la Copa del Rei: pateix per guanyar al Cajasol a quarts, venç amb solvència al València a semis i destrossa el Madrid a la gran final que el guanya de 19 punts. Al maig, el Barça torna a disputar la F4 de l'Eurolliga a París.
Els Navarro, Ricky i companyia guanyen al CSKA de Moscou a les semifinals i arrasen l'Olimpiakos a la final de diumenge, a qui venç per 18 punts. El capità Roger Grimau alça la segona Copa d'Europa de l'entitat després de la de Barcelona 2003. Una Barcelona que tornarà a albergar la F4 del 2011. A l'octubre els blaugranes guanyen els Lakers en un amistós al Palau Sant Jordi en una denominada Intercontinental oficiosa. Les lesions de Navarro i Mickael i Basile, fan més vulnerable un equip que es reforça a l'estiu amb Kosta Perovic i a mitjans de temporada amb Joe Ingless i Alan Anderson. Els blaugranes aconsegueixen la Supercopa d'Espanya i la Lliga Catalana apallissant Madrid i Penya. Una Penya que després d'una gran primera volta es desploma a la segona, perquè el seu crack i capità Clay Tucker ja no està encertat i l'equip acusa la seva dependència. A Europa cau davant l'Alba de Berlín, a vuitens de la Copa ULEB i a la Lliga acaba 15è. Sito Alonso és cessat a mitja temporada i és rellevat per Pepu Hernández. Passat l'estiu, els badalonins anuncien suspensió de pagaments. Falten 10 M € a la caixa. A més DKV anuncia la fi del patrocini aquest any. Hi ha estat 10 anys, igual que el president Jordi Villacampa, que diu que aquest 2011 serà l'últim any a la presidència del Joventut. Esportivament l'equip no se'n ressenteix i acaba l'any en places de Play Off. A Manresa, l'equip s'aïlla de la crisi econòmica que pateix i acaba la lliga en zona tranquil·la. A més signa un acord de patrocini amb l'empresa Assignia. Passat les vacances les lesions d'homes importants com Brian Cusworth fa que l'equip estigui en zona de descens, però es refà i ja està fora de perill. El València guanya la Copa ULEB. Per cert, a l'Eurolliga d'aquesta temporada, cau el CSKA de Moscou a la fase de grups, després d'estar present a les 8 Final Four anteriors
Àngels d'or
Els LA Lakers es proclamen campió de l'NBA, vencent a Boston Celtics i de pas es vengen dels verds que els van guanyar l'any 2008. És el segon anell consecutiu dels californians, el segon de Pau Gasol, el 5è de la seva gran estrella Kobe Bryant, l'11è com entrenador de Phil Jackson i el 14è de la franquícia de Los Àngeles. Després d'un estiu d'incògnites, al setembre, Lebron James, anuncia per televisió que marxa a jugar a Miami per fer una tripleta a priori temible: James-Dwaine Wade- Cris Bosh. A priori temible; la realitat és que els de Florida perden igual. Dos traspassos sonats més: Shaquille O'Neal canvia Miami per Boston i Allen Iverson deixa l'NBA per jugar al Besiktas turc. Pel que fa als catalans, Pau Gasol, fa un grandíssim inici d'any millorant estadístiques; al contrari que el seu germà Marc, que tot i ser el millor de Memphis baixa molt el seu rendiment. Rudy Fernàndez no està a gust a Portland i amenaça a marxar a Europa. L'NBA el sanciona per malmetre la imatge de la lliga. Al maig del 2011 veurem si l'hegemonia dels Lakers segueix
El Dream Team 2.0
En l'era 2.0 del Facebook i el Twitter, un nou Dream Team sorgeix. Després dels Jordan, Magic i Bird, que van aconseguir l'or olímpic a Barcelona 92, Kevin Durant (rookie de l'any a l'NBA), Rajon Rondo i TJ Ford, lideren els EUA a guanyar el Mundial de Turquia. Ho fa arrasant a cada partit. La decepció del torneig és la vigent campiona del món, Espanya que acaba cinquena. Una selecció que sense Pau Gasol, que prefereix descansar frega el ridícul. Turquia, amfitriona, arriba a la final. Els EUA campions del món. Al Mundial femení disputat a la República Txeca, gran èxit de la selecció espanyola, que aconsegueix per primer cop una medalla. Concretament la de bronze. Les americanes, emulen els seus compatriotes masculins i guanyen l'or davant l'anfitriona Txèquia
Som de primeraÉs un diumenge plujós. El Círcol després de 15 victòries seguides, té el seu primer Match Ball per pujar a Primera Catalana al camp del Pratenc. En arribar, primer contratemps. Els jugadors no porten la samarreta suplent, blava (el Pratenc també juga de blanc) i han de jugar amb la samarreta d'escalfament amb un esparadrap que marca els números. Els nervis del moment, fan que a la mitja part perdin per 15 punts. A la segona part, Andreu "motoret" Lladó, Alex "Heñoso" Eñeso, Quim "melenes" Català i José "shooter" Diez van iniciar la remuntada. Al final victòria i ascens. El cansament acomulat fan que els homes de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i la delegada Sandra Veguín, no puguin lluitar pel títol de campió de Catalunya, que perd amb el Rubí. Al setembre, un equip amb 4 cares noves (Borja, Ribas, Pere i Ors), fan una bona campanya i acaba l'any a la zona mitja-alta, guanyant, entre altres camps, al camp del líder de la categoria, l'Onyar. El sènior femení salva la categoria (segona catalana) en una eliminatòria dramàtica davant el Ramon Llull. La marxa de gran part de l'equip a l'estiu, a destacar Alba Morales, que marxa al Sant Andreu, implica una gran reforma del conjunt dirigit per Josan Garcia. Tot i això l'equip acaba l'any en segona posició del campionat. El sènior B puja a Tercera Catalana, on de moment està a la zona baixa de la taula. El Júnior A acaba el 2010 a la part alta de la classificació. Combina victòries imprevissibles, com les del camp del co-líder Sant Narcís amb derrotes estranyes i doloroses com les del Vilassar o Blanes a la Plana o, les de la pista del Salt.
L'últim truc del Gran Barrufet
L'handbol europeu estrena al maig format de F4 a la fase final de la Copa d'Europa, que es celebra a Colònia (Alemanya) Hi arriben Barça, Ciudad Real, el Kiel alemany i el Chekhov Rus. Blaugranes i germànics arriben a la gran final de diumenge, després de superar sense molts fàstics les semifinals. Els homes de Xavi Pascual Pasqui deixen escapar una renda de 7 gols i perden el títol. la imatge del partit, però, es produeix al final del partit, quan el porter francès del Kiel Thierry Omeyer celebra la victòria davant mateix dels abatuts jugadors blaugranes. Aquest partit és el penúltim com a professional del porter del Barça David Barrufet. (L'últim és davant el Naturhouse La Rioja en partit de Lliga) Mesos abans, entre llàgrimes anuncia que aquesta seria l'última temporada. Barrufet, que va estar 20 anys defensant la porta culé, és l'últim supervivent de l'anomenat Dream Team de Valero Rivera que va aconseguir 70 títols a la dècada dels 90 i principis del 2000. La mítica samarreta groga amb el 16 és penjada al sostre de La lliga ASOBAL la guanya el Ciudad Real en una final davant el Barça. Després de l'estiu, i sense Barru a l'equip, el Barça perd la Supercopa d'Espanya davant els manxecs. La venjança dels catalans arriba en el partit de Lliga del novembre al Palau, on s'imposa per 3 gols al conjunt castellà. Els blaugranes doncs, acaben el 2010 invictes. La Copa ASOBAL la guanya també el conjunt castellà davant el Barça. L'altra equip català, el Fraikin Granollers, acaba la lliga a meitat de classificació, i arriba a la final de la Recopa on perd davant el Gumersbach alemany després de perdre de 10 a l'anada i fer una remuntada estèril a la tornada. La directiva del club vallesà decideix canviar de tècnic i arriba Manolo Cadenas, ex entrenador del Barça. Cadenas aconsegueix que l'equip acabi l'any darrere dels inabastables Barça i Ciudad Real. A l'Europeu d'Àustria, del gener França guanya a Croàcia i es penja l'or, i Espanya, dirigida per Valero Rivera acaba 6ena. En fèmines a l'Europeu de Dinamarca-Noruega, victòria noruega davant Suècia amb Espanya 11ena
Catalunya triomfant...sobre patins
Una nova raresa s'implanta al míon de l'hoquei patins. La Federació Europea decideix que el campió d'Europa es decidirà en un format de F6 que es disputa a Valdagno (Itàlia) a finals de maig. La disputen 4 equips catalans: Barça, Reus, Vic i Noia. Després d'una lligueta de 2 grups, en què un està format integrament per catalans (Vic, Reus i Noia) els dos millors, Barça i Vic, s'enfronten a la final. Una final de clar domini blaugrana ja que s'imposa per un rotund 5-0. La lliga també cau del costat blaugrana, tot al contrari que la Copa del Rei que va a parar a mans del Vic. Després de l'estiu els vigatans guanyen el primer títol de la temporada, la Supercopa d'Espanya, guanyant sorprenentment al Barça. A l'anada els blaugranes vancen 2-5 a la pista osonenca. Però a la tornada, el Vic li infringeix un 0-4 al Palau Blaugrana. És el primer símptoma d'una crisi de joc que afecta la secció d'hoquei barcelonista, que es mostra més feble que de costum. El Liceu, actual líder de l'OK Lliga guanya la Copa CERS, la segona competició europea de l'hoquei davant el Blanes. La selecció espanyola, formada integrament per jugadors catalans guanya de manera insultant l'Europeu de Wuppertal (Alemanya). Al juny es disputa a Vic la Copa Amèrica, on la selecció catalana masculina guanya l'or davant Argentina (0-3). En categoria femenina són les argentines que es vengen vencent Catalunya (1-2)
El vedell de la discòrdia
Al juliol, Alberto Contador guanya el seu segon Tour de França. És una de les edicions més ajustades dels últims anys. El madrileny nomes li treu 40 segons al segon classificat, el luxemburguès Andy Schleck. Lance Armstrong, en el seu segon any de retorn a l'èlit, no pot aguantar les etapes de muntanya i es desploma a la classifcació final. Al setembre però, la victòria de Contador es veu enmascarada per l'ombra del dopatge. Per sorpresa, el propi ciclista, anuncia que en un control antidòping feta durant un descans de la ronda francesa, se li detecta un índex anormal de clambuterol, una substància, que és utilitzada pels asmàtics per dilatar els brionquis. La quantitat és tan infima (50 picograms), que a hores d'ara no esté constància de cap sanció. El corredor alega que el presumpte positiu és degut a la ingesta d'una carn de vedella en mal estat. A la Vuelta a Espanya la victòria de l'italià Vincenzo Nibali queda en un segon pla per la mort del massatgista de l'equip Sky, Txema González, just abans d'iniciar la competició. Una ronda, per cert, en què s'estrena el maillot vermell i la contrarellotge inicial nocturna. Al Giro d'Itàlia, després d'una sanció de 2 anys per dòping, Ivan Basso torna per guanyar la ronda italiana. Al Campionat del món de Melboune (Austràlia), el noruec Thor Hushov es proclama vencedor. És un gran any pel català Joaquim Rodríguez. En la seva primera participació, El Purito, com li diuen, guanya la dotzena etapa del Tour i acaba 8è a la General i lidera durant unes setmanes el rànquing de ciclistes de l'any. Aquest any mor, de càncer, Laurent Fignon, campió dels Tours 83 i 84
El nou rei blanc
Durant 2 setmanes, Barcelona reviu l'esperit olímpic del 1992, amb la celebració del Europeus d'Atletisme. L'Estadi Olímpic de Montjuïc esrenta la cara. El tartan taronja, típic de les pistes atlètiques és canviat per la nova superfície sintètica blava, que diuen, que fa millorar marques. A Barcelona, es destapa un nou prodigi de la velocitat. És francès i de pell blanca. Cristophe le Maitre és capaç de guanyar als potentíssims atletes negres en els 100, 200 i relleu 4x100. La delegació espanyola acaba 6ena en el medaller amb 2 ors; Arturo Casado i Núria Fernandez en els 1500), 3 plates; (entre elles la de Marta Domingeuz en els 3000 obstacles i Jesus España als 1500), i 3 bronzes; (entre ells la de la tarragonina Natalia Rodríguez als 1500 i el lloretà Josep Lluís Blanco als 3000 obstacles). Una de les imatges d'aquests europeus és la de la marxadora Maria Vasco plorant desconsoladament, ja que mentre lluitava per les medalles té una lesiói s'ha de retirar. En la seva primera participació a la Marató de Nova York l'etíop i recordman de l'especialitat, Haile Gebreselassie, ha d'abandonar. Tot seguit anuncia que deixa l'atletisme d'èlit, però una setmana després diu que es retirarà als JJOO de Londres 2012, i que el que va dir a Nova York va ser fruït d'un calentón. Al desembre però esclata un escàndol majúscul. En una operació antidopatge efectuada per la polícia, anomenada Galgo, es deté a Marta Domínguez per subministrar substàncies prohibides. Amb Domínguez també cauen entrenadors, atletes i un altre cop Eufemiano Fuentes, detingut abans per l'Operació Puerto. Abans també van caure el marxador Paquillo Fernàndez, suposat xivato d'aquest operació, i Josep Lluís Blanco
Rafael IV el (Quasi) Perfecte
Dèien els experts que les molèsties cròniques que pateix Rafa Nadal akls peus, li farien baixar el nivell. El manacorí, però, ha fet callar moltes boques aquest 2010. Al juny guanya el seu 5è Roland Garros davant el suec Robin Soderling, més tard cau el segon Wimbledon davant el txec Tomas Berdych i al setembre Nadal guanya l'Open USA davant el serbi Novak Djokovic, l'últim Grand Slam que li faltava, i que el fa entrar en un grup selecte de tenistes que tenen els 4 grans tornejos del tenis com Pete Sampras o Bjorn Borg. Només li falten per completar un any perferte l'Open d' Austràlia (es retira per unes molèsties al genoll quan jugava els quarts de final davant l'escocès Andy Murray) i la Copa Masters, que perd a la final davant el suís Roger Federer. Tot i això acaba l'any líder del rànquing ATP. A part de Federer, Djokovic, Murray i Soderling es perfilen com a grans rivals en el futur de Nadal. Un altre tenista de Ses Illes, Carles Moyà, anuncia la seva retirada de l'esport. Sèrbia guanya la Copa Davis de tenis davant França. (3-2). La vigent campiona del torneig fins aleshores, Espanya, cau a quarts davant precisament la selecció gal·la. Finalment, el gran any del tennista de Sant Carles de la Ràpita, Albert Montañès, el situen 25è del rànquing i millor tennista català
La temporada perfecta
Aquest any la F! ha viscut la temmporada perfecta. Els 2 últims campions del món compartint el mateix equip (Lewis Hamilton i Jenson Button córren junts a McLaren), Fernando Alonso fitxa per Ferrari; hi ha dos pilots de casa nostra a la graella (Jaume Alguersuari a Toro Rosso i Pedro Martínez De la Rosa a Sauber, tot i que seria rellevat a mitjans d'anty per l'alemany Nick Heidfeld); i torna el més gran de tots, Michael Schumacher fitxa per Mercedes, l'escuderia de Ross Brawn hereva de Brawn GP. A principis de temporada el domini Red Bull és insultant. Ningú els pot batre. A meitat de curs, però, s'acaben els calés a l'escuderia austriaca i, per tant, les evolucions dels cotxes. Això ho aprofita el Ferrai de Fernando Alonso per retallar diferències. En arribar l'últim tram de l'any, el periple asiàtic, es destapa l'alemany Sebastian Vettel. El tercer en discòrdia en la lluita Mark Webber-Alonso pel títol, guanya 3 de les últimes 4 curses i es proclama vencedor del Camponat més apretat de la història de la F1. Dins del periple asiàtic s'estrena in extremis el GP de Corea. Jaume Alguersuari, en el seu primer any sencer, fa una gran temporada sumant 5 punts a la classificació final. Els jutjats tornen a ser protagonistes aquets any , un altre cop per les jugadetes de Lewis Hamilton, que acaben sense cap sanció. Els tres equips nous a la graella (Lotus, Hispania i Virgin) fan un paper llastimós, que fa plantejar a Bernie Eclestone la seva continuïtat en el futur. Tots i els intents de Joan Villadelprat, president de l'escuderia Epsilon Euskadi, d'entrar a la F1, haurà d'esperar als pròxims anys. Finalment també és la temporada perfecta per TV3, ja que aconsegueix les millors audiències dels 13 anys que fa que transmet F1. Per l'any que ve, la FIA torna a autoritzar les ordres d'equip i el sistema de propulsió Turbo als motors, l'anomenat KERS, que havia estat vetat aquets 2010. A finals d'any, el capo de la F1 Bernie Eclestons és agredit per uns lladres i ho aprofita per vendre rellotges. I és que la F1 és més important el business que l'esport
Triplet sobre 2 rodes
Any gloriós pel motociclisme català. Tres categories i tres campions de casa. A 125 cc el cerverí Marc Márquez surt victoriós d'una batalla entre ell, el pilot de Granollers Pol Espargaró i el valencià Nico terol. Tot i aconseguir el títol a l'última cursa, a València, es mostra superior en tot moment. A la nova categoria Moto2 (ex 250), domini insultant del manresà Toni Elias, que en no trobar equip de Moto GP, es veu obligat a buscar-se les garrofes a Moto2, per assegurar-se equip a la màxima categoria l'any que ve. Un greu accident de Valentino Rossi, en què es fractura tíbia i peroné, i que el deixa inactiu durant 4 curses i mermat fisicament, la resta de l'any, dóna via lliure al primer títol mundial de Moto GP al mallorquí, afincat a Alella, Jorge Lorenzo. Dani Pedrosa, que també té un accident i es perd també algunes curses, acaba segon. El campionst, però, es tenyeix de dòl, al setembre. Al GP de San Marino, el pilot japonès de Moto 2, Shoya Tomizawa, té una caiguda. Quan s'intenta reïncorporar, és atropellat per 2 motos i mor. Tomizawa passa a la història per ser el vencedor de la primera cursa de la nova categoria Moto 2, a Qatar i de nit. Tenia 19 anys. Carles Checa torna a la competició després de 3 anys, per disputar les 2 últimes curses, com a relleu del finlandès Mika Kallio, que fa un nefast any a l'equip Pramac. Aleix Espargaró, córre per primer cop a Moto GP. L'any que ve compartirà graella de Moto 2 amb el seu germà Pol. Valentino Rossi acaba contracte amb Yamaha i fitxa per la marca italiana Ducatti. S'estrena el Circuït d'Aragó a Alcanyís, per suplir el circuït d'Hongria, que no està acabat. Finalment, el tailandès afincata Sant Fruïtós de Bages Rattapark Willairot pateix un greu accident de trànsit a Bankok i queda malferit.
El Senyor dels Anells
El 21 d'abril mor Joan Antoni Samaranch, president honorífic del Comitè Olímpic Internacional (el COI). Amb Samaranch l'olimpisme agafa una volada mai vista, gràcies a la mediatitació i a la venda dels drets d'imatge dels Jocs Olímpics. Es fan més populars a la gent, tenen més audiència i per tant aporten més diners. Joan Antoni Samaranch i Torelló (Barcelona 1920-2010), prové d'uia família benestant. Com molts joves a la seva època, practica multitud d'esports. Entre ells, l'hoquei patins, del qual n'és porter de l'extinta secció d'hoquei de l'Espanyol. Poc a poc es va infiltrant dins els teixits franquistes per aconseguir que Espanya, i en concret Barcelona, es convertís en referent munduial de l'esport. Samaranch fou President de la Diputació de Barcelona, diputat a Madrid, màxim responsable d'esports del govern franquiesta i ambaixador a Moscou. Gràcies a les seves influències Barcelona acull el Mundial de bàsquet de 1952 i diverses vetllades de boxa. Durant la seva estada a Rússia, entra dins el COI, on el 1980 és designat President, en substitució de l'irlandès Lord Michael Killanin. El 1986, gràcies, en part a Samaranch, Barcelona és designada organitzadora dels JJOO del 1992. Això implica una revolució urbanística i l'impuls definitiu al somni del dirigent català de convertir la capital catalana en referència esportiva mundial. El 2001, un cop designa Pequín Seu Olímpica dels JJOO del 2008, plega i agafa el relleu el belga Jacques Rogge. Samaranch és nomenat President Honorífic del COI. Fins el dia del seu fatal desenllaç, pateix diverses crisis de salut. Va ser enterrat amb honors de cap d'estat i a ritme de la marxa olímpica.
Durant aquest 2010, la capital catalana és designada Seu dels Mundials d'Hambol i Natació del 2013, del Mundial de Bàsquet del 2014, a part de la F4 de l'Eurolliga del 2011. Per cert, l'última excentricitat de l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu és presentar candidatura pels JJOO d'hivern de 2022. El somni de Samaranch s'ha complert amb escreix. DEP, el Senyor dels Anells.
Serrells
- Nàstic i Girona pateixen per salvar la categoria de Segona A. A la nova temporada, els tarragonins destitueixen Luís César Sampedro, el seu tècnic i el relleva Joan Carles Oliva. Abans la directiva, nova després de la Junta de l'hivern, es carrega César Ferrando.Tot i això acaba l'any en zona de descens. A Girona, torna Raül Agné, tècnic artífex de l'ascens a Segona fa 3 anys, i que torna a la capital del Ter, després d'un any al Recreativo de Huelva. Per cert a Girona també és on es retira Albert Jorquera, el porter cedit pel Barça, que a partir d'ara ajudarà en el negoci familiar. El Girona acaba el 2010 en la zona mitja-baixa de la taula.
- Llevant, Hèrcules i R. Societat pugen a Primera divisió, en detriment de Valladolid, Tenerife i Xerez, que tornen a Segona
- El Barça B puja a Segona A després d'un ascens polèmic amb el Sant Andreu que acaba gairebé a mastegots. A Segona A està fent una gran temporada i està a la zona alta de la classificació
- L'Alètic de Madrid, vigent campió de l'Europa League, queda eliminat de la competició a la primera ronda de grups de la competició
- El defensa del Salamanca, de Segona A, Miguel García, pateix un infart a mig partit amb el Betis. Per sort es salva però ha de deixar el futbol. Menys sort té el davanter del Reus de Tercera divisió, Jordi Pitarque que mor sobtadament després d'anar al cinema. Tenia 23 anys.
- L'etern capità del CF Badalona Albert Càmara penja les botes i passa a ser segon entrenador del primer equip escapulat. Un equip que acaba l'any en places de Play Off a Segona A i amb un nou entrenador, Manolo Márquez que a la nova temporada 2010-2011 substitueix Toni Llebaria
- Catalunya guanya el tradicional partit de Nadal davant Hondures (4-0). L'endemà 15 dirigents de la Federació Catalana dimiteixen, cosa que fa que el president Jordi Casals hagi de convocar eleccions
- A Girona, futbol, bàsquet, hoquei i altres esports es fusionen per evitar la seva desaparició. Passen tots al paraigua del Girona FC
- En bàsquet, després de 26 anys, Enric Piquet deixa la presidència de la Federació Catalana. El seu substitut és l'exjugador de la Penya als anys 60, Joan Fa.
- En motor Sebastian Loeb, guanya el seu 7è Campionat Mundial de Rallies i el català Xevi Pons, el campionat S-2000, la segona categoria dels rallies. La pilot catalana Laia Sanz, amb només 25 anys guanya el seu 9è Europeu i 10è Mundial de Trial. Per cert, Sanz correrà per primer cop el Rally Dakar, aquet 2011. L'acompanyarà Jordi Arcarons, un clàssic del Rally com a pilot de motos, de motxiller i manàger.Toni Bou guanya el Mundial en categoria masculina. El francès afincat a Andorra, Cyril Desprès guanya el Rally Dakar, en categoria de motos, el segon que es disputa fora de les terres africanes, a Sudamèrica. El català Marc Coma té molts problemes a la moto i acaba 15è de la general. En cotxes, victòria de Carlos Sáinz, l'expilot madrileny de rallies. El català Joan "Nani" Roma, abandona després d'un incident. Marc Coma es treu l'espineta guanyant el Mundial de Raids i sortirà aquest Dakar 2011 amb el número 1 al carenat de la moto.
- Als Europeus de Natació de Budapest, al juliol, el cordovès Rafa Muñoz guanya els 50 m papallona. La creu la badalonina Mireia Belmonte, que aspirava a tot se'n torna a casa sense res. En natació sincronitzada, les noies d'Anna Tarrés, sense Gemma Mengual que es retira per ser mare, ho és aquest any, aconsegueix 4 plates, darrere les potents rússes. Espanya però les guanya en el World Trophy, disputat a Moscou, a casa de les seves grans rivals. A finals d'any Belmonte, es treu l'espina d'uns mals Europeus i en 45 minuts guanya dos medalles d'or al Mundial de Piscina Curta (25 metres) a Dubai: 200 m papallona i 400 m estils. A més Èrica Villaecija guanya l'or i Belmonte la plata als 800 m estils i el sabadallenc, d'orígen holandès Aschwin Wildeboer és bronze als 100 m esquena. La delegació espanyola, aconsegueix en total 8 medalles, 7 catalanes, amb 3 medalles d'or per a Mireia Belmonte, la gran reina d'aquests mundials
- En Waterpolo, cinquè triplet consecutiu del Barceloneta (Lliga, Copa i Supercopa Espanyola)
-Mal any per a Tiger Woods. Es descobreix la seva infidelitat constant amb la seva dona. Ha de demanar perdó públicament. A més, després d'11 de regnat, perd el número 1 del rànquing golfista en detriment de l'anglès Lee Westwood
- Vancouver viu uns JJOO d'hivern descafeïnats. Canadà, l'amfitriona és el país més llorejat amb 26 medalles, 14 d'or. De la participació espanyola, sobresurt el català Ander Mirambell. La nova promesa de l'Skeleton estatal (una mena de trineu) acaba 24è en la seva primera participació. Precisament abans dels JJOO, en els entrenaments previs de l'Skeleton mor Nodar Kumaritashvili, un georgià que surt escopit fora de la pista
- En hoquei herba, l'Atlètic Terrassa guanya la Lliga en categoria masculina i el Club de Campo madrileny en categoria femenina. Al Mundial de Nova Delhi (a l'Índia), Austràlia guanya a Alemanya en homes i a Rosario (Argentina), les amfitriones guanyen a Holanda. Espanya, amb majoria de jugadors/es catalans/es queda 6ena en homes i 10ena en dones
- En futbol sala, el Barça comença a rutllar i acaba la temporada 2009-2010 en 5ena posició a la Lliga. Una lliga que guanya El Pozo de Múrcia, i que l'altre equip català, el Marfil Santa Coloma, acaba en una gran 6ena posició. Actualment amb la nova temporada en marxa, el Barça, amb nou patrocinador, l'empresa de begudes energètiques, Alusport, acaba l'any tercer de la Lliga. Marfil a la 10ena plaça. La roja és de nou campiona d'Europa
- En Rugby, l'USAP de Perpinyà perd a la final de la Lliga Francesa, l'anonmenat TOP 14, davant el Clérmont- Ferrand, equip que els nordcatalans havien guanyat al 2009. Per cert, que l'USAP, firma un conveni amb el Barça per celebrar un partit de lliga, contra el Racing de París, en principi a la gespa del Camp Nou, l'abril del 2011, però els tècnics aconsellen que el partit es celebri a Montjuïc, perquè a l'abril la lliga de futbol estarà als moments més decisius
I STOP. I Fins aquí el resum del més destacat d'un 2010 històric per l'esport català. Segur que ens hem deixat quelcom, però la memòria no dóna per més. Si heu arribat fins aquí, xatos és que teniu molta paciència. Que tingueu un gran any 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada