dijous, 31 de maig del 2012

El Padrí (II)

Carta oberta a Tito Vilanova

Caro Tito

Fa dos dies que has agafat les regnes del barcelonisme. Has assumit el repte de rellevar al Padrí, Don Pep Guardiola. Això vol dir que per sort estàs bé. Perquè si no ho estiguessis no assumiries aquest repte. És un gran repte. Saps prou bé com ha acabat de desgastat en Pep.
Ara et toca a tu, com va fer Michael Corleone amb la Petita Itàlia d'agafar les regnes del culerisme. Però com Don Vito, l'ombra del Pep és molt allargada.
Per començar, Tito, hauràs de lidiar amb aquells que volen desertar de la família. Perquè, encara que la directiva no vulgui despendre's de ningú, saps que hi ha gent que marxarà. Gent que tu ja tens marcada. Ja saps que abans d'entrar has de deixar sortir a algú. Decisió dels jugadors afectats, (pinten que Keita i Alves no seguiran) serà que no els hi posis un cap de cavall al llit. Coneixent-te i coneixent el tarannà dels últims anys, buscaràs el conscens, però segur que no et tremolarà el cap, si has d'acribillar a balñes a alguns dels discidents perquè marxin.
L'altre merder que sempre tindràs enganxat el clatell. Prepara't per sentir fins la sacietat, la frase "Amb el Pep...". Tito, saps prou bé que les comparacions són odioses, i estaràs constantment comparat amb el Padre Patrone. Fins i tot et compararan la massa capil·lar perduda respecte al Pep. en aquesta casa l'hipèrbole està  al'ordre del dia.
Per sort, tot això no és nou per tu. Com en Michael, has viscut a l'ombra de Don Vito i saps perfectament com afrontar totes les situacions possibles. Només cla saber com afrontaràs les impossibles.

Amb el deig que ningú et posi un cap de cavall al llit

Un fidel de la teva família

PostData 1: El Barça de bàsquet va agafar la versió del primer partit amb el valència i la va repetir fil per randa ahir per superar al feu taronja al conjunt che. Va tornar el millor Navarro a qui la fascitis va donar un respir Divendres quart partit, el primer match ball cap a la final

PostData 2: Males notícies pel bàsquet femení. El Ros Casares valencià, campió de l'Eurolliga femenina d'enguany desapareix a nivell professional. gent com les catalanes Sílvia Domínguez, la mítica Laia Palau, o la no menys mítica General Manager Carme Lluveres tornen cap a casa engreixant les llistes de l'atur, i fent un forat més gran a la crisi econòmica que com tot també afecta a l'esport

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada