25 dies sense El Brujo

La història del Barça viu sempre al llindar de l'èxit, el fracàs, el paranormal i l'extraordinari. La tuberculosi de Kubala, l'hepatitis de Maradona, la final de Berna i els pals, Kaiiserslautern i Bakero, Duckadam o com falla 5 penals davant l'Steuaua de Bucarest a la final de la Copa d'Europa de Sevilla 86, el Motí de l'Hespèria, Gaspart, al loro, les baixades de calçotets a l'aeroport de Joan Laporta...
El què va passar, però l'1 de març de 1981 és el fet més bèstia que ha patit la història del Barça: el segrest d'Enrique Castro "Quini". Ja no és malaltia, ni la mala sort, ni mala gestió. Era un segrest, un delicte, independentment que fos el davanter del Barça de principis dels 80, un mite del futbol espanyol i quelcom més, molt més a l'Sporting de Gijón.
Rememorem avui, quan s'ha complert el 35è aniversari un fet que va marcar primer evidentment la persona, després al club i després va alterar el Campionat de Lliga.
Abans d'aquell 1 de març, el Barça anava llençat cap a la Lliga, títol que no s'aconseguia des del 1974. Era imparable. Estava a 2 punts del líder l'Atlètic de Madrid, amb qui jugaria la setmana següent. Només el què va passar i que evidentment era imprevisible podria haver alterat la bona marxa de l'equip d'Helenio Herrera.
Al Camp Nou, aquell diumenge 1 de març, l'Hèrcules va rebre 6 gols amb dos gols de Quini. Era imparable. El Barça presentava candidatura seriosa a la Lliga. En acabar el matx, Quini, és reduït per tres homes i posat al maleter d'un cotxe. Tres homes aturats que buscaven una solució econòmica ràpida a les seves penúries. Van reclamar 350 milions de pessetes.
El moment polític i social a l'Estat Espanyol era molt convuls. Només feia 8 dies del cop d'estat del General Tejero i l'assalt al Congrés dels Diputats. A més la banda terrorista ETA estava en un moment àlgid d'activitat. Això ho van aprofitar aquells segrestadors.
A Quini, el tenen 3 llargues hores tancat a un maleter d'automòbil donant voltes i amb els ulls embenats. Posteriorment tancat a un zulo d'un pis a Saragossa.
Els captors diuen que volen 350 milions i que els volen recollir a Suïssa, per allò de ser un paradís fiscal i que no es revelaria les dades dels clients que belluguen tanta pasta. El vicepresident social del Barça en l'era Nuñez,  Nicolau Casaus, va dur el maletí a l'aeroport de Ginebra. Allà també hi era un dels captors de Quini. En coŀlaboració amb la policia suïssa, el segrestador va ser detingut i va confessar l'amagatall de Quini.
25 dies després, Enrique Castro Quini és alliberat. El Brujo, perdonaria els seus captors. Com hem dit uns desesperats desempleats.
25 dies on un Barça fins aleshores llançat queda consternat i perd els partits davant Atlètic i Salamanca i empata un altre partit amb el Saragossa. La Lliga s'escapa.
Però no la Copa. Una d'especial per Quini, que després de tot el què passa arriba a disputar la final del torneig del KO davant l'Sporting de Gijón, el seu altre equip, el club del seu cor. Al Vicente Calderon, el nostre protagonista marca 2 gols decisius per alçar el títol. Quini amb 30 gols en 20 partits de Lliga també és el Pichichi de la temporada, el màxim golejador d'una temporada complicada, estranya i malaurada inoblidable per Enrique Castro Quini. La dels 25 dies sense el Brujo