Benvingut Mr Derbi

El Marc intentava dissimular les canes, fent-se la clenxa cap al costat dret; ahir ja no podia dissimular l'albinisme capil·lar. La Maria esperava una Júlia; ahir la Júlia es quedava afònica animant el seu equip, i la Maria espera un Pep. L'avi Miquel estava assegut com sempre al seu seient sota la grada presidencial i feia comentaris al president; ahir li feia comentaris des d'un seient molt més elevat. I el Pere colpejava el timbal fins a l'extenuació amb la samarreta del 94; ahir també. A la pista Rudy Fernández i Joan Carles Navarro, intentàven desequilibrar el Penya-Barça de fa cinc anys; ahir va tornar, per fi, l'emoció dels grans clàssics del bàsquet català, i no la broma macàbre dels últims anys. Ja era hora
Ahir un Barça, segurament handicapat, pel nombre indescent de partits seguits, més propi de l'NBA que de l'ACB, va guanyar la Lliga Catalana al Joventut, al Palau Olímpic. Va ser un partidàs com el de les millors èpoques, tant a la pista com a la grada, que va actuar, amb Marco Todorovic, de la mateixa manera que ho va fer amb Jose Montero o Ricky Rubio, amb una sonora xiulada. Al montenegrí tampoc se li perdona haver passat a l'etern rival. La Penya va lluitar fins al límit per tombar un Barça més potent a tot nivell. La Penya es va prendre el partit més seriosament que els blaugranes, i va aconseguir que Xavi Pascual, tècnic blaugrana, perdés els papers en certs moments i el va obligar a treure els pesos pesants.
Per part culé destacar a Nathan Jawai, carn de Supermanager, imponent sota la cistella, amb el seu cos-armari IKEA de 140kg. Pels verdinegres destacar l'entrega de Manny Quezada, a l'espera de Corey Fisher, lesionat.
El punt negre del matx els àrbiters, que van aplicar, el què en una reunió tècnica van decidir: baixar el llistó de les faltes. Qualsevol contacte era falta. Es van xiular 54 faltes i el Joventut va acabar amb 4 homes a pista.
Igual que Berlanga, cinc anys més tard el soci verdinegre va poder cantar "Derbi os saludamos con alegria". Benvingut Mr Derbi