El culé que xiuxiuejava al Tatano

Carta oberta a Imperioso

Sobredimensionat i mai prou ponderat Tatano.

Torno a recórrer a tu, com sempre en les grans ocasions. T'has portat molt bé fins ara, així que ja m'ho permetràs. Dissabte has de rematar la feina que no vas completar fa dos anys a Lisboa. Ho vas fer bé durant 88 minuts. Fins que vas deixar que Ramos empatés i forcés la pròrroga. No saps com estan de pesats amb la Décima els veïns de la Cibeles.
Milà, et torna a donar l'oportunitat de redimir els teus pecats, Imperioso meu del meu cor. Aquest cop la Champions ha de ser nostra, dels colchoneros i sobretot dels culés, que ja saps que ens posa més calents la desgràcia blanca que l'alegria blaugrana.
Pel Calderón, que és casa teva, pel Metroplotano, on plorava aquell avi amb el pare del Sabina a la seva mà. Pels que aguanten, creixen, senten, somien, aprenen, pateixen, palmen, vencen i viuen.
Per Ufarte, Kiko, Juninho, Ratón, Ayala, Pantic, Heredia, Antic, Levinha, Adelardo, Toni, Simeone, Grifa, Pereira, Peiró, Calleja, Ovejero, tal y tal y un tal cabeza, Zapatones de Hortaleza, Ben Barek i Caminero.
Pels que passen per Conxa Espina com passa un foraster. Pels qui com els indis okupes acampen les seves banderes a la riva del Pupes
Per Solozábal, Súper López, Rivilla, Santi, Jayo, Aguilera, Vavá, Gárate, Mendoça, Futre, Collar
Per qui com Lucio allunyen el joc amb dos parells d'ous. Per les gambetes de Rubén Cano, pels dos pits de Gran Hermano. Pel príncerp hereu, ara rei, amb cor de colchonero.
Pels que van guanyar la Recopa i la Intercontinental. Pels qui van passar del doblet a anar a Segona, en dos anys llançats al vàter
I pels culers. Pels qui desitgem un altre any en blanc dels blancs. Perquè la Undécima ja seria de frenopàtic i es fotrien extremament pesats.
Vinga Imperioso, Tatano. Coses pitjors has fet. Aguantar sobre els teus lloms a l'ínclit Jesús Gil és el súmmum de la desgràcia èquida.
Amb tu sempre.

Firmat

Un que sempre et xiuxiuejarà sempre que et portis bé

El millor 3x3 és a Badalona

Aficionats del bàsquet, el proper 5 de juny, diumenge, teniu la millor opció per tancar la temporada. A La Plana, la bona gent del Círcol Catòlic de Badalona organitzen per segon any consecutiu un Torneig 3x3 per cloure el curs. L'any passat més de 250 persones van participar en un torneig amb gran ambient i ressò. Podreu recuperar l'entrevista de l'any passat al Director tècnic del Círcol al Tot Gira de Catalunya Ràdio. Una gran experiència que tothom va disfrutar.
Aquest proper 5 de juny sant tornem-hi amb més força que mai: la dels 75 anys de bàsquet al Círcol. Amb aquesta efemèride s'han augmentat premis i regals per a tothom i s'han introduït algunes novetats al torneig d'allò més interessants. I tot a un mòdic preu on us entrarà de tot i més: samarreta, beguda i regals
Si us agrada el bàsquet no deixeu de participar al Torneig 3x3 del Círcol, OBERT A TOTHOM i on la diversió i l'entreteniment està assegurat.
Teniu tota la informació i inscripcions al bloc del 3x3. Teniu temps fins el 27 de maig
Feu el darrer bàsquet de la temporada amb la gent del Círcol al millor 3x3 del Bressol del bàsquet. Us esperem!!

Fer or de la sabateta de la Ventafocs

Ja fa dies que volia parlar de Barça TV i la nova programació. No perquè sigui una tele oficial i de club vol dir que no hi hagin dificultats. Hi són. I moltes. El panorama televisiu amb els famosos 90 segons per resumir tota una jornada de Lliga fa que els capos de qui han de rebre les imatges se les pesquin totes. Ho reconec. No m'agraden les fotos per la tele. La tele és moviment. Però és el què hi ha. I amb una sabateta de xarol has de fer or. I aquí entren els professionals. La gent que treballa cada dia per fer un producte de qualitat amb la matèria prima de les deixalles del porc. Per això és important reivindicar la seva feina. No vull fer de Monegal o Amela. Vull expressar l'opinió de l'espectador. I és aquí on he de felicitar a la gent de Barça TV. No és fàcil omplir 12 hores les tardes del cap de setmana amb fotos i 90 segons dels gols de Messi. Però al Marcador ho fan. I enganxa. Enganxa la professionalitat la simpatia i la valentia del Mario Robert i la Laura Aparicio. Van agafar un repte i l'estan duent a terme amb mestria. Amb Messi, el filial. I amb Messi el futbol formatiu, el bàsquet, l'handbol i el que faci falta. No falta res. Servei al cule amb una sabata i una espardenya. El miracle de la Ventafocs.
Trobar una hora cada dia per debatre amb profunditat com va el club amb 90 segons dels gols de la jornada i amb els seus protagonistes calmadament és or entre el paper xarol de la sabata. L'hora B de la Cristina Collado és un gran espai.
Tenir el mateix tractament Messi que l'aleví B del club i que sigui creïble és una feina impecable del Jaume Marcet que crec que ha fet tant per donar a conèixer el futbol formatiu com qualsevol d'aquests formadors al camp. És important fer creure a tothom el valor del club i la importància que tens que és tanys com el millor del món.
Són un luxe les transmissions del Carrillo amb un to molt particular de ràdio.
Les seccions són molt ben tractades. I l'Andrea Ginés ha agafat amb empenta el vaixell del BN News.
És important transmetre i saber transmetre els valors i les accions d'un club de la complexitat del Barça. I Barça TV ho fa com ningú. Perquè del poc que té ho transforma en or. Els seus professionals davant i darrere són els alquimistes de l'èxit.
Si em permeteu un consell. No canvieu mai, encara que un dia us donin una sabata de cristall. El valor de la feina ben feta és la gent que la fa

Les 6+1 finals

Queden 5+1 finals per acabar la temporada. Sense la Copa d'Europa en joc, el Barça va perdre amb el València a la primera de les 6 finals de la Lliga que li quedaven per aspirar al doblet. El Madrid venç al Getafe i l'Atlètic al Granada. Barça líder per gol average. Terrible. 4 dels darrers 5 partits perduts. L'Espanyol perd divendres al camp del Llevant.
A Segona, triomf del Girona amb el, empat in extremis del Llagostera a Sòria i empat del Nàstic amb l'Oviedo.
En bàsquet, descans del Barça després de treure l'1-1 de Krasnodar en els primers dos partits del Play Off de quarts d'Eurolliga. La Penya va perdre a pista del Madrid i el Manresa va guanyar a Múrcia. Per cert, que la FIBA va excloure la Federació Espanyola i la resta de federacions que donen suport a l'Eurolliga en detriment de la nova competició europea de la FIBA
Victòria de Nico Rosberg al GP de Xina de F1.
I en waterpolo, el Mataró va guanyar la final de la F4 de la Copa LEN femenina que va organitzar el conjunt del Maresme al Vouliagmeni grec. Gran setmana per l'equip que diumenge passat va guanyar la Copa i aquest dissabte la UEFA del waterpolo.
Així ja hem passat la primera de les 6+1 finals del Barça

Visca la República

Visca la República. El Rei és mort. Ahir se'l van carregar on fa més mal: a la Copa d'Europa. No era un mal moment, és una crisi galopant en tota regla. Els colchoneros han abaixat abolit la Monarquia culé. El què vam considerar a Vila-real un empat lògic perquè allà van perdre Madrid i Atlètic; el que vam considerar un no passà res, +7 dels rivals, la derrota al Clàssic, ja vam intuir que a Anoeta la cosa no anava fina, gens fina. Anit al Calderón, l'Atlètic de Madrid va fer caure el triplet a l'arena dels somnis.
El rei és mort. Visca la República del despropòsit, la de la crisi galopant, la d'un equip físicament mort i sense mentalitat. No hi ha cap. I si no hi ha cap no arriba el físic. El Trident és mort. No hi ha estrella que apaivagui la o amagui les carències. Què li passa a Messi? Què amaga perquè anés a Itàlia a tractar-se unes molèsties? És que aquí els metges no són bons? Pot fer el que vulgui amb el seu cos i tractar-se amb qui cregui convenient, però espero que els metges del club sàpiguen d'abans que ho fa. No havíem quedat que amb Josep Vives la comunicació havia millorat i ho diríem tot? Què passa amb Busquets? I Luís Enrique? El seu discurs misteriós i per aïllar el vestuari de punyetes i periodistes ja no serveix. Perquè ha de rendir davant el soci i el soci no sap què passa.
Ara, el cap o el que quedi d'ell s'ha de centrar a guanyar al València diumenge, rematar la Lliga i guanyar la Copa. Toca doblet perquè els llibres d'història i el cule futur es cregui que amb dos títols la temporada va ser bona. Perquè ningú recordi el com i si el què. Memòria selectiva.
Griezzman amb dos gols va guillotinar el Rei, Maria Antonieta i la mare que el va parir. El Rei Barça no el va matar l'àrbitre Rizzoli en no assenyalar un penal per mans al descompte a favor del Barça que podria haver forçat la pròrroga. Ningú viu dels supòsits. A més, amb la ratxa últimament llençant penals, encara hauríem fallat. La realitat 2-0, adéu Copa d'Europa. I punt. Almenys ho espero. La Lliga i la Copa han de ser blaugrana.
14 d'abril. El Rei és mort. Visca la República

Matrix al Calderón

Avui és el partit clau de la temporada. El que marcarà el futur més pròxim del Barcelona. Si es guanya, ja no parlem de com el Barça ho optarà tot aquesta campanya. La Champions, la Lliga i la Copa seran una realitat.
Avui Matrix culé pren una deciisó final a la campanya 2015-2016 Si es perd, fi de la història. Pren la pastilla blava: la història s'acaba, t'aixecaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure: crisis permanent, triunerisme, aquest any tampoc, xiulets, Gaspart. Pren la pastilla vermella, estaràs al país de les meravelles i t'ensenyaran fins a la profunditat on arriba el cau dle conill: més triplets, més victòries, més crisi blanca, més Trident, més Messi, laportisme, cava i Luz de Gas.
A les 20:45, la història del Barça entra en una nova tessitura, on el +13 de fa dues setmanes és ja història. El Calderón serà el Pinto de Inflexió de Mallorca: camí dle triplet o del fracàs i de la riota blanca. I el pitjor: les imatges de Joan Gaspart aguantant mocadorada es reproduïran en Josep Maria Bartomeu i amb més intensitat si és possible. Perquè el què pot passar i d'on veníem és simplement increïble.
Avui Messi ha de tornar a fer meravelles, Neymar ha d'oblidar el Jet Lag i Suarez ha de tornar a esmular les dents. S'ha d'aguantar al cholismo i fer com el dia de la Lliga passada, guanyar i alçar un títol, aquest cas metafòric però vital.
És Championa, Copa d'Europa, però el resultat afectarà a Lliga i Copa. Un adeu a la Champions és un All in a tot. Good Bye a la temporada i hola crisi. Pastilla blava.
El partit més important en el territori més hostil. Avui s'ha de fer el pas endavant. Resultadisme per sobre de joc. Passar pantalla. A per la pastilla vermella, el cau del conill.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, la temporada passa pel Calderón. Benvinguts a Matrix. Recorda: tot el que t'ofereixo és la veritat. Res més que la veritat

El contracte del culé

El FC Barcelona i el soci número x de nom y acorden mitjançant aquets contracte el següent

1. Que el FC Barcelona es compromet a fer patir el soci fins al final, malgrat que fins fa dues setmanes portés 13 punts d'avantatgea la Lliga.
2. Que el soci patirà per a tot, des del tiquet del pàrquing, fins a la quantitat de mostassa del frankfurt. A la gespa, patirà pel crac i xiularà el paquet.
3. Els cracs del FC Barcelona, inexplicablement patiran una baixada física i de tensió competitiva al tram decisiu de la temporada per fer patir al soci. En conseqüència el soci s'asseurà en una tassa de vàter amb un puro patint i maldient als Messi i companyia.
4. El soci viurà permanentment amb por i el ai, ai, ai i s'enfotrerà de l'etern rival quan aquest perdi. L'autèntica essència del soci serà aquesta.
5. El FC Barcelona es compromet a guanyar tots els títols. Sino, es compromet a obrir una crisi sense precedents.
6. El soci serà tribunero i sempre durà el puro i el "Burrooo" a la boca.
7. El FC Barcelona es fotrà en merders innecessaris cada dos per tres per tal que el soci compri diaris i pensi que viu en un món estrany.
Aquest és l'autèntic contracte que FutbolLeaks ja pot publicar. El de Neymar i el de fer safareig sobre si té per contracte parlar o comprendre el català és una xorrada que volem fer grossa innecessariament, perquè a tots els jugadors se'ls fa firmar el mateix. I el tema calers. Efectivament, té clausules estranyes i indignants que enrojoleixen a tot treballador que es lleva a les 4 del matí per aixecar el país. Com tot futbolista d'elit. Però recordeu que el futbolista no és un treballador normal. Cobra per jugar. El somni de tot treballador: jugar i cobrar. Si vostè ho fa, juga a la feina i cobra és un privilegiat. Com ser del Barça. Com ser el soci de Tribuna i puro de l'Estadi.

Un altre cop Anoeta

Anoeta, l'inici de la crisi que va desencadenar la crisi de l'any passat que desemboca en el 5/6 va tornar a ser aquest cap de setmana, la constatació que el Barça té un problema. Nova derrota i la lliga que estava morta revifa. El problema del Barça que va començar a Vila-real es va fer evident a Anoeta. Bloqueig mental i els puntals en crisi. Messi no hi és, Neymar diambula i Sergio Busquets està en cerca i captura del seu millor futbol que fa temps que ha perdut. Victòries del Madrid amb l'Eibar i de l'Atlètic a Cornellà. La lliga del +13 és la Lliga del +3 a 6 jornades perquè el Barça fa temps que no està bé. I dimecres toca Lliga de Campions a cals Colchonero. La revifalla o la mort i una temporada en blanc que no salvaria ni la Copa, si es guanya.
Mentrestant a Segona, derrota del Llagostera a casa davant el Bilbao Athlètic, del Nàstic a Osca i empat del Girona a Lugo
En bàsquet, triomf in extremis del Barça a Fuenlabrada, de la Penya amb Obradoiro i del Manresa amb Tenerife.
Nova cita amb les motos a Austin, a Texas, al GP de les Amèriques, territori Márquez. A Moto3, triomf de l'italià Romano Fenati, a Moto2 del barceloní Àlex Rins i a MotoGP del cerverí Marc Màrquez, of course
I el Mataró és el campió de la Copa de la Reina femenina de waterpolo en derrotar al Sabadell.
Nou cap de setmana marcat per Anoeta i una derrota. Si serveix per acabar com l'any passat, firmo ja

L'estrella estrellada

Diumenge passat. Portada de La Razon postclàssic, aquell que marcava la fi del Barça, la decadència cule, l'1-2, la rehostia amb callos: ha nacido una estrella. L'estrella era Zinedine Zidane: el Moisès que portava el madridisme a la terra promesa de l'undecima i la Lliga i a la Copa Danone, separant les aigües del mar Roig. Depressió cule.
Dimarts passat: el Barça guanya 2-1 a l'Atlètic de Madrid, condicionat per l'expulsió de Torres. A Chamartín reia tothom, esperant al Wolfsburg per fotre 5 gols mínim.
Aquesta nit. L'estrella s'estrella. Wolfsburg 2 - Madrid 0. Manolo Lama a Twitter: "El Madrid ha jugado muy mal". A la COPE, bàsicament ho dic perquè he sentit el partit allà, les castanyes a Déu nostre senyor Zidane, a l'equip i a Florentino, anaven que volaven.
Zidane defenestrat. Cagometres a 100 megatuf. Calçotets cagats i cabreig monumental.
El Madrid segurament remuntarà al Bernabeu perquè individualment és millor. Però en coŀlectiu avui és un desastre. Però només per sentir reflotar l'espiritu de Juanito fa que aquesta nit sigui per sucar pa de pagès a gogo en la salsa merengue.
Un trist Madrid surt escopetejat de Cal Wolfswagen sense defensa i sense ordre. Wolfsburg, vuitè de la Bundesliga alemanya.
No ho sé. Crec que Zidane està fent bo Benítez. El fracàs d'avui és catedralici. Tot el reforç anímic de dissabte queda reduït a cendres.
L'estrella estrellada. Wolfsburg 2 - Madrid 0 a l'anada dels quarts de final de la Copa d'Europa.

La xilena

Aquesta acció tècnica meravellosa pròpia de genis i fantasia va ser determinant per entendre el 2-1 del Barça - Atlètic d'ahir.
La xilena de Messi a l'inici de la segona meitat va obrir el pot de les essències d'un Barça piconadora amb Luís Suarez golejador.
No va ser l'expulsió de Fernando Torres per dues grogues al final de la primera meitat, malgrat si que va ser un bon atenuant.
Fins al moment de la xilena, el Barça estava groggy. De ressaca depressiva postclassic i que el cansament ja comença a afectar l'equip. 8 partits més que el rival. Com un mes de feina més que la resta.
Torres va obrir la ferida amb el gol que va fer que el Barça quedés KO,  fins l'expulsió del propi Torres. Aleshores el Barça es va revolucionar i va semblar un pollastre sense cap. Nerviós i buscant el gol sense sentit.
La xilena de Messi va ser el desllorigador de tot plegat. Va otorgar criteri ofensiu i el Barça va fer un atac i gol impecable per remuntar el partit.
2-1 i moments finals de l'Atlètic a la desesperada.
Final 2-1 i el Calderón ja vull de cara al partit de tornada en busca de la remuntada. Amb 1-0 en té prou.
Es patirà. Però avui gaudim. 2-1 i dimecres que ve una tornada supercalenta.
Ahir, una xilena del millor del món va ser clau. 2-1 i a preparar-nos per sobreviure a l'infern.

El Paper de Messi

Amb la toga a la cantonada i amb cada cop més cara de jutjat, avui Leo Messi tornarà a fer el que li agrada més: jugar a futbol. Potser l'única csa que sap fer. Perquè dubto molt que Leo hagi fet alguna cosa més que firmar un paper per autoritzar al pare a tributar impostos d'alguna de les empreses i societats amb no, del fill que gestiona el pare, a Panamà, a través del famós ja bufet de Mossack Fonseca.
És la notícia bomba que trascendeix l'esport, la cultura i la polítiuca. Els famosos Papers de Panamà o la suposada trama d'evasió d'impostos a aquest Paradís fiscal, on es tributa molt menys que en qualsevol altre territori. En aquests papers es mostren societats i empreses que han traslladat la seva activitat fiscal a Panamà, fet que fins avui dia és absolutament legal. El delicte seria si tributen les seves activitats a Panamà o a Espanya, per exemple.
En tot cas, tot aquest merder afecta al pare de Messi, pare i representant de la criatura, qui mou els fills de la criatura, que pobret no és que sigui una llumenera. Ell firma el que li diu el pare.
Avui Messi jugarà amb els seus companys l'anada dels quarts de final d ela Copa d'Europa, amb la rempr de fons de la punxada al Clàssic de dissabte al Camp Nou amb el Madrid.
Bona medecina pot ser avui, fer un bon partit amb l'Atlètic de Madrid per tal de callar boques. No serà gens fàcil ni us espereu una golejada espectacular que segelli el pas a les semifinals sense passar pel Calderón. No serà fàcil, però aquest Barça ha d'afrontar el partit amb seriositat i conscient de la dificultat del rival: millor en defensa que el Real, però molt pitjor en atac que el conjunt blanc.
Un bon parit, recuperar bones sensacions i aparcar el cansament de 8 partits més que la resta de competidors, que és el que porta. El Barça comença a acusar l'excés de partits. Ha de ser pragmàtic i pràctic. Anar cara a barraca i regular esforços. Comebnça la recta final i les garrofes van cares i el Barça està en inici de fatiga. És ara quan ha de treure un plus. I té jugadors per fer-ho.
Començant per Messi. Que per més jutges i punyetes ell segueix jugant com els àngels. I això és la millor medecina.
Torna la Championa, als quarts de final amb regust a duel de lliga Espanyola. Barça - Atlètic de MAdrid. Avui a les 20:45. Amb Messi, els seus papers i la resta

Clàssic blanc, Lliga blaugrana

Victòria del Madrid en el pitjor Clàssic de la història. El Barça dominant la pilota i el joc. Un joc pobre amb el pitjor partit del Trident. El Madrid només fent mal a les contres i marcant els dos gols en els pitjors moments del Barça, els darrers 10. Barça líder a 6 punts de l'Atlètic que guanya 5-0 al Betis i a 7 del Madrid quan queden 7 jornades. Qui no firmava això a inici temporada? Doncs això. Lliga blaugrana. L'Espanyol a Màlaga.
A Segona, el Girona va empatar amb l'Osasuna, el Llagostera va perdre al camp de la Ponferradina i el Nàstic empata a Còrdova.
En bàsquet, triomf del Barça al derbi amb Manresa i derrota de la Penya a Màlaga.
En motor, doble cita. A Bahrain, a la F1, victòria de Nico Rosberg per davant del Ferrari de Kimi Raikonnen
En motos, a Argentina, sorprenent triomf del malai Khairul Pawi a Moto3, primer malai en guanyar una cursa del Mundial de Motos. En Moto2, victòria del francès Johan Zarko. En MotoGP triomf de Marc Marquez
Ítems del cap de setmana del Clàssic.

Clàssic de l'anaconda

Carta oberta de l'anaconda

Bon nit a tots. He consumit el meu amo i no tornarà fins que s'acabi el partit. Per això parlaré jo per ell.
Va començar la setmana dient que aquest Clàssic seria intranscendent i sense l'interès d'altres. Total, la lliga ja fa dies que és blaugrana. El miraria perquè és el Barça i que soparia fins i tot en cas de derrota blaugrana.
Però a mesura que ha anat avançant els dies, la cosa ha anat canviant. Què collons! És el Barça - Madrid! L'Etern rival. Què és això que vingui al Camp Nou a guanyar? A casa nostra? Ni en broma.
Està nerviós. I demà encara més. Esmorzarà fort, posarà Barça TV a tot trapo recordant els millors clàssics. El partit de bàsquet a les 12 l'abstindrà dues hores del futbol (és professional malgrat tot). A les 14 ja veurà la Laura i el Mario fent la prèvia a la tele a Barça TV M. I pensarà com sempre que són tant bons amb tant poc. Enyorarà a àrbitres com Brito Arceo, Losantos Omar o Urizar Azpitarte i pensarà que Hernàndez Hernàndez no és nom d'àrbitre sinó més de bessons de Tintin.
Es comprarà els diaris esportius recollint tot el menjar i regals que donen.
El meu amo pensarà en Koeman, Stoichkov, Romario, Ronnie i Messi. En cap moment pensarà en derrota. No li entra al cap que a casa el Madrid ens guanyi.
I pensarà en Cruyff. I parlarà com ell. Es va enamorar del futbol per el Johan. I es va casar amb el futbol del Pep.
Buscarà un bar. S'hi asseurà amb el seu entrepà de truita i formatge i mirarà el partit i l'escoltarà amb la ràdio i el Pou. Resant a tot perquè el seu Barça guanyi.
I el futur? Serà el que serà. Espero que el meu amo sopi. De moment ara no hi és.
Jo la seva anaconda el posseeixo.
Bona nit i fins dimecres. Quan em vestiré d'Europa per atabalar de nou l'amo a la Copa d'Europa.

La influència del Flaco

Aquest dissabte, el Barça -Madrid que futbolisticament donarà molt de si, excepte a nivell de classificació, ja que serà intrascendent passi el que passi, i només servirà per veure el goig de veure posar el genoll a terra a l'etern rival, serà el Clàssic del Johan etern. El primer partit que El Flaco no veurà en vida.
No tingueu cap dubte, que el Camp Nou retrà com es mereix i de forma brutal, a un personatge clau per la historia dle club i del futbol. La persona que en un momento dado va canviar el tarannà d'un poble a través del futbol.
Cruyff jugador, Cruyff entrenador, Cruyff innovador, Cruyff català. La influència de l'holandès al poble català va ser extraordinària i segurament sense que el propi Johan sabés que ho feia.
Ell estava a l'Holanda moderna de l'Europa occidental moderna i va portar la modernor a Catalunya, a través dels collars, dels seus cabells llargs i la fluidesa del seu futbol modern de l'escola holandesa de Rinus Michells i l'Ajax triple campió d'Europa a inicis dels 70.
Amb Cruyff, el Barça va deixar de passar gana de títols 14 anys després. Havia obert el camí cap a la llegenda d'un gran d'Europa com el Barça.
Després del motí de l'Hespèria el 1987, Cruyff torna al rescat del poble català a través del rescat del Barça.
Amb Johan arriba el Dream Team. I el Johan plasma a la gespa un futbol de bojos. Adeu al 4 defensa.. Hola als rondos. Benvinguts als 4, als 6, als 8 i a l'11. Adéu als noms. Ara són números. Benvinguts als joves dle planter.
Koeman, Wembley 92, la primera copa d'Europa, la Barcelona preolímpica té en el  Barça del Dream Team i la Copa d'Europa un magnífic teloner.
L'idioma Cruyff és l'idioma universal del futbol. No s'entén però es fa entendre.
I Cruyff marxa. Però el seu llegat queda en homes com Rijkaard i sobretot Pep Guardiola, el fill dle pare, que posa mètode a la idea de Cruyff. Tito va tenir poc temps per deenvolupar encara més l'excel·lència dle futbol de pe, el futbol del Johan. Luís Enrique és el rebel. El que posa heavy al futbol de Johan. Però segueix sent el futbol de Johan.
El futbol modern de Johan, el futbol modern i referència del Barça. De la selecció holandesa, de l'Ajax i de la Roja campiona, la Roja del Barça de Cruyff.
Cruyff, holandès i català de la ceba volia agraïr al seu poble d'acollida no només inscrivint el primer Jordi a la dictadura franquista, el seu fill, Jordi Cruyff. Sinó també fent-se seleccionador català. Amb Cruyff tothom volia jugar amb i contra Catalunya.
Cruyff també era solidari i amic dels nens. Amb la seva fundació Cruyff contribuïa a ajudar els nanos amb problemes. No li interessaven els diners ni guanyar-ne més. Perquè sempre n'havia tingut
Catalunya li deu molt al Johan. I aquests dies, molts ciutadans, molts culers li han demostrat al seu Memorial de Condolences instal·lat al Camp Nou. Johan Cruyff, un palomo que no hace verano però que ha deixat per la posteritat l'estima i la influència més enllà de l'hectàrea verda d'Arístides Mallol.

#GràciesJohan

El cap de setmana de Pascua que s'ha allargat fins avui, Dos de la Mona, ve marcat per les mostres de condolències al Camp Nou per la mort de Johan Cruyff dijous. Hi ha passat tothom. Emotiu especialment les llàgrimes de Joan Laporta, l'expresident del Barça i amic de Cruyff
Sense futbol de Primera, ens deixa els partits amistosos innecessaris de seleccions i els de Segona.
El Girona va guanyar a Saragossa, el Llagostera va vèncer amb l'Alcorcón i el Nàstic va guanyar al Numància i es coŀloca en zona d'ascens directe a Primera. Triplet de victòries dels catalans de Segona A
En bàsquet, a expenses del derbi Penya - Manresa d'avui, el Barça va guanyar a Guipúscoa.
En handbol, el Granollers ja són a quarts de final de la Copa EHF com a segons de grup després d'empatar amb l'Aalborg danès.
En waterpolo, la selecció espanyola femenina conformada bàsicament per catalanes ja són als JJOO de Rio després de superar a les amfitriones d'Holanda als quarts de final del Preolímpic de Gouda. Hi accedien les semifinalistes i ja hi són.
En ciclisme, ahir va acabar la Volta a Catalunya amb triomf final de Nairo Quintana al tradicional Circuit final a Montjuïc.
I en un clàssic de la Setmana Santa, les rondes eliminatòries de la Copa d'Europa, d'hoquei herba, l'Atlètic de Terrassa en superar als Dragons i al Leuwen, tots dos belgues i ja és a la F4 de la EHL que es jugarà a l'Estadi Pau Negre de Montjuïc, a Barcelona. El Polo de Barcelona que va superar a l'Egara al derbi català dels vuitens, buscarà avui amb l'amfitrió Amsterdam el seu bitllet a la F4 de Barcelona.
Cambridge va guanyar Oxford a la mítica regata universitària pel Tàmesis de Londres, la prova esportiva més antiga del món
I tot això en el cap de setmana on més que dir adéu a Johan Cruyff han dit #GràciesJohan

L'últim partit

El Dream Team acaba d'arribar a l'eternitat. Johan Cruyff ha mort a causa del càncer de pulmó que se li va detectar fa uns mesos.
Un dels grans mites del món del futbol, qui s'asseu al costat de Di Stefano, Pelé, Maradona i Messi com a llegenda del futbol que va revolucionar i canviar l'esport. El referent de la taronja mecànica de la Holanda dels 70, el referent del Barça de mitjans 70, l'holandès volador, el pare del Dream Team, l'ideòleg del Barça modern ha mort.
Ha acabat l'últim partit amb derrota. Aquell que deia que a la mitja part guanyava 2-0.
El mal lleig ha fet una remuntada impecable. Ha guanyat i s'ha endut el Profeta. Una derrota que ha fet més mal que la del Milan a la final d'Atenes del 94.
Fi. The End. El que va ser un momento dado, avui ja és eternitat. Cruyff que va superar l'infart, va vèncer al tabac i a Nuñez, amb 68 anys, el càncer l'ha guanyat.
Marxa un mite, el més gran dels futbolistes europeus, el revolucionari de tot plegat.
El futbol perd una llegenda i deixa buida la cadira de la taula de mites del futbol.
Un palomo no hace verano però s'emporta al cel a un personatge carismàtic que no deixà indiferent a ningú.
Johan Cruyff ha mort, molt després que el seu futbol va passar a l'eternitat. Ara es reuniran de nou futbol i Johan a l'eternitat per seguir fent-se millor.
L'últim partit del Johan l'ha guanyat el càncer. Però qui sortirà coronat amb llorer serà el Profeta. La seva victòria final: ser recordat per tots.
DEP Johan Hendrik Cruyff

El motor del cap de setmana

Aquest cap de setmana ha tornat a fer olor de benzina amb l'estrena de les noves temporades de F1 i de motociclisme.
Un cap de setmana on la Lliga definitivament agafa l'olor blaugrana a l'adjectiu campió. I és que l'Atlètic de Madrid, per cert, rival del Barça a quarts de final de la Copa d'Europa, va perdre 2-1 a Gijón i deixa la Lliga embastada pel Barcelona. El Barça que va empatar a Vila-real, està 9 punts per sobre de l'Atlètic i del Madrid. L'Espanyol va guanyar a l'Athlètic
A Segona, derrota del Llagostera a Valladolid, empat del Girona amb el Leganes i victòria del Nàstic a casa de l'Athlètic B, a San Mamés
En bàsquet victòries de la Penya a Fuenlabrada i del Barça amb el Múrcia i derrota del Manresa a casa amb l'Andorra.
I les dues primeres cites del món del motor ens porten a Austràlia i a Qatar.
A la terra dels cangurs, tot igual que l'any passat a la F1 en l'estrena de la nova temporada 2016. Domini dels Mercedes, amb victòria de Nico Rosberg i Lewis Hamilton segon. Un GP marcat per l'espectacular accident de Fernando Alonso, quan el seu McLaren va envestir el Haas d'Esteban Gutiérrez, va donar varies voltes de campana i va topar amb els murs de protecció. Una pinya de traca, el cotxe fet un nyap, però afortunadament Alonso iŀlès.
I a Qatar, la terra del petroli, s'ha estrenat el mundial de motos. A MotoGP, triomf de l'italià Nicolla Antonelli, a Moto2 victòria del suís Tom Luthi i a Moto3, victòria de Jorge Lorenzo
En handbol, el Granollers va guanyar a Bucarest a la fase de grups de la Copa EHF. Ja és a quarts de final
A Manlleu, triple alegria per l'hoquei patins femení a la F4 de la Lliga Europea. Les del Voltregà són campiones d'Europa en superar al Manlleu a la tanda de penals. També van jugar aquesta gran final el Palau de Plegamans i el Gijón.
Torna el motor a les nostres vides del cap de setmana

La Champions escalfa motors

El cap de setmana que comencen els Mundials de motos i F1, la Copa d'Europa de futbol fa l'avantsala amb el sorteig de quarts de final. La gran novetat la trobarem a qui extregui les boles. És el primer sorteig on no estarà present el mític calb de la loteria UEFA, Gianni Infantino, nou president de la FIFA. Qui depararà la sort del Barça, el Madrid, l'Atlètic, el Manchester City, el Bayern de Munic, el Wolfsburg, el Benfica i el PSG serà Giorgio Marchetti, el Director de Competicions UEFA. Sorteig pur on ningú vol el Barça ni el Barça vol el Bayern. La Champions escalfa motors.
I els motors ja rogeixen a la F1 i a les motos.
A Austràlia, comença la defensa del tro del tricampió mundial de F1 Lewis Hamilton i el destronament dels Mercedes. Ferrari serà el gran rival de l'escuderia de l'estrella. McLaren sembla que no farà la temporada desastrosa de l'any passat i que ha fet que Fernando Alonso es plantegi la retirada.
I al mateix cap de setmana que comencen els cotxes comença la F1 a Austràlia, comencen les motos a Qatar. Una nova batalla dels 4 Fantàstics entre Lorenzo, campió, Rossi, Marquez I Pedrosa. I una nova batalla interna entre el Tro de Cervera Marquez i Valentino Rossi. Ni es miren i s'eviten. L'emprenyada és considerable
La Champions, a la fase de quarts, la F1 i les motos escalfen motors del cap de setmana, el dia que ens despertem amb la victòria del Barça de bàsquet al decisiu Clàssic amb el Madrid del Top16 de l'Eurolliga.
Benvinguts al cap de setmana. A disfrutar

El Trident estoca Wenger

La pluja i el Trident blaugrana va matar, segurament, Arsène Wenger i 20 anys a la banqueta de l'Arsenal.
Després de l'eliminació a la Cup la setmana passada ahir va caure la última peça del dòmino que podria salvar la temporada gunner. Els tabloides britànics ja demanaven el cap de Wenger. Avui ja el demanen amb safata de plata.
El Barça amb bon joc, però en una versió més pràctica que bonica va eliminar a l'Arsenal de la Copa d'Europa. Neymar, Suarez i Messi van rematar un Arsenal combatiu. Un molt correcte Arsenal, maldestre però correcte.
Però ja està. L'Arsenal al carrer. Els llibres d'història no posaran el bon joc dels gunners. Posaran la seva eliminació dels vuitens de final. I l'epitafi de Wenger: "El Trident del Barça transforma la vida en art". 20 anys a la banqueta anglesa. Una efemèride pels llibres d'història.
Mentrestant, el Barça ja és per novena vegada consecutiva al bombo de quarts on s'hi trobarà també el Bayern de Munic de Pep Guardiola que va eliminar al subcampió europeu, la Juventus.
Ahir, el Trident va estocar Wenger. Barça 3 - Arsenal 1.

Drive i dòpings

Últimament el món del tennis s'ha vist tacat per la xacra del dopatge. Primer va ser Maria Sharapova que en una roda de premsa va anunciar que en el passat Open d'Austràlia li van detectar meldonium, una substància prohibida aquest any per les autoritats antidopatge.
La tennista que va convocar una roda de premsa va dir que desconeixia que aquesta substància estava prohibida, justament des del 2016. I que se'l pren com a recomenació mèdica per evitar la diabetis, malaltia que pateixen alguns membres de la seva família.
Digueu-me ingenu, però aquí els antidòping s'han passat. Em crec la tennista. Primer perquè és ella que ho fa públic, quan tothom es pensava que anunciaria que plegava. Segon, perquè si és per recomenació mèdica, en teoria les autoritats antidopatge ho haurien de saber pels molts controls que passen els esportistes. De fet, Sharapova ha admès que s'ha dopat. I això l'honora. Lance Armstrong va callar molts anys. Però no sé si en realitat és dòping. Si és recomenació mèdica, l'error, si n'hi ha, és el de Sharapova per no avisar d'aquesta circumstància als antidòping. Però ja fa anys, diu, que es tracta. El tema és molt enravessat. Suposo que si se l'hauria de sancionar. Però alerta ambla barra de medir, perquè el que ha fet Sharapova, poca gent ho fa: confessar-ho. Ara, les conseqüències són les mateixes: crítiques i els patrocinadors marxant en massa.
I de Sharapova a Rafael Nadal. El manacorí ha tornat a ser blanc de les crítiques del poble francès que l'acusen de dopar-se. I no ho fa el públic o els mitjans de comunicació de França. Michel Bachelot, exministra del govern de i ara tertuliana en un programa polític de la tele francesa, va acusar al tennista de dopar-se.
La resposta dels Nadal és contundent. Rafa, l'afectat diu que denunciarà a Bachelot i a qui a posteriori digui el mateix d'ell: que es dopa. Toni, el tiet, va dir-li a Bachelot, en una entrevista al Versió Rac1 del Clapés, Imbècil. Clar i català.
Nadal, és el blanc de les crítiques frnaceses, mancades d'una figura mundial campiona que representi el país al món, en matèria esportiva. Com al seu dia eren Gasol, o el Barça de Leo Messi. Res de nou.
Només que, aquest cop, amb les clàssiques acusacions de Nadal s'hi suma, el confés cas de Sharapova.
Un consell a tots. Si sabeu que algú es dopa, demostreu-ho. Parlar per parlar, jo també ho sé fer
Drive i doping. Passing shot amb pastilles i transfusions inclosa