Mala peça al teler
Mals dies pels argentins. Si la setmana passada parlàvem del descens d'un clàssic com River a Segona, ara és la selecció qui dóna un disgust al poble. En el partit inaugural de la Copa Amèrica que es disputa a l'Argentina, l'albiceleste només va poder empatar a 1 amb Bolívia. I com passa sempre, la majoria de pals se'la endú Leo Messi. Els aficionats no entenen com pot ser que l'astre brilli amb el Barça i amb la selecció faci el pepa. El que potser no saben o no volen veure és que el que fa Messi un fora de sèrie és l'entorn, tant dins com fora del camp. A fora de la gespa Messi necessita tranquil·litat i aïllar-se amb la seva família. Dins de la gespa, Leo no és l'únic protagonista. El joc del Barça es basa en el joc de toc i velocitat que imprimeixen Xavi o Iniesta, el qual permet obrir forats perquè Messi brilli. A l'Argentina falta un Xavi perquè Messi sigui el que és en el Barça. L''altre favorit de la Copa Amèrica el Brasil, però, no ho ha fet millor. Va empatar a 0 amb la "potent" Veneçuela. Pinten bastos a l'hemisferi sud. Mala peça al teler argentí. Mentrestant Cesc Fàbregas torna a Londres per desencallar el fitxatge pel Barça. Un Barça que tancarà d'aquí poques hores el primer fitxatge. És Kiko Femenía, el defensa de l'Hèrcules. S'espera que no sigui un Martín Cáceres
La vendetta de Giorgio
Al GP d'Itàlia de motociclisme, disputat a Mugello, es va parlar de tot menys de motos. Era el retorn de Dani Pedrosa, un mes després que Marco Simoncelli lli trenqués la clavicula a Fança. I el català va disparar amb bala, i a la cara de l'italià. Dani li va dir a Marco, que no tenia res més al cap que cabell. Sic va respondre al vallesà que diu estupideses. Un altre "amic " de Simoncelli, Jorge Lorenzo, el qual el transalpí el va enviar a terra a Holanda, va estar en silenci, però va estar més contundent. Giorgio va parlar a la pista, va guanyar en un GP intens i emocionant, deixant a Simoncelli fora del podi. Ha estat la seva vendetta particular. A Moto 2 victòria de Marc Márquez, segona seguida, en un altre cursa emocionant en què el català va superar a Stephan Bradl i Bradley Smith, en l'última volta. La millor cursa de totes però va ser la de 125cc. NIco Terol, va superar gairebé a la mateixa línia de meta al francès Johan Zarco. El català Maverick Viñales va quedar tercer
El mal hispà
No sé què passa que històricament, entre França i Espanya, mai han hagut bones relacions. I en l'esport encara menys. Si a les pistes del Roland Garros de tennis, els aficionats gals no suporten que un paio com Rafael Nadal guanyi sis títols, ara l'ase dels cops és el ciclista Alberto Contador. A la presentació del Tour 2011, el ciclista madrileny va rebre una sonora xiulada del públic. Els gals no toleren que un acusat de dopatge, presumptament, "embruti" les sevs carreteres. El mateix va passar amb Lance Armstrong, lloat per la seva lluita contra el càncer i linxat quan van aparèixer els primers rumors de dòping. Potser és que els francesos tenen enveja que des de Laurent Fignon el 89, els francesos no escolten la Marselelsa al podi final dels Camps Elisis de París. Dissabte va començar l'edició 98 de la ronda gala i no va començar gens bé pel vigent campió de la competició: Contador. A la primera etapa, guanyada pel belga Phillippe Gilbert es va veure involucrat en una caiguda multitudinària, la qual va perdre 1'15 minuts respecte al seu màxim rival, el luxemburguès Andy Schlek L'endemà, a la contrarellotge per equips guanyada pel Garmin americà es va deixar 24 segons més. Queda molta cursa i molta munttanya, però la defensa del Tour es presenta quimèrica. Per cert el mallot groc de líder, és per ara, per l'sprinter nouec Thor Hushovd
Llarga vida al rei Nole
Definitivament el 2011, és l'any de Novak Djokovic. Campió a Austràlia, ahir va aixecar davant Rafa Nadal, el seu primer Wimbledon. Sobre la gespa de Londres, es va escenificar un partit sdimbòlic, el del canvi de cicle del tennis. Rafa Nadal va entregar el bnúmero 1 del tennis al serbi. Bé en realitat Djokovic ja era número 1 abans de començar la final. Cosa del sistema de puntuació de l'ATP, la qual es necessita ser doctor en Física Quantica per entendre'l. Djokovic amb un 2 sets a 0 a l'inici del matx va voler demostrar el perquè d'aquesta condició de número 1 del món. En condicions normals, ja podrieu apagar la televisió peru`q ja sabríem com acabaria la història. però amb un Rafa Nadal a la pista, fer vaticinis és de bojos. Perquè el mallorquí va tornar a treure la seva casta característica. Al tercer set 6-1 per Nadal. L'emoció tornava al All England Club. Al quart set la igualtat va ser la tònica fins que amb 3-4 per Djokovic, el serbi va trencar el servei del balear. Aquí va acabar la resistència de Nadal. Djokovic va tornar a tombar a Nadal, va aixecar Wimbledon i es convertia en número 1 del món. Llarga vida al rei Nole. Per cert en fèmines victòruia de la txeca Petra Kviitova que va vèncer a la russa Maria Sharapova
PostData: La Penya fa oficial el fitxatge de Salva Maldonado per dos anys. Sort, la necessitarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada