dilluns, 25 de juliol del 2011

Esportclub: L'Avinguda dels Campions

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Els menys dolents

Felicitats a la parròquia uruguayana. La selecció celeste és la campiona de la Copa Amèrica 2011 disputada, a "territori enemic", a l'Argentina. Per més inri pels argentins els Charruas van guanyar al Campionat al mític Monumental, el camp del descendit River Plate. Uruguay va guanyar brillantment a una inoperant Paraguay per 3-0. De fet la final ha estat l'única cosa que podem salvar d'un torneig pobre futbolísticament parlant i que va perdre l'interès de mig món amb l'eliminació d'Argentina i Brasil a quarts de final. El millor del torneig ha estat el jugador del Liverpool, Luís Suarez. És la 15ena Copa Amèrica per Uruguay, siguent així el rei del torneig. També felicitats a la selecció espanyola Sub 20 de bàsquet, campiona de l'Europeu de Bilbao, guanyant a Itàlia a la final. El madridista Mirotic MVP del torneig

Hostes vingueren...

... I del pòdium el tragueren. Atenció a la notícia bomba del cap de setmana. Sebastian Vettel, el líder tirànic de la F1, va quedar per primer cop fora del pòdium d'una cursa, al GP d'Alemanya, a casa seva. Durant tota la cursa, Vittello va tenir problemes en el seu Red Bull. La victòria va ser per l'anglès Lewis Hamilton. Ja era hora, McLaren tornava a triomfar. Va ser una de les millors curses de la temporada, amb lluites a tot arreu, i on les estratègies hi van jugar un paper clau. Clara mostra la lluita per la quarta plaça entre Vettel i el Ferrari de Felipe Massa. Vettel va guanyar la lluita a l'última volta, a la parada de boxes. Els 2 van parar al mateix temps i els mecànics de Red Bull van ser els més ràpids. En fí, a Nürburgring victòria de Hamilton amb Vettel 4art. Imagineu-vos si 75 anys enrere, un anglès de raça negra, guanya a un alemany a casa seva. El merder que s'hauria muntat. Si el Fuhrer aixequés el cap...

Els herois de París

Cadel Evans, Andy Schleck i Frank Schleck. Aquest ha estat el podi final del Tour de França 2011. Un Tour espectacular. La ronda francesa ha estat marcada per 2 fets. D'una banda, les multiples caigudes (com les que va afectar a Alberto Contador, que l'ha condicionat tots la competició), i incidents (alguns lamentables com l'atropelament de Joan Antoni Flecha i Johnny Hoogerland). De l'altre, per l'última setmana alpina. Digne de passar als anals del ciclisme, per la lluita i l'entrega dels corredors. Dimarts Contador colpejava primer al Coll de Manse, dijous, Andy Schleck li tornava la moneda al galibier; i divenndres Contador feia de jtge de a competició atacant a 90 km de meta. Això va fer que Andy agafés el mallot groc. Per tant, dissabte, el luxemburguès havia de defensar 57 segons a la crono decisiva, a Grenoble davant l'australià Cadel Evans. Però des del primer moment es va veure que Schleck no podia. Evans li va treure 1:30 al luxemburguès i es proclamava campió del Tour amb 34 anys. Diumenge, el passeig triomfal als Camps Elísis de París coronava a l'aussie com el millor amb tot meraixament. Vist, però com s'ha desenvolupat el Tour aquest any, els 150 ciclistes que el van acabar són autèntics herois. Per cert, el mallot de punts vermells de la muntanya és per l'asturuià de l'Euskaltel Samuel Sanchez; el verd de la regularitat per Mark Cavendish (guanyador ahir a l'esprint de París); el mallot blanc dels joves per Pierre Roland (gràcies al triomf a l'Alpe d'Huez); i Jeremy Roy ha estat el més combatiu i el Garnin el milor equip

El dia d'Austràlia

Cadel Evans no ha estat l'ónic australià que ha triomfat aquest cap de setmana sobre 2 rodes. Casey Stoner va guanyar el GP d'Estats Units a Laguna Seca, de motos, l'únic GP del calendari que només corra la cilindrada gran. La cursa va estar dominada per Jorge Lorenzo, la major part d'ella, però a falta de 10 voltes Stoner va començar a remuntar, avançant a Dani Pedrosa, i finalment al mallorquí. A Estats Units va trionfar l'oncle Casey. D'aquí tres setmanes tota a la República Txeca

Elles mai no fallen

L'adeu de Gemma Mengual que va ser mare, obria interrogants a l'entorn de la selecció espanyola d enatació sncronitzada. Els més catastrofistes parlaven de fi de cicle. Res més lluny de la realitat. Amb un equip renovat i rejovenit, les noies d'Anna Tarrés es van vestir de bronze i van aconseguir 6 medalles en 7 comnpeticions (5 bronzes i 1 plata). Només van estar superades per les inaccessibles russes i les anfitriones xineses. D'altra banda, on si hi ha dubtes és en el Waterpolo estatal, sobretot en el masculí. L'actuual subcampiona del món, guanya, però no convenç. Finalment en la natació Mireia Belmonte comença decebent, en no arribar ala final de 200 estils. Per cert a la piscina ja ha començat a fer estralls Michael Phel`ps. De moment ja s'ha penjat un bronze. I ha promès rècords. Veurem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada