divendres, 1 de juliol del 2011

Reflexions d'un romàntic

Carta oberta a David Stern, Comissionat de l'NBA

Dear David

Et felicito. Sincerament. Sé que el que diré ara serà poc compartit pels qui llegeixin això però ho he de dir. Has sigut molt valent. Sabies de les conseqüències que un acte com aquest podria ocasionar a nivell econòmic i d'imatge a l'organisme que presideixes. Però t'has arriscat i te n'has sortit. Efectivament, aquesta nit has fet efectiu el temut, pels jugadors, lockout. L'amo tanca la fàbrica. L'esport ha guanyat al negoci. Has posat a ratlla uns inconcients jugadors, que en temps de crisi, demanaven cobrar més, que per cert no és poc.
Saps prou bé que no hi ha calers a la caixa i que acatar les demandes dels jugadors podria ser mortal per l'NBA. Al final has guanyat el pols, i mal que ens pesi a qui ens agrada l'esport de la cistella, sembla que al teu país ens quedarem sense veure res durant una bona temporada.
Tant bon punt vas entrar ven l'NBA, vas convertir la lliga americana en un negoci exportable arreu del món que genera quantitats indescents de calers, en forma de drets d'imatge i també en part perquè per allà han passat homes tocats per la mà de Déu com Magic Johnson, Larry Bird o (tots drets) Michael Jordan. Has anat engreixant un porc, del qual els jugadors s'han volgut aprofitar. Al final el porc harebentat i tu has fet botifarra a tot aquell penques que et demanava més calers, quan a més saben qe la majoria de dòlars que guanyen venen de la publicitat que generen, només pel simple fet de jugar a la millor Lliga del món
Ara molts d'aquest jugadors aniran aparar a tot Europa per tal d'"entrenar-se" per quan es reinicii la competició. Bé a tota Europa no, ja que a Grècia ja tenen prou feina si l'any que ve poden organitzar un campionat de solters contra casats
I molts que havien de fer el salt d'Europa cap a Amèrica es quedaran amb les ganes. Un d'aquests, David, és Ricky Rubio, un jove nano de 20 anys, que com diria un entrenador de la lliga de soccer d'Espanya "està un poco creixido". El Ricky, com jo, és d'un petit país al cul del món que es diu Catalunya, d'on també són els germans Gasol i el Rudy Fernandez. En Ricky, jove precoç del bàsquet, és un fora de sèrie que amb 20 anys ho ha guanyat tot com a jugador, i que el seu joc després d'esclatar al Joventut de Badalona es va estancar al Barça. No et parlaré de com a Badalona estem de contents que un xaval del planter verdinegre hagi anat a l'etern rival. No toca i tampoc ho entendries (a Amèrica s'estilen poc els sentiments)
En definitiva gràcies per creure en el bàsquet encara com un esport de 5 contra cinc per passar-s'ho bé., tot i que sé prou bé de la calerada que t'hi has embutxacat. No baixis del burro.

Atentament

Un romàntic de l'esport

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada