Al migdia, al Circuït de CAtalunya, Pastor Maldonado es llicenciava a la Universitat de la F1, en una exhibició. El veneçolà Pastorcito va deixar enrere el -cito, per esdevenir Pastorazo. Va aguantar l'embranzida del Ferrari de Fernando Alonso, que per fi sembla haver canviat la tartana rampante, per alguna cosa semblant a un auto de fórmula, i es va imposar en una cursa molt intel·ligent. Pocs minuts després de la celebració es va estar apunt de viure una tragèdia. Un dels dipòsits de benzina que hi havien al box de Williams, l'escuderia de Maldonado, va explotar fent que el box es convertís en un espai irrespirable de fum i foc. La imatge de Frank Williams, aterrit, empès amb la seva cadira de rodes, fa feredat.
El diumenge però ens va deixar altres exemples de cels i inferns. A Manchester, una lliga estava en joc. al minut 90, tot semblava que el United, la guanyaria al seu veí del City. Els reds guanyàven el seu partit amb el Sunderland i els blues perdien 1-2 amb el Queens Park Rangers. Però, el futbol té aquestes coses, i fa que passin meravelles com aquesta: Minut 91 Dzeco empata el partit pel Manchester City; i un minut després, el Kun Agüero fa el 3-2 definitiu. 44 anys després la lliga va a parar a mans del Manchester City. El United es queda amb un pam de nas
Més emocions fortes, d'aquest passat diumeng. La final de l'Eurolliga no l'oblidaran mai ni els seguidors de l'Olimpiakos, ni els del CSKA de Moscou. A falta de 12 minuts els russos guanyaven de 19 punts, amb la sensació que en qualsevol moment rematarien la final. Sigui per la prepotència típica dels equips soviètics, o perquè ja s'ho creien, els grecs van anar remuntant de mica en mica. Com una formigueta. A falta de 9 segons CSKA guanya d'un punt 60-61 i té 2 tirs lliures. Ramunas Siskauskas fallaels dos, i el rebot va a parar a mans de l'Olimpiakos. Spanoulis creua la pista la dobla a printezis que anota la cistella que val un títol europeu. Increïble. Cara de "Yo lo flipo" dels moscovites i dels aficionats del Panathinaikos, l'etern rival de l'Olimpiakos, que ja es veien refregant per la cara als seus conciutadans la derrota. Això és el bàsquet, meravellós, imprevisible i estrany. Ara si els russos, infinitament millor plantilla, no haguéssin fet el paperina, no estariem dient això
I a la maetixa hora del Miracle d'Istambul, a Espanya, es jugava l'última jornada de Lliga. D'infart, i amb un protagonista, que no és el primer cop que esguerra la festa a algu. Raül Tamudo va tornar a fer de les seves, ara amb la samarreta del Rayo Vallecano. El Vilarreal perdia 0-1 amb l'Athlètic de Madrid. A Vallecas, Rayo i Granada empataven a 0, i baixàven de pet a segona. Un gol dels madrilenys salvava a tots dos. Raul Tamudo, en clar i sospitós fora de joc, feia el gol de la victòria, pels madrilenys i els andalusos. El Vilarreal que fins aleshores no ahvia estat en zona de descens, estarà dos minuts a Segona. I final. Els groguets, que havien començat l'any jugant la Champions, baixen a Segona divisió. De retruc, també ho fa el Vilarreal B i allunya el Girona dle fantasma dels descens a la Segona B.
Increïble, però cert. Com aquest diumenge passat. Exemple clar de com anar el cel i baixar a l'infern
PostData: L'hoquei blaugrana ha ressucitat per fi. La llegendària i prolífica secció, qen quant a títols suma una nova lliga a les seves vitrines abans d'afrontar la F8 de la Copa d'Europa. Ahir victòria 7-4 contra el Calafell que els deixa a 10 punts del Liceu a falta de 9 punts per jugar-se
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada