Centralitat blaugrana

Ara mateix hi ha dos temes de conversa als xiringuitos i als bars de Catalunya "Has vist com llampegava l'altre dia?" i "Tu quin central fitxaries pel Barça?"
Sobre els llamps i trons i l'apocalipsis en forma de tempesta que havia de venir i no va ser no en parlaré perquè ja l'espifien prou els meteoròlegs com per parlar-ne jo que suposadament no hi entenc. Però si que vull parlar del tema central.
Amb el cas Cesc tancat pel propi jugador, assegurant que es vol quedar, ara el què interessa el culé és qui fitxarà el club per reforçar l'eix de la defensa blaugrana.
El Tata Martino ha dit que espera que Carles Puyol es recuperi i pugui ajudar l'equip. També ha dit que compta amb Marc Bartra, però no ha dit en qualitat de què; si de central al camp, al mig de la banqueta o a la porta 32 del Camp Nou venent frankfurts. En paral·lel el club ja ha llençat l'ham i ha fet una primera oferta al Chelsea per David Luiz, el brasiler company de Neymar a la selecció. A part ja fa temps que té l'ull posat en el danès del Liverpool Daniel Agger.
Mentrestant el que és segur és que el Barça té a la posició de centrals a Piqué, Mascherano, Bartra, Busquets (circumstancial) i Puyol. Són cinc però en realitat són 4 i mig. El capità Puyol fa temps que ha passat a ser de Tarzan, home d'acer, a Gaudí, l'home del trencadís, per la facilitat en què es trenca i en la dificultat que li costa refer-se. En principi se l'esperava per iniciar la pretemporada, però ara el nou plaç de recuperació de Puyol és mitjans de setembre.
Així doncs, el Tata es cura en salut i com que vol una plantilla de 25 jugadors un reforç no li vindria malament.
Com diem dos noms són a la pole position de la cursa del central. Un, David Luiz. A favor té que és jove i forma part de la nova fornada de la Canarinha que aspira al títol mundialista a Brasil 2014. Neymar és el líder i ell peça fonamental. En contra, José Mourinho, l'entrenador al Chelsea, que com a gran amic que és del Barça no posarà les coses fàcils; i un caràcter rebel envoltat de polèmica. David Luiz és un personatge amb un caràcter especial propens a les expulsions i que ha generat alguna polèmica sonada, quan en un partit contra el Manchester United va simular una lesió, que va suposar l'expulsió d'un rival. Diem simular perquè les càmeres el van caçar fent un somriure sornaguer. Jugador polèmic i Barça no hauria de ser un impediment molt gros. Recordeu, si no, Jan Molby. Aquest danès hauria d'haver substituït a Ronald Koeman, quan al 1990, l'heroi de Wembley es va trencar el taló d'Aquiles i es va estar 5 mesos KO. El més suau del curriculum de Molby és que es va passar 40 dies a la presó per atonyinar-se amb el personal en un bar gay a Liverpool. Joan Gaspart, aleshores vispresident del Barça, va desaconsellar el fitxatge a Josep Lluís Nuñez que ja havia estat encigalat per Johan Cruyff. En fí que David Luiz és l'aposta de futur previ pagament d'una morterada.
L'altre candidat a la posició de central és Daniel Agger, danès com Molby, i del Liverpool com Molby, però pacífic i no se li recorda merders. I sortiria barat. Agger es mor de ganes de sortir d'un club, que ja fa temps que se li ha caigut l'etiqueta de gran i que si encara manté el nom que té és pel gran passat que duu a les espatlles. Anfield, el camp del Liverpool, ja no fa por, fa riure. Pels perapunyetes si voleu un handicap és que tot ell és un tatuatge i ja sabeu que al culé, quan menys extravegàncies millor.
Hi ha però, una tercera via, que de moment pocs contemplen, però, sí que ho fa Tata Martino. Es diu Frank Bagnack. És camerunès provinent de la Fundació Samuel Eto'o i fa estralls al Juvenil A del Barça. Ara jugarà al Barça B, i si heu vist algun partit de la pretemporada del primer equip segurament us haureu fixat en ell. No ha fet mals partits, tot i que el Valerenga noruec, el Santos o la selecció de Tailàndia hagin estat uns spàrrings molt durs. Sigui com sigui ha convençut al Tata i no descarteu que pugi a entrenar algun cop amb el primer equip aquesta temporada.
El central a Can Barça. Ja, a les millors tertúlies de bar i als xiringuitos de la vostra platja.

PostData: Primer Albert Oliver, que marxa a Gran Canària, i ara és el capità Pere Tomàs que va a Saragossa, al costat del seu amic Henk Norel. La Penya s'està quedant sense efectius i sense referents. Així doncs a l'actual plantilla, a falta de fitxatges només hi ha Jordi Trias i els joves Natxo Llovet, Albert Ventura, Àlex Suárez, Àlex Barrera i Guillem Vives. Ja ho sabeu si sou altets, la remeneu bé i si a sobre sou afroamericans aneu a provar amb el Joventut que potser així us fitxen. La situació, fora conyes, és lamentable i desesperant. Força Penya i sort. La necessitarà.