Presagis

Ahir Barça i Espanyol van aixecar els primers títols de la temporada: l'Audi Cup i el Trofeu Ciutat de Barcelona i veient a ambdós partits tinc uns molt bon presagis pels 2 equips catalans de Primera Divisió. O almenys les sensacions que em van donar són molt bones.

El Barça va guanyar al Bayern de Múnich a la final del torneig de presentació del club bavarès. El conjunt de Pep Guardiola va fer un partit enorme, de gran qualitat futbolística. Sota la batuta d'un brutal Thiago Alcantara (no us perdeu el golàs del 0-2 que va fer) el Barça va demostrar ahir que el temps s'ha aturat. El Barça d'ara té la mateixa fam i ambició que el que va guanyar la Champions a Wembley fa uns 60 dies. A sobre els blaugranes, amb falta de rodatge, van guanyar un equip que en 2 setmanes inicia la Lliga i que tindria que tenir posada la velocitat de creuer. El Bayern va ballar al ritme de la música del campió d'Europa. Així doncs, el Barça ha aixecat el primer títol de la temporada, al mateix escenari on el 19 de maig de 2012 es jugarà la final de la Lliga de Campions, l'Allianz Arena de Munic. Presagi, premonició? En tot cas és un desig que els culers volen viure un altre cop. La nota negativa la lesió de Jonathan Soriano al genoll. Per cert, a la final de consolació d'aquesta Audi Cup, entre l'Inter de Porto Alegre i el Milan es va veure una constatació. El conjunt milanista necessita una rejuvenització a fons. Ahir el gran Milan era una mala còpia del que va ser un equip de llegenda. Va fallar els 4 penals que va llançar a la tanda final

I solapant-se amb el torneig bavarès, l'Espanyol jugava el seu Trofeu de presentació, el Ciutat de Barcelona, davant Boca Juniors Un dels protagonistes d'ahir va ser Xavier Trias, l'alcalde de Barcelona que en tot moment va ser rebut pel soci perico, amb un sonor concert de vent. El partit a la primera part va ser el típic que es pot esperar d'un 27 de juliol. A la segona el joc del conjunt de Mauricio Pochettino va millorar ostensiblament. Les ocasions van arribar, i en conseqüència els gols. Tot i que va ser el conjunt xeneize qui va obrir la llauna gràcies a Cvitanich. L'Espanyol va empatar gràcies a l'altre protagonista de la nit, Dani Osvaldo, de penal inexistent. Osvaldo, en tot moment va sentir el carinyo de l'afició que demanava a crits que es quedés. Posteriorment, l'argentí va tornar a marcar, aquest cop aprofitant un refús de Sergio Garcia. Finalment Joan Verdú va tancar el marcador. 3-1 i el títol es queda a casa.

Barça i Espanyol s'han posat en dansa i pinta que donaran tardes de glòria als seus socis i aficionats.

PostData 1. Si voleu estar informats heu d'estar a Twitter. Ara els fitxatges s'anuncien així. El Kun Agüero va acabar amb el culebrot i va anunciar en aquesta xarxa social que marxava a Manchester City

PostData 2. Si algú us diu que un partit de futbola caba 4-5 pensareu que és que hi ha hagut pròrroga o penals. Normalment és així, però ahir en la Supercopa francesa l'Olympique de Marsella va guanyar el Lille per aquest resultat jugant només els 90 minuts reglamentaris. Sens dubte els defenses van estar molt fins ahir

Per obrir Boca

A l'estiu hi ha tres senyals inequívocs que indiquen que torna el futbol a les nostres vides: el Perelada-Espanyol, el primer partit de la pretemporada del Barça (Versió Pappendal època Cruyff, versió vés a saber a posteriori) i el Trofeu Ciutat de Barcelona
Avui, a Cornellà -El Prat, torna el partit de presentació de l'Espanyol davant la seva afició. La d'enguany és la 37ena edició, i també la primera. La primera de Ramon Condal, com a president blanquiblau, la primera en què l'expresident Daniel Sanchez Llibre podrà estar al seu seient "menjant pipes amb els nanos", com va dir ell; la primera de l'exporter Toni Jiménez com a segon entrenador al costat de Mauricio Pochetino; la primera dels nous reforços (Juan Albín, Hector Moreno i Adrian Luna); i la primera del nou alcalde de Barcelona Xavier Trias. De fet Trias posarà el morbo en aquest partit, després que digués que "tenir un gendre de l'Espanyol seria una desgràcia". Veurem com el rebran els socis pericos.
El rival d'avui a Cornellà és el mític Boca Juniors argentí, un dels 2 grans equips del país. Un Boca que no passa pel seu millor moment (tot i que a l'etern rival, River, li van molt pitjor les coses). L'equip xeneize arriba a Barcelona amb la seva gran estrella com a reclam: Juan Román Riquelme (ex Barça i Vilarreal). A part a l'equip bostero entrenat per Julio Falcioni, hi ha dos exjugadors pericos, que dubto que el soci de l'Espanyol, li tingués un gran record: Clemente Rodríguez i Facundo Roncaglia. A més el perico Juan Forlín s'enfrontarà per primer cop al seu ex equip.
Avui a les 21:30 (E3 i TV3), des de mig hora abans a Rac1, torna el futbol a la vida perica. Espanyol- Boca Juniors, Trofeu Ciutat de Barcelona. Per obrir Boca...

PostData 1: Més pretemporada. El Barça es va classificar ahir per jugar la final de l'Audi Cup, l'antiga Copa Franz Beckembauer, en derrotar als penals a l'Internacional de Porto Alegre brasiler. Els blaugranes, amb 2 equips diferents, van fer una primera meitat sublim. A la segona, un nefast Pinto va posar emoció en un partit dominat per un afamat Barça. El rival avui a les 20:30 serà l'anfitrió Bayern de munich, que va guanyar al geriatric Milan

PostData 2: Bones notícies a la Penya. Josep Franch es queda a la Penya després que els verdinegres igualéssin el dret de tampteig. A més ja té nou patrocinador per 3 anys. L'asseguradora FIATC, de l'exvicepresident del Barça, Joan Castells

Esportclub: L'Avinguda dels Campions

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Els menys dolents

Felicitats a la parròquia uruguayana. La selecció celeste és la campiona de la Copa Amèrica 2011 disputada, a "territori enemic", a l'Argentina. Per més inri pels argentins els Charruas van guanyar al Campionat al mític Monumental, el camp del descendit River Plate. Uruguay va guanyar brillantment a una inoperant Paraguay per 3-0. De fet la final ha estat l'única cosa que podem salvar d'un torneig pobre futbolísticament parlant i que va perdre l'interès de mig món amb l'eliminació d'Argentina i Brasil a quarts de final. El millor del torneig ha estat el jugador del Liverpool, Luís Suarez. És la 15ena Copa Amèrica per Uruguay, siguent així el rei del torneig. També felicitats a la selecció espanyola Sub 20 de bàsquet, campiona de l'Europeu de Bilbao, guanyant a Itàlia a la final. El madridista Mirotic MVP del torneig

Hostes vingueren...

... I del pòdium el tragueren. Atenció a la notícia bomba del cap de setmana. Sebastian Vettel, el líder tirànic de la F1, va quedar per primer cop fora del pòdium d'una cursa, al GP d'Alemanya, a casa seva. Durant tota la cursa, Vittello va tenir problemes en el seu Red Bull. La victòria va ser per l'anglès Lewis Hamilton. Ja era hora, McLaren tornava a triomfar. Va ser una de les millors curses de la temporada, amb lluites a tot arreu, i on les estratègies hi van jugar un paper clau. Clara mostra la lluita per la quarta plaça entre Vettel i el Ferrari de Felipe Massa. Vettel va guanyar la lluita a l'última volta, a la parada de boxes. Els 2 van parar al mateix temps i els mecànics de Red Bull van ser els més ràpids. En fí, a Nürburgring victòria de Hamilton amb Vettel 4art. Imagineu-vos si 75 anys enrere, un anglès de raça negra, guanya a un alemany a casa seva. El merder que s'hauria muntat. Si el Fuhrer aixequés el cap...

Els herois de París

Cadel Evans, Andy Schleck i Frank Schleck. Aquest ha estat el podi final del Tour de França 2011. Un Tour espectacular. La ronda francesa ha estat marcada per 2 fets. D'una banda, les multiples caigudes (com les que va afectar a Alberto Contador, que l'ha condicionat tots la competició), i incidents (alguns lamentables com l'atropelament de Joan Antoni Flecha i Johnny Hoogerland). De l'altre, per l'última setmana alpina. Digne de passar als anals del ciclisme, per la lluita i l'entrega dels corredors. Dimarts Contador colpejava primer al Coll de Manse, dijous, Andy Schleck li tornava la moneda al galibier; i divenndres Contador feia de jtge de a competició atacant a 90 km de meta. Això va fer que Andy agafés el mallot groc. Per tant, dissabte, el luxemburguès havia de defensar 57 segons a la crono decisiva, a Grenoble davant l'australià Cadel Evans. Però des del primer moment es va veure que Schleck no podia. Evans li va treure 1:30 al luxemburguès i es proclamava campió del Tour amb 34 anys. Diumenge, el passeig triomfal als Camps Elísis de París coronava a l'aussie com el millor amb tot meraixament. Vist, però com s'ha desenvolupat el Tour aquest any, els 150 ciclistes que el van acabar són autèntics herois. Per cert, el mallot de punts vermells de la muntanya és per l'asturuià de l'Euskaltel Samuel Sanchez; el verd de la regularitat per Mark Cavendish (guanyador ahir a l'esprint de París); el mallot blanc dels joves per Pierre Roland (gràcies al triomf a l'Alpe d'Huez); i Jeremy Roy ha estat el més combatiu i el Garnin el milor equip

El dia d'Austràlia

Cadel Evans no ha estat l'ónic australià que ha triomfat aquest cap de setmana sobre 2 rodes. Casey Stoner va guanyar el GP d'Estats Units a Laguna Seca, de motos, l'únic GP del calendari que només corra la cilindrada gran. La cursa va estar dominada per Jorge Lorenzo, la major part d'ella, però a falta de 10 voltes Stoner va començar a remuntar, avançant a Dani Pedrosa, i finalment al mallorquí. A Estats Units va trionfar l'oncle Casey. D'aquí tres setmanes tota a la República Txeca

Elles mai no fallen

L'adeu de Gemma Mengual que va ser mare, obria interrogants a l'entorn de la selecció espanyola d enatació sncronitzada. Els més catastrofistes parlaven de fi de cicle. Res més lluny de la realitat. Amb un equip renovat i rejovenit, les noies d'Anna Tarrés es van vestir de bronze i van aconseguir 6 medalles en 7 comnpeticions (5 bronzes i 1 plata). Només van estar superades per les inaccessibles russes i les anfitriones xineses. D'altra banda, on si hi ha dubtes és en el Waterpolo estatal, sobretot en el masculí. L'actuual subcampiona del món, guanya, però no convenç. Finalment en la natació Mireia Belmonte comença decebent, en no arribar ala final de 200 estils. Per cert a la piscina ja ha començat a fer estralls Michael Phel`ps. De moment ja s'ha penjat un bronze. I ha promès rècords. Veurem

La Llei de la Muntanya

Un dels aforismes clàssics del món del ciclisme diu que "la muntanya posa tothom al seu lloc". I aquesta edició del tour no ha estat cap excepcio. Si els Pirineus es va fer la primera selecció, els Alps ha dirimit els favorits de la resta de corredors.
Les 3 etapes alpines d'aquest Tour han estat emocionantíssimes i dignes de passar a la història d'aquest esport. Dimecres en ple ascens al Coll de Manse, Alberto Contador, va fer un atac duríssim que va deixar clavat a Andy Schleck. Li va treure 1:08 min. L'endemà, a l'etapa del Galibier, el corredor luxemburguès del conjunt Leopard, li va tornar la moneda al madrileny i amb escreix. A 60 km de meta, en plena pujada de l'Izoard, i encara amb el Galibier per davant, el petit dels Schleck va atacar. No va ser un atac especialment dur, però Contador esperava que fos l'australià del BMC, Cadel Evans, que tirés del grup per neutralitzar Schleck. Evans es va quedar clavat, i el de Pinto, va haver de fer-ho tot sol. Però no podia. La fàtiga i l'anomenada "pajara", li van matar definitivament les opcions d'arribar a París de groc. Andy Schleck coronava líder el Galibier i es posava a només 15 segons del líder, el francès de l'europcar Thomas Voeckler.
Avui en l'etapa amb final al mític Alpe d'Huez, ha estat espectacular. Amb res a perdre, Contador ha atacat des de la pujada al Telegraphe, a 90 km de meta, on ja ha fet la selecció dels millors. I a l'arribada a les 21 corbes mítiques de l'Alpe ha marxat cap a la glòria. Al final l'etapa l'ha guanyat el francès Pierre Roland, de l'Europcar, però el que tothom recordarà avui és la gesta de Contador. Ell, avui ha estat el jutge del Tour 2011.
Un Tour que es jugaran demà els germans Schlecki Cadel Evans. Andy, parteix demà a Grenoble amb 57 segons d'abventatge respecte l'aussie. Però Evans és millor contrarellotgista. És per tant, la gran oportunitat del corredor del BMC d'arribar a París vestit de groc. Però tampoc hem de menysprear el que facis els Schleck. Prepareu-vos per una nova etapa d'infart
Menció a part per Thomas Voeckler. Amb un equip de sabata i espardenya, ha aconseguit aguantar el mallot groc 10 dies, ha passat bé els Pirineus i finalment avui a l'Alpe d'Huez, Contador se l'ha carregat cedint el mallot groc al petit dels Schleck
Visca els Alps. Sempre emocionants, sempre impressionants, sempre decisius. Vive Le Tour

PostData 1: Alexis Sánchez ja és culé. El primer culebrot de l'estiu culé s'ha acabat, i en conseqüència, Bojan Krkic se'n va a la Roma, de luís Enrique. Fí del culebrot Alexis, ara arriba la boa constrictor Cesc. Ja veurem si el destí del català de l'Arsenal és el mateix que el del xilè de l'Udinese

PostData 2: Avui, en assamblea general, la Lliga Endesa ACB ha aprovat el calendari de competició. La lliga començarà el 8 d'octubre i acabarà el 6 de maig la fase regular. la Copa del Rei es jugarà a Barcelona del 16 al 19 de febrer

La Resurrecció del Senyor

Carta oberta a Pep Guardiola

Divinitzat Gurú

Ahir amb crits d'hosanna hosanna i palma en mà els teus fidels seguidors et van rebre després de 51 dies en silenci.
Ahir, en la primera roda de prensa de la temporada, vas ressucitar futbolísticament parlant. I com sempre, has tornat a deixar perles interessants. Com a bon jan i pastor del ramat vas dir que no tens herba per la ovella Bojan i per això has decidit buscar-li un prat on pugui demostrar la seva qualitat. És a dir no hi ha minuts per Bojan i més si s'espera a Alexis.
Sobre el tema Cesc vas comentar que entenies la postura de l'Arsenal. Espero que entenguis el fons de l'assumpte, en tant que és lògic que el club anglès defensi els seus interessos. Perquè les formes que fa servir Arsene "Judes" Wenger deixen molt que desitjar. Hi ha calers pels 2 I finalment vas al·ludir qualsevol comentari que sorgien des de Madrid
Pep has tornat. Després de 51 dies has ressucitat per goig i glòria dels teus devots. Això significa que torna el futbol a les nostres vides. Dissabte primer amistós a Split per celebrar el centenari del Hadjuk croat
Pep torna'ns a guiar per aquest complicat món. Torna'ns a il·luminar el camí de la glòria

Firmat el teu fidel devot

PostData 1: Més Guardiola. Pep rebrà l'11 de setembre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, per la seva tasca com a esportista i pels valors que transmet. Merescudíssim

PostData 2: Fí d'un dels culebrons oberts a l'ACB. S'ha arribat per fí a un acord pel marc de contractació de jugadors. Equips d'11 o 12 jugadors, els quals 4o 5 han d'estar formats almenys 3 anys seguits en clubs de la Lliga. Continuen els 2 extracomunitaris

PostData 3: Un altre que ha ressucitat és Alberto Contador. Ahir al Coll de Manse, el madrileny va atacar deixant clavat a Andy Schlek i treient-li un minut. A més avui, en l'etapa, ha tornat atacar, al port de Pramartino, i a més ha estat afavorit per la mala baixada del líder Thomas Voeckler. Les cses s'apreten i demà arriben les 2 etapes reines del Tour, amb pujades al Gallibier i Alpe d'Huez. Això no s'ha acabat

PostData 4 Aplaudeixo amb les orelles el flamant fitxatge de Dani Senabre com a nou conductor del Tu diràs en substitució de Joan Maria Pou. Vingut de la COPE, Senabre és un paio rigurós, que com el tarannà de l'emissora del Grup Godó, està bastant tarat, paraules textuals. Crec que és un bon relleu i ens ho passarem bé. Només canviem Pou per Senabre, però l'estil és el mateix. A partir del 15 d'agost nova etapa del Tu diràs a Rac1. Sort. Pels incondicionals del Pou no patiu, seguirà retransmetent els partits del Barça

Esportclub: Sobre 2 rodes

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Castanyes i moixaines

Males notícies per Messi i bonissimes pel Barça. La selecció argentina va caure en els quarts de final de la Copa Amèrica, que ells organitzen, davant l'Uruguai en la tanda de penals. Carlos Tévez va fallar el penal que condemnava l'albiceleste. Curiosament el penal que va eliminar Messi el va fer l'exblaugrana Martín Cáceres. Messi, Mascherano i Milito ja estan de vacances. Al igual que Alves Adriano i el futurible Alexis. Brasil i Paraguai també van caure a la ronda de quarts. En conseqüència, no queda cap representant culer a la Copa America, i tenen un mes de descans abans d'afrontar el primer partit de la temporada a la Supercopa d'Espanya davant el Madrid. Les castanyes dels argentins es tornen a centrar en un Messi abatut. La feina és ara per Pep Guardiola, per aixecar la moral del millor juigador del món. El Pep i l'afició catalana que és l'única que realment l'estima. El Camp Nou sabrà fer les moixaines perquè Messi torni a ser feliç. Aquest cap de setmana castanyes i moixaines alhora pel bo de Leo Messi. Ell no té cap culpa de la desfeta argentina

Els Fuhrers hispans

El GP d'Alemanya d'ahir va ser el més emocionant de la temporada i dels últims anys. Va haver emoció en les tres categories i la gent s'ho va passar de por. A Moto GP, meritòria victòria de, l'encara tocat, Dani Pedrosa, per davant de jorge Lorenzo, que va avançar a l'últim revolt a l'australià Casey Stoner. A Moto2 tercera victòria consecutiva de Marc Márquez, en una cursa intel·ligentíssima del pilot cerverí. Va marcar el ritme a les primeres voltes, es va guardar les forces a mitjans de carrera, i va fer l'atac final per superar l'ídol local Stefan Bradl. I a 125cc hem viscut un cas, sinó insòlit, si almenys que es veu poques vegades (l'última a Qatar 2004). El valencià Héctor Faubel i el francès Johann Zarco, van creuar la línia de meta, en primera plaça fent exactament el mateix temps. Al final, el fet que l'espanyol aconseguís la millor volta ràpida, va fer que guanyés la cursa. Pedrosa, Márquez i Faubel, els fuhrers de Sachsenring, els fuhrers són hispans

Decepció a 1700 m. d'altura

Els grans favorits a guanyar el Tour de França 2011, van decepcionar en el pas de la ronda pels Puirineus. A l'etapa de dissabte, Alberto Contador no va voler, o no va poder atacar a l'ascensió al Plateau de Beille. Com que el madrileny no atacava, els germans Schlek, no van tenir necessitat d'atacar. Així doncs l'esperada etapa reina dels Pirineus va quedar en un no res. En conseqüència, el líder, el francès de l'Europcar Thomas Voeckler surt de la cordillera pirenaica, encara, amb el mallot groc de líder. L'etapa la va guanyar el belga Jelle Venendert. Després de l'etapa de descans, d'avui, arriben els alps, on presumiblamemt Voeckler ha de perdre el liderat en benefici d'Andy Schlek. sembla díficil que Contador, mermat físicament pugui guanyar el luxemburguès. Arribem als Alps, on es pujara el Pinerollo, el Galibier i el mític Alpe d'Huez. Arriba la setmana decisiva del Tour. París espera

Com peix a l'aigua

Amb una cerimònia pomposa, conseqüent en la grandiloqüència del comunisme xinès, es va inaugurar aquest cap de setmana els Mundial de Natació de Shangai. I ja han caigut les 2 primeres medalles per la delegació espanyola. Són les que han aconseguit les noies de la Natació sincronitzada. La catalana Andrea Fuentes, relleu natural de la mítica Gemma Mengual, va guanyar el bronze al solo tècnic; i la mateixa Fuentes, fent parella amb la també catalana Ona Carbonell ha aconseguit el bronze en el duo tècnic. S'esperen 5 metalls més per les noies d'Anna Tarrés. La setmana següent s'iniciaren les proves de natació, on Michale Phelps, el tauró de baltimore, ja ha promès rècords mundials. Amb molta menys pompa, a Catalunya, la jove promesa de la natació catalana, el badaloní Marc Ponce, infantil, continua col·leccionant premis, als Campionats de Catalunya d'aquest cap de setmana. 4 ors en les 4 proves que participava, amb marques de rècord. Marc Ponce, un fora de sèrie que si el saben portar bé pot arribar lluny

Despropòsits

Coneixeu la dita "Qui no té feina el gat pentina"? Doncs per alguns desproposits que veig  penso que als dirigents del futbol se'ls hi podria aplicar aquesta frase
1. El partit de la Supercopa d'Espanya, amb el Madrid, a les 23:00 de la nit, per culpa de la prèvia de la Champions. Sort que Sandro Rosell deia que quan ell fos president obligaria a fer uns horaris perquè els nens anéssin al futbol. Al final Sandro ha topat amb el mur Jaume Roures, que diu que com que tu depens de mi, jo mano. I la ovelleta calla i obeeix. Dic Sandro, com dic tots els presidents d'equips de primera divisió. Malament va la cosa quan qui mana a la Lliga és el senyor de les teles. Amb Nuñez això no passava.
2. El Trofeu Joan Gamper. Aquest any, tal com va avançar ahir a la tarda Rac1, el rival del torneig d'estiu del Barça serà el Nàpols, el 22 d'agost, presumiblament a les 19:00 de la tarda (deu ser l'únic partit en què mana el club per sobre de les teles). Aquest Gamper és potser el que fa més mandra de la història. Que no ens venguin la moto que és el torneig de presentació del club, quan abans del Gamper haurà passat el Madrid per l'Estadi. El rival no fa molta patxoca. El Nàpols, tot i que va acabar tercer a la Lliga italiana, fa temps que se li va passar la glòria. A més amb un agost atapeït de compromisos (4 dies després dle Gamper hi haurà la Supercopa d'Europa), el Barça serà més B que sempre
3. La Copa Catalunya de futbol. A vere tot i aquest any per dates està força bé (es jugarà el 8 i 9 d'agost a Tarragona), el fet que el Barça tingui partit oficial davant el Madrid 4 dies després farà que el campió d'Europa vagi amb el carro del peix i que no s'assembli gens al Barça que coneixem.Un altre cop la competició desprestigiada. Vergonyós que aquesta Copa Danane porti el nom del país. Per cert ja sabem emparallaments: Barça-Girona, i Espanyol-Nàstic
4. Els temes Cesc i Alexis. Ja està bé la broma. Si hem d'estar fins el 31 d'agost amb si fitxem o no fitxem a aquests 2 pleguem ja
5. La Copa Amèrica de futbol. Si voleu un bon somnífer us recomano seguir la Copa Amèrica d'Argentina. Partits autènticament conyassos. Esperem que amb les rondes eliminatòries millori això
Com diria aquell, perdoneu però algú ho havia de dir

PostData 1: El mercatto al món del bàsquet es mou. A Can Barça segueix Boniface N'Dong, però marxa Roger Grimau, l'il·lustre capità al Bilbao. Més Grimaus que marxen. Jordi, jugador del Manresa, marxa a Saragossa o a Múrcia. Múrcia també és el destí de la nova perla del Joventut Josep Franch

Metamorfosis

Casualitat o no, torna Pep Guardiola a la feina i, oh sorpresa, el mercat blaugrana esn comença a animar. Tal i com va avançar ahir el Tu diràs de Rac1, el fitxatge d'Alexis Sánchez és imminent; de la mateixa manera que la marxa de Bojan a la Roma. De fet un fet és conseqüència de l'altre. Sembla evident que hi ha una guardioladependència preocupant a Can Barça. Ai el dia que el Pep marxi... Per cert cap novetat amb el tema Cesc, el català al cinema és residual i les crispetes continuen cares. Res de nou vaja.
A l'Argentina es constata un fet. Els aficionats de l'albiceleste són com els aficionats del Barça. Si un jugador té un mal partit és crucificat fins a límits immorals. Ara si el paio és un crack és el nou Déu del futbol. Això tant habitual en l'especial afició del Camp Nou, també passa a l'afició argentina. En aquest cas l'afectat és, qui si no, Leo Messi. Com que ahir el crac del Barça va fer un partidàs davant Costa Rica, s'han acabat les crítiques al nano. Sembla que Sergio Batista, el seleccionador argentí, se n'ha adonat a temps. Si li dónes un equip a mida de Leo, Messi lluirà com sempre. Ahir Messi va ser clau en la classificació del seu país cap a la següent ronda de la Copa Amèrica. Ara, si Argentina torna a punxar, els punyals tornaran a sobrevolar l'esquena de Messi.
Igual que les papallones arriben metamorfosis a l'esport
Mentrestant avui, a l'Espanyol es produirà una metamorfosi esperada. Després de 14 anys a la presidència, Dani Sánchez Llibre donarà les rendes del club a Ramon Condal, mà dreta de Dani i amo dels Condis. Per cert Fernando roig, amo de Mercadona, president del Vilarreal; Ramon Condal, amo de Condis, president perico... quan trigarà el senyor Caprabo a coomprar un equip de futbol. Proposo que compri el Lleida. Tal com pinten les coses a la terra ferma, dubto que s'hi posessin de cul
El futbol no és l'únic esport on hi ha una metamorfosis. A l'hoquei també. Al Barça Sorli Discau va ser presentat el mític Gaby Cairo com a nou tècnic. Amb ell arriben Marc Gual (ex Reus) i Pablito Álvarez (argentí ex Liceu). Els dos rellevaran a Jordi Adroher (que torna al Reus) i Carlos López.

Esportclub: Pedals, rodes i ovals

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

God save the Macs

Això de McLaren ja no ho arregla ningú. A casa seva, al GP de la Gran Bretanya de F1 al mític circuït de Silverstone els cotxes de la fletxa platejada van fer el ridícul. Jenson Button va haver de plegar perquè un mecànic no va collar bé un pneumàtic a la parada a boxes. Lewis Hamilton va haver de baixar revolucions al motor per no quedar-se sense benzina. Qui tampoc va tenir el dia va ser Red Bull o més ben dit els mecànics de l'escuderia del Toro Vermell. Una errada d'un dels mecànics va fer que en un dels stops a boxes Vettel perdés la primera posició, en detriment del guanyador del GP, Fernando Alonso. Que ningú us intenti enganyar. D'acord, Ferrari ha millorat i Alonso ha guanyat la cursa amb tot mereixament, però si els macànics de Red Bull haguéssin estat fins hi hauria hagut un nou doblet. Jaume Alguersuari va acabar 10è i torna a puntuar. A part de la cursa, una nova polènmica ha esquitxat la F1: la dels difusors bufats. Sense entrar en aspectes tècnics, la FIA va canviar el reglament de l'obertura d'aquesta sortida de gasos que feia que els Red Bull guanyéssin segons en les frenades. El canvi ve propiciat perquè hi hagi més emoció en una F1 dominada per Vettel. La pela és la pela

Escabatxina a la francesa

És el protagonista, involuntari, del cap de setmana. És el paradigma que explica com ha anat la primera setmana al Tour de França. Una setmana que havia de ser tranquil·la, queda marcada per les nombroses caigudes i accidents que s'han cobrat víctimes il·lustres, com el kazak de l'Astana, Alexander Vinokourov (femur trencat i amb 38 anys adeual ciclisme), o Bradley Wiggins, l'anglès cap de files de l'Sky i un dels favorits al podi final de París. També Alberto Contador, que va a caiguda per dia. La imatge parla per si sola. É la cuixa de Johnny Hoogerland. El ciclista holandès del Vacansoleil va ser el més perjudicat en un accident tant estrany com lamentable. A 40 km de la meta, un cotxe de la TV francesa va fer una maniobra que es va endur per davant al català de l'Sky Joan Antoni Flecha. De retruc, es va endur al neerlandès que va topar amb un tancat d'espines. Tots dos van quedar ensangrantat i van arribar com van poder a la meta. Un dels involucrats en l'incident, el francès Thomas Voeckler és el nou líder de la ronda gala. Per cert Voeckler, en veure l'accident en comptes de parar va esprintar fent cas omís a l'incident. Avui, jornada de descans abans d'arribar als Pirineus. Dels 200 ciclistes que van sortir la setmana passada ja han abandonat 18. Aquest any més que mai qui arribi a París serà tot un heroi

Quan la pilota bota per atzar

Barcelona va ser aquest cap de setmana la tercera seu de l'Europeu de Rugby 7, una modalitat de Rugby, d'enorme desgast físic, espectacular i que serà esport olímpic a Rio 2016. 7 jugadors per equips que han de portar l'oval travessant el mateix camp que els jugadors de rugby a XV. Doncs bé 12 equips en format lligueta van oferir un gran espectacle a Montjuïc. Al final a la gran final va guanyar Rússia a Itàlia per un escarransit 7-5. L'última cita de l'Europeu serpà la setmana que ve a Bucarest. Més pilotes. La selecció espanyola de tennis, ja és a semis de la Copa Davis després d'eliminar als EUA a domicili

El nou Mireia Belmonte

La natació catalana té un futur enorme. Si la badalonina Mireia Belmonte ja és una realitat consagrada, un altre jove badaloní va camí de fer grans coses a una piscina. L'àmic Pedro Muñoz em va fer saber per facebook de les evolucions d'un nano de categoria infantil que promet. Es diu Marc Ponce i als campionats d'Espanya de Cartagena ha guanyat 3 ors, 2 plates i un bronze i amb marques espectaculars. Qui sap si aquest Marc Ponce pot arribar a ser el nou Martín López Zubero. Gràcies Pedro

L'hereu Messi

Carta oberta a tot el poble argentí.

Che pibes

El vostre país té l'honor d'acollir una nova edició de la Copa Amèrica de futbol. I teniu entre vosaltres el millor jugador del món: el Leo Messi. Deixant a banda que de futbol hem vist poc en aquesta Copa Amèrica i que la majoria de partits són unes castanyes monumentals que fem servir a Europa com a somnífers, voldria parlar-vos de la vostra relació amor-odi amb Leo. Ahir a Santa Fe, la vostra selecció va tornar a fer el paperina davant Colòmbia, on només vau empatar a 0. I les vostres ires foribundes es van tornar a centrar en el seleccioandor Sergio Batista i en el 10 argentí. El 10 sagrat que només hereten uns pocs privilegiats a l'alçada del vostre Déu Diego Armando Maradona. Aquets 10 del segle XXI, porta per a nom Leo Messi, i ahir li vau tornar a fotre pals. Uns pals, si em permeteu molt injustos. Vosaltres només teniu, una pregunta al cap: Perquè a Barcelona fas el que fas i aquí no fas res? Abans de respondre-us una reflexió.
No volgueu comparar Maradona amb Messi. Com vosaltres sabeu de Maradona només n'hi ha un. Com a futbolista era boníssim. Va anar a Europa, on després de no triomfar al Barça, i que un boig de l'Athlètic de Bilbao, anomenat Goicoechea, li trinxés el genoll (per cert l'any següent va fer el mateix amb Schuster), se'n va anar a Nàpols, on a part de títols va guanyar amics de dubtosa reputació. Es va topar amb el perillós món de la Mafia i les drogues. No cal que us expliqui com va acabar la seva carera el Pelusa, oi? Trepitjant totes les ratlles del camp i fora d'ell que pogués. Maradona, si m'ho permeteu, és ara una caricatura del que va ser un fora de sèrie. El Leo, només viu pel futbol, i per mantenir la seva família. No busca fama. Ell només sap jugar a futbol
El Leo, tot i formar-se a Newell's va marxar a Barcelona per rebre un tractament de creixement hormnal. I va entrar al món de la Masia. Aquest món és molt diferent al vostre futbol formatiu. A l'Argentna, només busqueu sistemàticament un Maradona, algú capaç de desequillibrar i trencar un partit. A Can Barça, el joc es basa en la circulació de la pilota i en obrir espais perquè els davanters rematin. Evidentment busquen qualitat, però més enllà busquen bones persones. El joc de Leo no és el vostre, és el d'un model pensat i ideat, per un altre home tocat per la mà de Déu, igual que Diego, Johan Cruyff. A Can Barça, Leo no juga per demostrar res, juga per divertir-se. El què fa millor jugador a Messi és l'entorn, i els jugadors que té al voltant. Sobretot, un: Xavi Hernández. Xavi és un avançat a les lliçons que ensenya la Masia. Xavi, obre espais, perquè Leo, amb la qualitat que té meravelli. Aquesta és la diferència entre el Leo del Barça i el Leo a qui vosaltres repudieu: Xavi
A l'Argentina, li falta un Xavi, i li falta també gent que faci feliç Leo. Com voleu que el millor jugador del món, jugui bé si voslatres ja li foteu mala cara.
En definitiva, sé que no em fareu cas i que sou molt tossuts, i que només voleu l'hereu del geni Maradona. Ja el teniu, és ell, en Leo Messi. Però com a tots els genis se l'ha de tenir content.
Un últim prec al Leo: Leo, rei torna a casa que a Can Barça no enyorem a Maradona

Firmat

Un que no us enten

PostData Ja tenim grups de la nova edició de l'Eurolliga de bàsquet. El Barça està enquadrat al grup D amb Montepaschi Siena, Unics KAzan , Assseko Prokom polonès, Olimpia de Ljubiana eslovè i un equip de la fase prèvia. Per cert hi haurà euroderbi basc. Caja Laboral i Bilbo BAsket estan al meteix grup, l'A

Un país de fireta

Malament, molt malament. Pitjor impossible. Avui s'ha sortejat el calendari de Lliga de la temporada 2011-2012, i no ha pogut ser més esperpentic i manipulat. Propi i digne d'un país de fireta Una manipulació, per cert, que ni es molesten a dissimular. Gràcies a un ordinador, de l'època dels Picapedra, que com no podia ser d'un altre manera, ha fet llufa a les primeres de canvi, s'ha pogut veure tots els enfroontaments en el campionat domèstic d'enguany
El que ens interessa. A la jornada 1 el Barça viatja a Màlaga, curiosament on l'any passat va acabar la lliga. A més l'Espanyol debuta a Cornellà amb el Granada, el Madrid amb el Bilbao i ja trobem el derbi andalús Betis Sevilla. Els clàssics es jugaran a les jornades 16 i 35 primer a Madrid i després el Camp Nou. Seran l'11 de desembre i el 22 d'abril. I el derbi català es jugaran a la última jornada del campionat
Una altra constataciío que aquesta federació espanyola de futbol és de trompeta i pandereta, igual que el país que representa, és que es sortegen hipotesis. Ens expliquem. A la segona B, la majoria d'equips estan en situació d'impagats o embargats, cosa que fa que molts hagin perdut la categoria o no saben on jugar l'any que ve. En tot cas, la federació fa un calendari mirant els mèrits esportius, sense tenir en compte aquest atenuant. I en tot cas ja ho arreglñaran. En aquets merder hi està ficat la UE Lleida. Després de desaparèixer i refundar-se com a Lleida 1939, el club encara no té avalats els pressupostos i la seva particxipació a Segona B és dubtosa. La federació es cura en salut i ajorna el sorteig fins d'aquí deu dies. I aquí pau i després glòria
I un altre fet exemplaritzant d'una federació, d'un país presidit per la cabra de la Legió. A la majoria de lligues del món, un cop sortejat el calendari, ja saps, quin dia i hora jugaràs cada jornada, i saps quina TV ho emetrà. Aquí, en la terra de xauxa i del "made in Spain", molta gent ha de planificar el cap de setmana en funció de quina hora juga el seu equip. Fins a falta d'una setmana de jugar-se el partit no se sap ni dia ni hora ni TV. A més aquets any per més inri, hi haurà més merder perquè hi haurà dispersió d'horaris (dissabte 18, 20, 22; diumenge 12, 16, 18, 20, 22; dilluns 21:00)
En fí, un calendari de futbol feta per una Federació de fireta, d'un país de trompeta i pandereta d'una societat de cabra de la Legió. I així ens va

PostData 1: Més fireta, trompeta, pandereta i cabreta de la legió. El partit de tornada de la Supercopa d'Espanya entre Barça i Madrid del 17 d'agost es jugarà, atenció, a les 23:00 de la nit. Ho fann pèr no coïncidir amb la prèvia d ela Championmns que juga el Vilarreal. La pregunta és, i no ho podien haver mirat abans?. Sandro Rosell ja té la seva nit del gaspatxo

PostData 2 Salva Maldonado, a la presentació com a nou tècnic del Joventut "El nostre objectiu és classificar-nops per la Copa del Rei"  Sincerament en salvar-nos jafem el fet, però gràcies per l'ambició. Més presenatcions: el BArça B ha presentat Eusebio Sacristan com a entrenador

PostData 3: El Barça Intersport d'hanbol (nou patrocinador) ha presentat Mikel Aguirrezabalaga com a nou jugador. Mikel, torna al Palau després de 7 anys. Juga de lateral esquerre. Per cert si heu pogut llegir el cognom sense entrabancar-vos, un aplaus

Esportclub: Granissat esportiu

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Mala peça al teler

Mals dies pels argentins. Si la setmana passada parlàvem del descens d'un clàssic com River a Segona, ara és la selecció qui dóna un disgust al poble. En el partit inaugural de la Copa Amèrica que es disputa a l'Argentina, l'albiceleste només va poder empatar a 1 amb Bolívia. I com passa sempre, la majoria de pals se'la endú Leo Messi. Els aficionats no entenen com pot ser que l'astre brilli amb el Barça i amb la selecció faci el pepa. El que potser no saben o no volen veure és que el que fa Messi un fora de sèrie és l'entorn, tant dins com fora del camp. A fora de la gespa Messi necessita tranquil·litat i aïllar-se amb la seva família. Dins de la gespa, Leo no és l'únic protagonista. El joc del Barça es basa en el joc de toc i velocitat que imprimeixen Xavi o Iniesta, el qual permet obrir forats perquè Messi brilli. A l'Argentina falta un Xavi perquè Messi sigui el que és en el Barça. L''altre favorit de la Copa Amèrica el Brasil, però, no ho ha fet millor. Va empatar a 0 amb la "potent" Veneçuela. Pinten bastos a l'hemisferi sud. Mala peça al teler argentí. Mentrestant Cesc Fàbregas torna a Londres per desencallar el fitxatge pel Barça. Un Barça que tancarà d'aquí poques hores el primer fitxatge. És Kiko Femenía, el defensa de l'Hèrcules. S'espera que no sigui un Martín Cáceres

La vendetta de Giorgio

Al GP d'Itàlia de motociclisme, disputat a Mugello, es va parlar de tot menys de motos. Era el retorn de Dani Pedrosa, un mes després que Marco Simoncelli lli trenqués la clavicula a Fança. I el català va disparar amb bala, i a la cara de l'italià. Dani li va dir a Marco, que no tenia res més al cap que cabell. Sic va respondre al vallesà que diu estupideses. Un altre "amic " de Simoncelli, Jorge Lorenzo, el qual el transalpí el va enviar a terra a Holanda, va estar en silenci, però va estar més contundent. Giorgio va parlar a la pista, va guanyar en un GP intens i emocionant, deixant a Simoncelli fora del podi. Ha estat la seva vendetta particular. A Moto 2 victòria de Marc Márquez, segona seguida, en un altre cursa emocionant en què el català va superar a Stephan Bradl i Bradley Smith, en l'última volta. La millor cursa de totes però va ser la de 125cc. NIco Terol, va superar gairebé a la mateixa línia de meta al francès Johan Zarco. El català Maverick Viñales va quedar tercer

El mal hispà

No sé què passa que històricament, entre França i Espanya, mai han hagut bones relacions. I en l'esport encara menys. Si a les pistes del Roland Garros de tennis, els aficionats gals no suporten que un paio com Rafael Nadal guanyi sis títols, ara l'ase dels cops és el ciclista Alberto Contador. A la presentació del Tour 2011, el ciclista madrileny va rebre una sonora xiulada del públic. Els gals no toleren que un acusat de dopatge, presumptament, "embruti" les sevs carreteres. El mateix va passar amb Lance Armstrong, lloat per la seva lluita contra el càncer i linxat quan van aparèixer els primers rumors de dòping. Potser és que els francesos tenen enveja que des de Laurent Fignon el 89, els francesos no escolten la Marselelsa al podi final dels Camps Elisis de París. Dissabte va començar l'edició 98 de la ronda gala i no va començar gens bé pel vigent campió de la competició: Contador. A la primera etapa, guanyada pel belga Phillippe Gilbert es va veure involucrat en una caiguda multitudinària, la qual va perdre 1'15 minuts respecte al seu màxim rival, el luxemburguès Andy Schlek L'endemà, a la contrarellotge per equips guanyada pel Garmin americà es va deixar 24 segons més. Queda molta cursa i molta munttanya, però la defensa del Tour es presenta quimèrica. Per cert el mallot groc de líder, és per ara, per l'sprinter nouec Thor Hushovd

Llarga vida al rei Nole

Definitivament el 2011, és l'any de Novak Djokovic. Campió a Austràlia, ahir va aixecar davant Rafa Nadal, el seu primer Wimbledon. Sobre la gespa de Londres, es va escenificar un partit sdimbòlic, el del canvi de cicle del tennis. Rafa Nadal va entregar el bnúmero 1 del tennis al serbi. Bé en realitat Djokovic ja era número 1 abans de començar la final. Cosa del sistema de puntuació de l'ATP, la qual es necessita ser doctor en Física Quantica per entendre'l. Djokovic amb un 2 sets a 0 a l'inici del matx va voler demostrar el perquè d'aquesta condició de número 1 del món. En condicions normals, ja podrieu apagar la televisió peru`q ja sabríem com acabaria la història. però amb un Rafa Nadal a la pista, fer vaticinis és de bojos. Perquè el mallorquí va tornar a treure la seva casta característica. Al tercer set 6-1 per Nadal. L'emoció tornava al All England Club. Al quart set la igualtat va ser la tònica fins que amb 3-4 per Djokovic, el serbi va trencar el servei del balear. Aquí va acabar la resistència de Nadal. Djokovic va tornar a tombar a Nadal, va aixecar Wimbledon i es convertia en número 1 del món. Llarga vida al rei Nole. Per cert en fèmines victòruia de la txeca Petra Kviitova que va vèncer a la russa Maria Sharapova

PostData: La Penya fa oficial el fitxatge de Salva Maldonado per dos anys. Sort, la necessitarà

Reflexions d'un romàntic

Carta oberta a David Stern, Comissionat de l'NBA

Dear David

Et felicito. Sincerament. Sé que el que diré ara serà poc compartit pels qui llegeixin això però ho he de dir. Has sigut molt valent. Sabies de les conseqüències que un acte com aquest podria ocasionar a nivell econòmic i d'imatge a l'organisme que presideixes. Però t'has arriscat i te n'has sortit. Efectivament, aquesta nit has fet efectiu el temut, pels jugadors, lockout. L'amo tanca la fàbrica. L'esport ha guanyat al negoci. Has posat a ratlla uns inconcients jugadors, que en temps de crisi, demanaven cobrar més, que per cert no és poc.
Saps prou bé que no hi ha calers a la caixa i que acatar les demandes dels jugadors podria ser mortal per l'NBA. Al final has guanyat el pols, i mal que ens pesi a qui ens agrada l'esport de la cistella, sembla que al teu país ens quedarem sense veure res durant una bona temporada.
Tant bon punt vas entrar ven l'NBA, vas convertir la lliga americana en un negoci exportable arreu del món que genera quantitats indescents de calers, en forma de drets d'imatge i també en part perquè per allà han passat homes tocats per la mà de Déu com Magic Johnson, Larry Bird o (tots drets) Michael Jordan. Has anat engreixant un porc, del qual els jugadors s'han volgut aprofitar. Al final el porc harebentat i tu has fet botifarra a tot aquell penques que et demanava més calers, quan a més saben qe la majoria de dòlars que guanyen venen de la publicitat que generen, només pel simple fet de jugar a la millor Lliga del món
Ara molts d'aquest jugadors aniran aparar a tot Europa per tal d'"entrenar-se" per quan es reinicii la competició. Bé a tota Europa no, ja que a Grècia ja tenen prou feina si l'any que ve poden organitzar un campionat de solters contra casats
I molts que havien de fer el salt d'Europa cap a Amèrica es quedaran amb les ganes. Un d'aquests, David, és Ricky Rubio, un jove nano de 20 anys, que com diria un entrenador de la lliga de soccer d'Espanya "està un poco creixido". El Ricky, com jo, és d'un petit país al cul del món que es diu Catalunya, d'on també són els germans Gasol i el Rudy Fernandez. En Ricky, jove precoç del bàsquet, és un fora de sèrie que amb 20 anys ho ha guanyat tot com a jugador, i que el seu joc després d'esclatar al Joventut de Badalona es va estancar al Barça. No et parlaré de com a Badalona estem de contents que un xaval del planter verdinegre hagi anat a l'etern rival. No toca i tampoc ho entendries (a Amèrica s'estilen poc els sentiments)
En definitiva gràcies per creure en el bàsquet encara com un esport de 5 contra cinc per passar-s'ho bé., tot i que sé prou bé de la calerada que t'hi has embutxacat. No baixis del burro.

Atentament

Un romàntic de l'esport

La fàbrica de somnis

Avui s'ha posat punt i final a 31 anys d'història. 31 anys d'un model de gestió tant humana com esportiva. Avui ha tancat les seves portes La Masia del FC Barcelona, la fàbrica dels somnis culers.
El 20 d'octubre de 1979, un jove Josep Luís Nuñez obria la Masia de Can Planes, un mas típic català propietat del club, per fer-hi un centre de formació de jugadors, i també, com recorda el mateix Nuñez, perquè els nens no tinguin que viure "en cases on hi havia al cstat senyoretes que fumen i et tracten de tu". En aquest nou espai, per tant es formarien les joves figures del Barça del futur. El desaparegut Ángel Pedraza o Ramon Mª Calderé són dels primers nanos sorgits a La Masia que complirien el somni de jugar al Camp Nou..
Amb l'arribada de Johan Cruyff a la banqueta de l'Estadi, la Masia dóna un gir. El Profeta va impregnar la residència culé amb els mateixos valors que es practicàven i es practiquen al planter de l'Ajax, d'on venia Cruyff. Allà es juga amb els mateixos paràmetres tàctics que al primer equip. I dit i fet. Ara els equips del Barça juguen amb el mateix esquema tàctic que el primer equip, sense oblidar els valors pedagògics i educatius, que fa especial la Masia. I amb Cruyff, va arribar l'explosió de nanos que arriben amb més o menys fortuna a jugar al Camp Nou: Pep Guardiola, Tito Vilanova, Òscar i Roger Garcia, Albert Ferrer... i sobretot Guillermo Amor. Amor és el paradigma clar del què és un nano de la Masia. Un nano que ve sol de Benidorm, amb l'única intenció de triomfar a la casa gran. Penca com pocs i finalment ho aconsegueix. Amor juga 421 partits.
Marxa Cruyff, però la Masia creix i segueix donant fruïts. Segur que us sonen noms com Puyol, Xavi, Iniesta Piqué,  Pedro, Sergio Busquets... Són efectivament la base del nou futbol, el què practica el Barça del Pep Guardiola, aquell nano de Sampedor que també va sorgir de la Masia. El què veiem cada cap de setmana arreu del món, no és més que el fruït de les ensenyances i valors que dóna la Masia, i que tant bé ha sabut xuclar l'esponja Guardiola.
El present és esplèndid, però el futur és encara molt millor: Thiago i Rafa Alcantara, Gerard Deulofeu, Jean Marie Dongou... etc, són algunes de les perles del futur blaugrana les quals sentirem molt a parlar.
El camí de la Masia al Camp Nou, és díficil, molt díficil, pocs hi arriben. I alguns fins i tot han hagut de sortir a fora per tornar (Piqué o futurament Cesc). En aquest mas català reconvertit en centre de formació els nanos han après el respecte i l'amor per uns colors i per a la vida mateixa
Avui les portes de l'antiga Masia s'han tancat per obrir les noves de la nova masia de la Ciutat Esportiva. Aquesta nova llar. més funcional i sense l'encant de la vella Can Planes, es dirà Oriol Tort, en honor a un dels màxims impulsors i mestres de la Masia, ja traspassat
Adéu a l'antiga fàbrica de somnis d'aquella caseta de camp situada al mig de la Diagonal. Hola al futur del Barça

PostData 1: El primer fitxatge de la temporada a Can Barça no és nou: és thiago Alcantara, que s'incrpora al primer equip amb una clausula de recissió antivampirs de 90 kilos

PostData 2: Jaume Roures, president de Mediapro, i qui talla el bacallà en el món dle futbol espanyol, ha dit en una entrevista a Mundo Deportivo que aquesta temporada tindrem futbol en horaris diversos. Atenció: dissabte a les 16:00, a les 18:00, a les 20:00 i a les 22:00; i diumenge a les 12:00 del migdia, a les 16:00, a les 18:00, a les 20:00 i a les 22:00. S'han acabta així els famosos carrusels radiof`nics perquè només couincidiran dos partits alhora. I si, prepareu-vos, el Barça podria jugar algun partit a l'hora del vermut

PostData 3: En bàsquet ha començat l'operació sortida a Can Barça. Se'n van Roger Grimau i Jaka Lakovic i entre el base grec del Panathinaikos Anthonis Fotsis. El Barça ja pesca a la crisi grega. La Penya mentrestant ja s'ha petat al tècnic Pepu Hernandez. Salva Maldonado tindrà feina per reflotar la nau verdinegre

Bernie & Camps S.A

Heus aquí un altre exemple del carinyo i l'estima que des de diversos racons de l'Estat ens tenen a Catalunya. Ara ve des de la veïna València. Bernie Eclestone, l'amo de la F1, ha declarat que per l'any que ve només vol una cursa per país, i que el GP d'Espanya es traslladaria al Circuït urbà de València.
Recapitolem una mica, per entendre aquesta situació. En el seu afany de promocionar i potenciar el turisme a la Comunitat Valenciana, i perquè no dir-ho aprofitant els calers obtinguts d'operacions urbanístiques,de caire diguem-ne sospitós, Francisco Camps, famós pels trajes i per altres "pelotazos" dignes de Florentino Pérez, proposa a la FOM (l'empresa de drets d'imatge i marqueting, propietat de Bernie Eclestone), que està en plena expansió d'emplaçaments a Aràbia per fer circuïts, ergo, més peles, de fer un circuït urbà a la dàrsena del port de la Ciutat del Túria. A canvi el govern valencià injectarà a les arques de la F1 una calerada d'espant. Bernie, que com veieu és un gran amant de l'esport... del monopoli s'hi posa bé i ho accepta. Per tant el 2008, se celebra el GP d'Europa en aquest nou traçat de València. Mentrestant a Montmeló, continua vigent el contracte per albergar, com des de 1991, el GP d'Espanya. De moment no hi ha problemes, i més quan en els dos primers anys de vida del circuït valencià, la cursa és un desastre i plouen les crítiques que dóna gust.
Aquest any, però aprenen la lliçó i el GP és un èxit, afavorit a més per la bona posició del nou toro d'Osborne Fernando Alonso (és igual que Jaume Alguersuari quedés vuitè, ell és català i això no mola). Per tant Camps i l'alcaldessa Rita Barberá demanen a Tito Bernie que només es celebri un GP a Espanya i que es faci a València i que no es preocupi que a diferència de a Catalunya, la mamella rajarà igual. I és aquí on tenim el problema. El Circuït de Catalunya, com a tot arreu passa una crisi econòmica bèstia, que ha fet replantejar el contracte de la F1, per veure si es pot rebaixar les exigències que demana la FOM. Albergar una cursa costa uns 16 M €, una pasta que a part paguem tots els catalans, ja que la Generalitat participa del Consorci del Circuït. En definitiva com la pela és la pela i ens passem la tradició de motor que hi ha a Catalunya marxem a València que ens mimen més, i deixem Montmeló com un circuït de proves.
L'any que ve, el Circuït de Catalunya albergarà una nova edició del GP d'Espanya amb un futur incert. De moment Salvador Servia director del Circuït diu que no sap res d'aquesta notícia, però coneixent el personatge de Bernie, tot és possible
Per cert, una curiositat, Bernie vol un circuït per país, però no té cap inconvenient a que 4 televisions d'un país, com Espanya li paguin per transmetre le Campionat (La Sexta, TV3, Canal9 i la Tele d'Astúries)
I pels amants de les motos que no pateixin. Hi ha motos a Montmeló fins al 2016. El president de l'empresa organitzadora del mundial de motos, Dorna, és el català i directiu del Barça M;Anel Arroyo, i sempre ha defensat l'organització dle GP de Catalunya de motos
En fí, un negoci més de Bernie & Camps S.A

Pòquer Barça

El Barcelonisme, en tot el seu conjunt, tanca el curs 2010-2011 de forma excel·lent, d'una manera mai vista. Ha estat un any molt díficil tant dins com a fora de l'entorn culé. Tot i això el Barça ha aconseguit 16 títols. N'estic segur que quan les coses no vagin tant bé, perquè amics,hi haurà un dia que la cosa fallarà, Sandro Rosell recorrerà als èxits del seu primer any de mandat per justificar quelcom. Però això és una altra història
El futbol sala i el bàsquet són les seccions més prolífiques aquest any. Menció a part pel conjunt de Marc Carmona. Fa 7 anys que són professionsls, i en fa només 3 que lluitàven per no baixar a la divisió de plata. Aquest any però ho han guanyat tot: Copa Catalunya, Copa d'Espanya, Copa del Rei i la Lliga. En bàsquet, l'Eurolliga va separar una temporada excel·lent de la perfecció. Va ser una gran decepció ja que d'una banda el campió no podia defensar títol i de l'altre és que la F4 es jugava al Palau Sant Jordi. En tot cas, el Regal Barça ho va guanyar tot a nivell estatal: la Lliga Catalana al Joventut, la Supercopa estatal, la Copa del Rei, al Madrid i l'ACB. Uns títols que fan oblidar en part la trombosi pulmonar de Pete Mickael o les lesions de Gianluca Basile
La mare dels ous, el futbol, haa conseguit una temporada per enmarcar. Una temporada qe els converteix en llegenda. El conjunt de Pep Guardiola ha lluitat contra els 4 clàssics enfront el Madrid, la merda llançada des de la capital del Reino, el tumor d'Abidal i les provocacions de José Mourinho. La rúbrica d'aquesta temporada es culmina amb la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la Copa d'Europa de Wembley. El Barça del Pep supera ja al Dream Team i entra ja al Hall of Fame d'equips mítics del futbol
El mateix cap de setmana que el futbol aixecava la Champions a Wembley, el Barça Borges canviava el cicle de l'hanbol a Colònia. I és que a Alemanya se certificava un canvi. Era la fi del Ciudad Real i la reentré del Barça en el panorama europeu. Aquest any el Barça tornava a ser campió d'Europa d'hanbol. La vuitena de la secció, la primera de l'era Barrufet. A més la Lliga dels Pirineus i l'ASOBAL cauen del costat barcelonista
L'única llacuna a aquest any de somni, la protagonitza l'hoquei patins, secció tradicionalment prolífica en quan a títols. El Barça Sorli Discau només aixeca la Copa Continental i la Copa del Rei. A més el tècnic Ferran Pujalte i el director tècnic Quim Paüls dimiteixen per discrepàncies amb la directiva
En definitiva, 16 títols, amb 4 lligues, una temporada de somni, que si bé no és perfecte és la millor en els 112 anys de vida del FC Barcelona. Temporada 2010-2011, coronats amb llorer

PostData 1: Aquesta nit s'ha retirat Juliano Belletti, l'heroi de la Champions de París i en part iniciador d'aquest gran cicle d'èxits del barcelonisme. Obrigado Belletti

PostData  2: Ahir a la nit en una entrevista al Tu diràs de Rac1 amb Joan Maria Pou, el secretari tècnnic del Barça Regal,  nova denominació del bàsquet blaugrana, Joan Creus, deixa entreveure que intentarà pescar jugadors de la lliga grega aprofitant la crisi que afronta el país hel·lènic. Panathinaikos i Olimpiakos sense anar molt lluny s'estan plantejant vendre's la plaça d' Eurolliga

Esportclub: Motor a fons

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

El Factor Palau

Les gestes amb el Vezsprem, les grans nits europees de bàsquet, i ara,... les lligues del futbol sala. En tots aquests esdeveniments va haver una gent clau en la seva consecució: el públic del Palau Blaugrana. Ahir el Santuari Blaugrana, com va batejar en el seu dia Nacho Solozábal es va conjurar per portar el Barça Alusport de Futbol Sala a guanyar el seu primer títol de Lliga davant el Caja Segovia. Era l'últim punt del Play Off final. I evidentment va entrar en joc tots els elements típics: nervis, emoció alguna entrada fora de lloc i sobretot èxtasi. El Barça va començar a manar al marcador amb un 2-0. Pero els castellans van reduir diferències al llindar del descans. A la represa Fernandao posava el 3-1 que semblava definitiu. Però el Caja Segovia va empatar gràcies al porter Cidao que jugava com a porter-jugador, una tàctica pròpia d'aquest esport. Precisament el porter castellà va estar a punt d'empatar, però aquella era la nit del Barça i la història ntenia reservada un lloc pels de Marc Carmona. El Barça completa així la temporada perfecte: Copa Catalunya, Copa d'Espanya, Copa del Rei i la Lliga. Més campions, el Barça Juvenil d'Òscar Garcia, que va guanyar la Copa del Rei a l'Espanyol en un partit disputat a Ceuta. Coses d'una Federació presidida amb els peus. La selecció espanyola Sub21 va guanyar l'Europeu de Dinamarca en imposar-se a Suïssa. No us perdeu el segon gol obra del blaugrana Thiago. Un llançament de falta des de 40 metres. I la decepción arriba des de l'Argentina, on hi ha una de les notícies de l'any. River Plate guanyador de 33 títols baixa a Segonma divisió en perdre el Play off de permanencia davant Belgrano. Les castanyes, físiques i morals, van que volen per terres sudamericanes

El faller major

Cursa bastant ensopida la que vam veure ahir a València en ocasió del GP d'Europa de F1. Avorrida, perquèva guanyar el de sempre Sebastian Vettel i perquè vam veure pocs avançaments. La cosa sembla clara Vettel va camí del seu segon Campionat Mundial. Per cert magnífica cursa de Jaume Alguersuari que fa callar boques al rumor que deia que el seu futur a la F1 perillava.

Doctorats a la Catedral

Maverick Viñales en 125cc i Marc Marquez ebn Moto 2 s'han fet més grans a la Catedral del motociclisme, a Assen, Holanda. Un magnífic dissabte de curses en què ambdós van guanyar amb mà de ferro les seves curses. A Moto GP victòria de l'americà Ben Spies. Però el protagonista un altre cop va ser l'italià Marco Simoncelli. El pilot d'Honda va tornar a enviar per terra a Jorge Lorenzo. Aquest boig que ja va trencar la clavicula a Dani Pedrosa, encara córrer i fa befa del que va passar. En fí

El somni d'una nit d'estiu

Aquest diumenge a les 21:30 (E3/ Barça TV), des de les 21:00 a Rac1 el Barça Alusport de futbol sala busca, davant el Caja Segovia, el tercer punt del Play Off final de la Lliga. O el què és el mateix, busca ser campió de Lliga i completar una temporada perfecte: Copa d'Espanya, Copa Catalunya, Copa del Rei i qui sap si el trofeu de la regularitat.
El conjunt de Marc Carmona, no té cap mena de pressió. Ja ho ha fet tot i més. No cal exigir-lis res, perquè els mateixos jugadors són concients de la magnitud de la tragèdia, de la magnítud del què ha fet un equip que només fa 7 anys que és professional, i que no fa tant lluitava per no baixar a la divisió de plata del futbol sala estatal. Doncs això, sense pressió, i amb tota la il·lusió del món, el Barça Alusport té davant l'últim repte de la temporada, i de fet l'últim repte del barcelonisme, en un any gloriós que s'han guanyat 16 títols comptant totes les seccions professionals tant masculines com femenines.
Esportivament parlant, però els blaugranes semblen que hagin sortit d'un hospital militar. Porten molta tralla acumulada i això es paga en forma de lesions lleus, que vist la trascendència del Play Off no han impedit que juguessin . És el cas de gent com el brasiler Wilde, l'incombustible extrem, el porter Cristian o el central Jordi Torras. Sumats a Wilde, hem d'afegir que a les files culers i juga un altre geni brasiler del futbol sala, Fernandao, i un mite d'aquest esport, el colomenc i capità Javi Rodríguez, tota una institució
A l'altre banda del parquet hi ha el Caja Segovia, equip que aquest any agafa el relleu dels dominadors del futbol petit estatal com són l'inter movistar o el Pozo murcia. Són un conjunt molt fort i disciplinat. Els catalans hauran d'anar amb compte sobretot amb Esquerdinha, el davanter brasiler i amb un tapat que es va descobrir en aquets Play Off Sergio Lozano. Tapat perquè és un defensa amb un ofacte golejador mai vist fins ara.
Ara el que pot desequilibrar la balança, el partit i la Lliga és el Palau Blaugrana. Diumenge el temple blaugrana, com va batejar Nacho Solozabal es tornarà a omplir per seguir i animar als jugadors en la gesta. El Palau tornarà a ser el de les nits màgiques del Vezsprem o de molts partits d'Eurolliga de bàsquet.
Aquest diumenge el Barça Alusport busca la perfecció. Vol que la granota es transformi en príncep i que la carrossa no es torni carbassa. En definitiva un somni d'una nit d'estiu

PostData 1: Rudy fernandez canvia Portland per Dallas. L'escorta mallorquí, format al joventut canvia d'aires i se'n va a la franquícia campiona de l'NBA. Tots aquells que tingueu samarretes de Rudy negre Portlans, l'haureu de canviar per la blanca Dallas. Chuck Rudy Norris aterra a Texas

PostData 2: Avui, si hi hagués una església Messidiana, pels fidels seria Nadal. I és que avui el "petit geni humil i patidor" que canta Bruno Oro fa 24 anys. Llàstima que Maradona se li ha avançat, en el tema església clar.

Canvis

Aquest cap de setmana el món de l'espot ha viscut una sèrie de canvis que poden canviar el futur d'un home, d'un club o d'una entitat.
En el mercatto futbolístic, sembla que el futur d'Alexis Sánchez passa per Barcelona. El davanter xilè de l'Udinese viatjarà a Catalunya per tancar el seu fitxatge pel Barça. Ja us dic que per menys de 30 quilos el nano no vindrà. Ja veurem així doncs, d'onn treurem els calers per la prioritat número 1 de Pep guardiola: Ces Fàbregas. A Granada canvien la segona divisió per la Primera, ja que va aconseguir l'ascens en superar l'Elx en el Play off final. I en el panorama internacionsl, el river Plate argentí, pot fer el camí invers del granada i baixar a Segona. Un històric i mític equip com els dels Millonarios pot baixar després de tres anys lamentables. Es jugarà un Play Off per no baixar
En el bàsquet, sembla que els clubs han guanyat la guerra al cap. Eduard Portela, president de l'ACB, deixarà el càrrec, fruït de les pressions rebudes pels clubs que demanaven el seu cap. Abans però ha tancat un acord amb Endesa, per tal que l'elèctrica sigui sponsor de la lliga estatal de bàsquet. Portela es quedarà amb la presidència honorífica, com a fundador de la competició
Un altre canvi sonat d'aquest cap de setmana. El Ciudad Real d'hanbol fa les maletes i trasllada tota la infraestructura a Madrid, per integrar-se dins l'Atlètic de Madrid. Això no és nou. els amants de l'hanbol i del vintage sabran perfectament que l'Atlètic de Madrid ja havia tingut un equip d'hanbol a la primera divisió fins fa 17 anys. La pela és la pela
Per últim canviem Segòvia per Barcelona, ja que l'equip castellà de Futbol Sala ha forçat el cinquè partit del Play Off final davant el Barça. Ahir els homes de Marc Carmona no van poder amb la presió del públic que omplia el pavelló Pedro Delgado i van caure 4-2. Dissabte el Palau i la seva màgia decidiran.
En definitiva un cap de setmana de canvis

Molt soroll per no res

Després de moltes especulacions i silencis, avui Sandro Rosell havia de parlar de tot el què ha passat a l'Entorn barcelonista aquets primer any de mandat. S'esperava que d'alguna manera respongués al Madrid. Doncs el que havia de ser una traca s'ha convertit, novament en una piula.
Sandro Rosell, exhibint un cop més el seu tarannà de Bambi, no ha dit res de nou. De fet, la primera sensació que m'enduc després d'escoltar el president del Barça és que Sandro Rosell li ha fet un pam pam al culet del Madrid i li ha dit que si es torna a portar malament el deixara sense la Play durant un any. El Barça, un cop més ha tornat a posar la galta. Ja poden passar presidents i entrenadors en aquesta casa, que certs costums segueixen enquistats. Després de la merda que s'ha llençat des de Madrid, amb Mourinho com a artíficier i amb el beneplàscit de l'Ésser Superio, a Can Barça, fem com si res i només ens agafa una rabieta.
Ja és hora, i no ho dic per actes com avui, de fotre un mecagon cony de tant en tant. Si hi ha alguna cosa que no ens agrada ho hem de dir amb contundència. En el futbol, està claríssim que si vas de bones se't mengen.
No demano, en absolut una estracanada estil Joan Laporta o Jesús Gil, però de tant en tant estaria bé fotre un cop de puny a la taula i dir "senyors ja n'hi ha prou" o el què és el mateix un "se'ns estant pixant a la boca" versió Mohamed Jordi
No ho sé nois, potser és que m'esperava massa i al final ha estat com sempre. Molt soroll per no res.

PostData 1: El Culebrot Cesc torna ales nostres pantalles. El nano vol venir, Guardiola el necessita, però el català no ha parlat amb W¡enger i encara fa el ronso. El soci del Barça comença a estar fart del tema. Cesc aquest any si o si.

PostData 2: Wemblñey serà escenari de la final de la Lliga de Campions 2013. El mateix escenari on aquets any el Barça va aixecar la quarta orelluda tornarà a albergar una final europea. Adeuu a la màgia Wembley. 2012 final a l'Allianz Arena de Múnic

PostData 3: Més novetats. A partir del 2013 la final de la Supercopa Europea es jugara a Praga i no a Mònaco com és tradició

PostData 4 Ja tenim entrenador a la Penya per l'any que ve serà: Salva Malldonado. Gràcies Pepu... per res

PostData 5: Comença la desbandada general al Regal Barça. Ricky Rubio anunciarà demà que deixa el BArça per anar a Minnessota. Si no hi ha lockout