dimecres, 22 d’agost del 2012

Mohamed Jordi i el nou panorama del futbol

Una nova espècie invasora ha penetrat a les estructures del futbol mundial. Són els petrodòlars que han fet que equips fins aleshores modestos es converteixin en referència del futbol mundial. Equips que com a molt havien tingut ja els seus moments de glòria i que ara tornan a aflorar gràcies als diners dels xeics àrabs. Diners que per un nen seria la setmanada, per cert. Els casos més sintomàtics són els del Manchester City (que aquesta setmana ha fitxat al vicepresident econòmic del Barça i president d'Spanair Ferran Soriano com a director tècnic) i el Paris Saint Germain. Són les dues referències ara com ara que encara ens permeten dir en temps de crisi que el futbol menja a part, cada cop menys. El City a través del xeic Mansour bin Zayed Al Nahyan ha fitxta a homes com Mario Ballotelli, Touré Yaya o Carlos Tévez per guanyar la Premier League davant l'equip "ric" de la ciutat, el United. Ara els rics són els blues, els citizens. Aquest any intentaran conquerir Europa. L'altre equip àrab, ara com ara és el PSG francès. L'equip, propietat del Canal + va canviar a mans àrabs fa un parell d'anys. Els francesos han invertit 140 m € en noms com Zlatan Ibrahimovic o Thiago Silva per conquerir la Ligue 1 que fa temps que se li resisteix. No creieu però que això no ha arribat aquí. Sense anar més lluny el Barça porta publicitat de l'emirat de Qatar, a través de Qatar Foundation, a canvi d'uns quants calerons. I no estant a la presidència perquè el Barcelona no és una societat anònima, encara, i per sort
Però compte perquè tot no és or el que llueixen els petrodòlars, i poden acabar enverinats i dur a un equip a la bancarrota, o almenys a passar-ho malament. És el cas de l'Euromàlaga. El xeic Al Thani, el va dur fins a la Champions d'enguany, on avui té prèvia, a través de comprar a agent com Cazorla o Van Nistelroy. I ara que se n'ha cansat de la joguina, ha fotut el camp amb els seus calers i amb els jugadors amb una fitxa astronòmica impossible d epagar per un club com el Màlaga. Per sobreviure s'ha hagut de vendre fins i tot els calçotets i li auguro a la Champions el mateix futur que un caramel al patí d'una escola. Ara hi ha gent que no n'aprenen. El Ràcing de Santander, que ja havia estat estafat abans pel multimilionari ucraïnès Dimitri Piterman, que ja havia rebentat el Palamós, on li guarden un "gran record" i l'Alabés, tenia un propietari àrab que li garantia estar amb Barça i Madrid. El resultat, ara ha baixat a Segona divisió i l'amo del Ràcing encara està en cerca i captura.
Per tant compte si veieu notícies que algun forrat amb turban vol comprar un club de futbol, perquè pot ser que aquest acabi malament. Jo des de la més modesta opinió aconsellaria als Rosell de torn que tinguéssin confiança en Mohamed Jordi, amo de Queviures Mohamed Jordi, obert 24 hores, tot halal i perfectament higienitzat. Els queviure halal, amb més encant de Barcelona. No té molts diners però us faria riure, que en aquests temps fa falta l'humor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada