Gamper vintage... i gràcies

Ronald Koeman s'ha menjat a Ronald Koeman; Hristo Stòickov s'ha menjat la melena que lluia fa vint anys i alguna cosa més; José Mari Bakero ha deixat de ser un sex simbol per les noies; Albert Ferrer ha seguit les passes de Pep Guardiola, està igual de calb que ell; i Charly Rexach... bé el Charly és el Charly. Però continuen sent els mateixos, Koeman, Stòickov o Bakero que fa vint anys van guanyar la primera Copa d'Europa del Barcelona. Ahir els herois de Wembley 92 van ser homenatjats als prolegòmens del Gamper, el torneig de presentació d'estiu del club, posat amb calçador i cada cop més prescindible i innecessari:
1. Torneig de presentació en té ben poc: sense anar més lluny el diumenge l'equip ja va jugar al Camp Nou el partit de lliga amb la R. Societat
2. Enmig d'un Barça-Madrid de Supercopa espanyola, i després d ela primera jornada de llioga. Ovbi que el juguessin, el carro del peix del primer equip, el fílial i alguns juvenils
3. L'hora: ja ho sé, tinc la batlla perduda. Però quins beneficis futbolístics té jugar a les 22:00 de la nit? Ja ho sé televisius segurament molts
En fí que si no fos per celebrar els 20 anys de Wembley contra la Sampdoria (equip que ha pujat aquets any a la primera divisió italiana, la Sèrie A), el Gamper d'ahir no tenia cap sentit
A més va ser un partit avorridíssim, ideal pel Dr Estivill per receptar medicaments contra l'insomni. Ahir més d'un ens vam clapar. Va perdre el Barça i els joves que van participar, lluny de reivindicar-se davant de Tito Vilanova, van decepcionar en general. No us extranyés pas que se sentíssin xiulets en mig partit de la grada del Camp Nou. Una cosa és que sigui amistós, l'altre és que ens en enfotem a la cara del pare fundador del club, Joan Gamper. El Gamper d'ahir si passarà a la història serà més aviat perquè serà el primer de Tito Vilanova, i el pitjor futbolísticament de la història. Crec que fins i tot Gamper, des del cel, va apagar la tele i va marxar a dormir, fins dijous que ve el Madrid a l'Estadi