El partit es va desenvolupar amb els mateixos paràmetres que al partit d'anada al Bernabeu: el Madrid va voler sorprendre pressionant la sortida de pilota del Barça. Però, els blaugrana no es van deixar sorprendre; i tot i que el joc no va ser molt fluït si que es va veure en tot moment la intenció de tocar i tocar tant característic en el joc del Pep. I així és com va arribar el primer gol. Leo Messi traça una diagonal cap al mig del camp i assisteix a Iniesta perquè marqui. Ràpidament el Madrid va empatar amb un gol dubtós, per la posició i perquè a hores d'ara sóc incapaç de dir qui el va fer. El Barça, però no es va ensorrar i la mostra més clara és el segon gol. És la jugada de la nit. Piqué en una de les seves habituals internades a l'atac, en un córner, dóna un cop subtil d'esparó a Leo Messi, perquè l'argentí marqués. A la segona part el Madrid va tornar a igualar el matx gràcies a una errada de marcatge en un córner d'Adriano. I justament en el moment de celebrar el gol madridista es compleix un desig: el debut de Cesc Fàbregas amb la samarra blaugrana. Va debutar si però va semblar que mai hagués marxat del Cammp Nou. Cesc té ADN Barça i ho va demostrar en el tercer gol i en la seva movilitat. Passada a Adriano, centrada i rematada del millor jugador del món amb el peu, amb el cap i amb el cor. Era el gol que donava el primer títol de l'any al Barça
Però la imatge del partit, i que tots sabem i que ha donat la volta al món és la d'un Mourinho desesperat. Marcelo fa una entrada criminal de presó a Cesc i es munta una tangana; i enmig del desconcert l'entrenador blanc li fum el dit a l'ull a Tito Vilanova el segon del Pep (o "Pito" com va dir Mou). Al final victòria dle Barça.
Però el partit no es va acabar amb el xiulet final. Al postpartit el Barça va tornar a apallissar al Madrid. A la roda de premsa, mentre Mourinho muntava un nou show carregant contra tothom (les noves victimes són els recullpilotes), Guardiola defensava al seu equip i deia una frase tant real com intrigant: "un dia prendrem mal". En aquest moment comfesso que em vaig aixecar del sofà i vaig aplaudir. Va ser sens dubte la millor roda de prensa del Pep en 3 anys. Tot el que va passar ahir té un únic culpable: José Mouriinho, per incitar a uns jugadors que éren nobles en uns miserables carnissers. Mou i el seu personatge ha aconseguit que el madridisme, la institució quedi com un equip miserable quan juga amb el Barça
A part el partit ens deixa dades que renquen estadístiques: 10 ena supercopa espanyola del club, primera que es guanya al Madrid, després de 4 intents, títol número 11 de pep Guardiola com a tècnic que supera al mestre Cruyff, 17è títol de Xavi com a jugador que iguala amb Amor com a líder d'aquesta dada, i Messi es converteix en el pichichi de la història de la Supercopa
En fí, i en resum i el més important, el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya davant d'un MAdrid miserable, d'una vergonya pel futbol. On no van arribar les cames, van arribar l'orgull, el compromís, el talent i el petitó, el gran Leo Messi. Barça 3- Madrid 2
PostData 1: El cas Osvaldo es reobre. L'espanyolista no anirà a l'Atlètic i pinta que la Roma serà el seu destí
PostData 2: Cas Rudy: el Barça s'afegeix a la pugna per l'exverdinegre. Els blaugranes han pactat amb la Penya per tal que el club no faci dret de tamteig i de pas rebi uns diners per part dels culers. Es reobre el tema. Qui marxa de la Penya fnalment és Josep franc que marxa a Múrcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada